Anar al contingut

Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia

El Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia (NIST per les seues sigles en anglés, National Institute of Standards and Technology), cridada entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS per les seues sigles de l'anglés National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units. La missió d'este institut és promoure l'innovació i la competència industrial en Estats Units per mig d'alvanços en metrologia, normes i tecnologia de manera que milloren l'estabilitat econòmica. Com a part d'esta missió, els científics i ingeniers del NIST contínuament refinen la ciència de la medició (metrologia) creant una ingenieria precisa i una manufacturación requerida per a la majoria dels alvanços tecnològics actuals. També estan directament involucrats en el desenroll i proves de normes fets pel sector privat i agències de govern. El NIST va ser originalment cridat Oficina Nacional de Normes (NBS per les seues sigles en anglés), un nom que va tindre des de 1901 fins a 1988. El progrés i innovació tecnològica d'Estats Units depenen de les habilitats del NIST, especialment si parlem de quatre àrees: biotecnología, nanotecnología, tecnologies de l'informació i fabricació alvançada. El NIST va tindre un presupost del any fiscal 2006 d'aproximadament 930 millons de dólars, va amprar prop de 2800 científics, ingeniers, tècnics i personal d'administració i soport. Prop de 1800 associats al NIST (investigadors i ingeniers invitats de companyies nortamericanes i estrangeres) complementaven el personal. Ademés de 1400 especialistes en manufactura com a socis i prop de 350 centres afiliats en tot el país. En representació d'Estats Units, participa en el Sistema Interamericà de Metrologia. El Marc de Ciberseguridad del NIST es va establir per a gestionar els riscs de ciberseguridad dins de les organisacions. Està dissenyat deliberadament per a ser expansiu i adaptable. Essencialment, oferix una perspectiva d'alt nivell sobre cóm les organisacions deurien abordar la gestió de riscs de ciberseguridad, permetent a les empreses individuals determinar els detalls de l'implementació del marc.

Normes de protecció de la CUI en els contractes de defensa

Una de les aplicacions pràctiques del treball del NIST ha segut la normalisació de la protecció de l'informació no classificada controlada (CUI) fora dels sistemes d'informació federals. La SP 800-171 Rev. 3 establix requisits recomanats per a les organisacions no federals i els aplica als components que processen, almagasenen o transmeten CUI, aixina com a aquells que protegixen dits components. La publicació complementària SP 800-171A Rev. 3 establix procediments flexibles per a evaluar el compliment d'estos requisits; les evaluacions poden ser realisades per un tercer independent o per encàrrec d'un organisme governamental. Una part important del model CMMC, aplicat als contractistes del Departament de Defensa d'Estats Units, es basa en les publicacions del NIST. El CMMC utilisa tres nivells —bàsic, alvançat i expert—, i el nivell exigit es determina en funció del tipo d'informació inclosa en el contracte, com la FCI i la CUI.[1][2] Per al segon nivell, el model oficial contempla una autoevaluación dels 110 requisits de la NIST SP 800-171 Rev. 2 cada tres anys, acompanyada d'una confirmació anual del compliment. Els materials tècnics del programa inclouen la SP 800-171, els procediments de la SP 800-171A i el catàlec de controls de la SP 800-53, que vinculen la certificació contractual en el sistema de publicacions del NIST.[3]

Les normes DFARS estenen l'aplicació del CMMC als sistemes d'informació no classificats dels contractistes.[4] El contractiste deu contar en un estat de certificació vigent corresponent al nivell exigit en el moment de l'adjudicació del contracte i mantindre-ho durant tot el periodo d'eixecució per als sistemes que processen, almagasenen o transmeten FCI o CUI.[5][6]

Instalacions

La sèu del NIST està ubicada en Gaithersburg, Maryland; també té laboratoris en Boulder, Colorat. Conta en quatre grans programes en els quals ajuda a l'indústria nortamericana: els Laboratoris del NIST (física, tecnologies de l'informació, ciència i tecnologia químiques, ingenieria elèctrica i electrònica, ciència i ingenieria material, ingenieria manufacturera, i investigació en la construcció i incendis); la Societat d'Extensió Manufacturera d'Hollings (Hollings Manufacturing Extension Partnership (HMEP)), una ret nacional de centres d'assistència a chicotets fabricants; el Programa de Tecnologia Alvançada (ATP: Advanced Technology Program), un programa de concessions a on el NIST i les indústries associades compartixen el desenroll d'innovadores pero arriscades tecnologies en la seua etapa primerenca; i el programa nacional de Premis de Calitat Malcolm Baldrige (Malcolm Baldrige National Quality Award), el major premi a nivell nació per a l'excelència i calitat dels negocis. Els Laboratoris del NIST el Boulder són millor coneguts com NIST-F1, un rellonge que compartix la distinció de ser el rellonge atòmic més precís del món junt a un similar en París, França. El NIST-F1 servix com a font per a l'hora oficial d'Estats Units; de la seua precisió basada en la freqüència de resonància natural del cesi --usat per a definir el segon-- es basa el NIST per a transmetre senyals per a estació de radi d'ona llarga cridades WWVB en Fort Collins, Colorat, i d'ona curta cridades WWV i WWVH localisades en Fort Collins i Kekaha, Hawái respectivament. El NIST administra algunes de les mundialment millors instalacions d'especialisació en mides --incloent la sèu d'un Centre d'Investigació sobre Neutrons del mateix NIST a on es fan investigacions a fondo sobre nous materials, alvançades cèlules combustibles i biotecnología. Elaboratori Alvançat de Medició (AML: Advanced Measurement Laboratory) del NIST està entre les instalacions més alvançades tècnicament de la seua classe en el món. ElAM oferix oportunitats a investigadors americans per a mantindre les mides més precises i fiables; d'açò depén la calitat de les noves tecnologies més chicotetes i complexes. Basat en elAM, està el Centre per a Ciència i Tecnologia Nanoescalar ( CNST en anglés) el primer objectiu del qual és establir les bases necessàries per a traduir grans ofertes anticipades de nanotecnología en una realitat--- manufacturable, productes en el mercat. Per a conseguir esta meta, el centre convergix i combina els diversos coneiximents i capacitats del NIST, indústria, acadèmia i atres agències de govern per a donar soport a totes les fases del desenroll de la nanotecnología. El CNST caracterisa una Instalació de Nanofabricació (nanofab). El "quarto de depuració" està equipat en una série de ferramentes per a testear i caracterisar prototips d'invents i materials nanoescalares. Estos instruments estaran disponibles per a colaboradors i usuaris externs a través de proposicions.

Mides i normes

Com a part d'esta missió el NIST proveïx a indústries, acadèmies, governs i atres usuaris en prop de 1300 Materials de Referència de Patrons de la més alta calitat i valor metrològic; estos artefactes estan equipats en contingut i característiques específiques fent-els més valiosos com a patrons de calibració per a equips i procediments de medició, bases de referència de control de calitat per a processos industrials i eixemples de control experimental per a tota classe de laboratoris. Per eixemple, els Materials de Referència de Patrons per al sector manufacturero d'aliments inclouen (representat en dólars):

  • Menjar (MRE 1548a, $624)
  • Llet en pols deslactosada (MRE 1549, $318, 100 g)
  • Teixit fix d'ostra (MRE 1566b, $540, 25 g)
  • Farina de blat (MRE 1567a, $418, 80 g)
  • Farina d'arròs (MRE 1568a, $390, 80 gr
  • Fege d'ovella (MRE 1577b, $261, 50 g)
  • Fulls de tomata (MRE 1573A, $332.00, 50 g)
  • Aigua natural (MRE 1640, $198.00, 250 ml)
  • Manteca de maní (MRE 2387, $501, tres 6 oz (170 g) jars)

Seguritat Nacional

El NIST es troba actualment desenrollant normes per a les targetes d'identificació del govern per a empleats federals i contractistes en la finalitat de previndre l'accés a personal no autorisat als edificis i sistemes de còmput del govern. Investigacions recents han indicat que el NIST té la capacitat de donar forma a estàndarts de ciberseguridad per a empreses d'infraestructura i el sector privat, especialment ya que els estàndarts de ciberseguridad encara no s'han definit. Les investigacions també han demostrat el potencial del NIST per a tindre un impacte internacional en la ciberseguridad més allà dels Estats Units, lo que podria crear un millor estàndart i ajudar a les empreses que operen a través de fronteres, i conduir a una major pau cibernètica.[7]

La Caiguda del World Trade Center

En 2002 el National Construction Safety Team Act va encomanar al NIST portar a terme una investigació sobre el colapse del World Trade Center, aixina com de l'edifici de 47 plantes n.º 7, el World Trade Center 7. L'investigació va cobrir tres aspectes, incloent una investigació tècnica sobre l'edificació i el control d'incendis per a estudiar els factors que pogueren contribuir a la causa del colapse de les torres del WTC. El NIST també va establir una investigació i desenroll de programes per a proveir bases tècniques per a la millora de normes i pràctiques d'edificació i còdics d'incendis, i un programa de difusió i assistència tècnica per a que les empreses líders en construcció duguen a la pràctica els canvis, les normes i els còdics proposts. El NIST també proveïx orientació pràctica i ferramentes per a una millor preparació dels propietaris de les instalacions, contractistes, arquitectes, ingeniers, encarregats de seguritat i autoritats reguladores, per a respondre a futurs desastres. La porció de l'investigació del pla de resposta estava programat per a concloure a penes entrara en 2007 en ellançament de l'informe final del World Trade Center 7. L'informe final en les Torres WTC (incloent 30 recomanacions per a millorar la seguritat en edificis i ocupants) va ser llançat el 26 d'octubre de 2005.

Personal

Tres investigadors del NIST varen obtindre Premis Nobel pels seus treballs en física: William D. Phillips en 1997, Eric A. Cornell en 2001 i John L. Hall en 2005. Atres agents notables que varen treballar en el NIST són:

Directors

Vore també

Referències

  1. ↑ «About CMMC». dodcio. defense. gov. Consultat el 2026-07-21.
  2. ↑ «Guide to CMMC Compliance». carbidesecure. com. Consultat el 2026-07-21.
  3. ↑ «Resources Documentation». dodcio. defense. gov. Consultat el 2026-07-21.
  4. ↑ «Subpart 204.75 cybersecurity maturity model certification». acquisition. gov. Consultat el 2026-07-21.
  5. ↑ «204.7502 Policy.». acquisition. gov. Consultat el 2026-07-21.
  6. ↑ «Integrating cost–benefit analysis into the NIST Cybersecurity Framework via the Gordon–Loeb Modellinages=Gordon».Journal of Cybersecurity.6(1)ISSN 2057-2085.doi:10.1093/cybsec/tyaa005.Consultat el 2024-02-14.
  7. ↑ «Toward a Global Cybersecurity Standard of Care?: - ProQuest» (en és). www. proquest. com. Consultat el 2023-11-10.
  8. ↑ «Senate Confirms May as 15th NIST Director». NIST. Consultat el 16 de maig de 2015.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Institut_Nacional_d%27Estàndarts_i_Tecnologia&oldid=1503774»