Furlong
En metrologia, el furlong és una mida de llongitut en unitats imperials i en les "United States customary units" igual a un octau de milla, equivalent a la seua volta a 660 peus, a 220 yardes, a 40 rods, a 10 cadenes o a aproximadament 201 metros. El seu us ha quedat pràcticament obsolet, llevat en les carreres de cavalls, a on en molts països és una unitat de mida estàndar per a les llongituts de les proves.
En els Estats Units, alguns estats utilisen la vella definició per a propòsits de topografia, duent a variacions en la llongitut del furlong de dos parts per milló, o prop de 0,4 milímetros (1⁄64 de polzada). Esta variació és molt chicoteta per a tindre conseqüències pràctiques en moltes aplicacions.
Utilisant la definició internacional de la yarda com exactament de 0,9144 metros, un furlong medix 201,168 metros i cinc furlongs són prop d'1 quilómetro (1,00584 km exactament).
Història
[editar | editar còdic]
- El rod és una unitat històrica de llongitut equivalent a Plantilla:Frac yardes. És possible que s'haja originat a partir de la llongitut típica d'una yunta de bous medieval. Hi ha 4 vares en una cadena.
- El furlong (que significa llongitut de la regata) era la distància que una yunta de bous podia llaurar sense descansar. Açò es va estandardisar per a que fora exactament 40 vares o 10 cadenes.
- Un acre era la cantitat de terra cultivable per un home darrere d'una yunta de huit bous en un dia. Els acres tradicionals eren llarcs i estrets per la dificultat de girar el llaurat i les condicions de drenage dels camps.
- Un oxgang era la cantitat de terra cultivable per un bou en una temporada de llaurat. Esta mida podia variar d'un poble a un atre, pero normalment rondava els 15 acres.
- Un virgate era la cantitat de terra cultivable per dos bous en una temporada de llaurat.
- Un carucate era la cantitat de terra cultivable per una yunta de huit bous en una temporada de llaurat. Açò equivalia a 8 colles de bous o a 4 vírgates.
El nom "furlong" deriva de la paraula de l'antic anglés "furth" (regata) i "lang" (llarc).[1] Data a lo manco d'abans del principi de l'época anglosaxona en Gran Bretanya. Originalment, es referia a la llongitut de la regata en un acre d'un camp obert llaurat (un camp medieval comunal, el qual era dividit en franges). El furlong (significant llongitut de regata) va ser la distància que una yunta de bous podia llaurar sense descansar. Açò va ser estandardisat a ser exactament 40 rods o 10 cadenes. El sistema de regates llargues va sorgir degut a que donar el regrés a una yunta de bous tirant d'un pesat llaurat era difícil. Este fet compensava les ventages per al drenage de les regates més curtes, i volia dir que les regates eren fetes tan llarcs com fora possible. Un acre és un àrea d'un furlong i una cadena (66 peus o 22 yardes) d'ample. Per esta raó, el furlong també era conegut com una "llongitut d'acre",[2] encara que, en l'us modern, un àrea d'un acre pot ser de qualsevol forma. El terme furlong, o "shot", va ser utilisat, també, per a descriure a una agrupació de franges adjacents en un camp obert.[3]
Entre els primers anglosaxons, el "rod" era l'unitat de medició de terra fonamental.
| Unitat | - | furlong | 40 rods |
|---|---|---|---|
| furlong quadrat | 10 acres | ||
| acre | 4 rods x 40 rods | ||
| 4 rods x 1 furlong | |||
| 160 rods quadrats |
En eixe temps, els sajones usaven el peu d'Alemània del Nort, que era prop d'un 10% més llarc que el peu de l'Acort Internacional de 1959. Quan Anglaterra canvie a un peu més chicotet al final de el XIII, els rods i els furlongs varen permanéixer sense canvis, degut a que els llímits de les finques en tot el país estaven definits en rods i furlongs. L'única senya que es va canviar va ser la definició en el número de peus i de yardes en un rod o en un furlong, i el número de peus quadrats i yardes quadrades en un acre. Les definicions varen passar de l'antiga mida a la nova de la forma següent:[4]
| Definició | Vella | Nova | ||
|---|---|---|---|---|
| rod | 15 | peus | 16 1⁄2 | peus |
| 5 | yardes | 5 1⁄2 | yardes | |
| furlong | 600 | peus | 660 | peus |
| 200 | yardes | 220 | yardes | |
| acre | 36.000 | peus quadrats | 43.560 | peus quadrats |
| 4.000 | yardes quadrades | 4.840 | yardes quadrades | |
Històricament, el furlong ha segut considerat equivalent al estadi romà,[5] que a la seua volta havia derivat del sistema de mides grec. Per eixemple, la bíblia del rei Jacobo utilisa el terme "furlong" en lloc de la paraula grega estadi, encara que traduccions modernes a sovint, utilisen milles o quilómetros en el text principal, i donen els números originals en notes a peu de pàgina.
En el sistema romà:
| Unitat | Equival a |- | estadi | 625 | peus | |
|---|---|---|---|---|---|
| milla | 8 | estadis | |||
| lliga | 3 | milles | |||
Una lliga era considerada la distància que un home podia caminar en una hora, i la milla (de "mille", significant "mil") consistia de 1000 passus (passos, 5 peus, o pas doble).
Despuix de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'Europa medieval va continuar en el sistema romà, que va començar a diversificarse localment, generant séries complicacions en el comerç o en el cobro d'imposts. Al voltant de l'any 1300, per decret real, Anglaterra va estandardisar una llarga llista de mides. Entre les unitats de distància i llongitut importants per llavors, estaven el peu, la yarda, el rod (o pole), el furlong, i la milla.
| Definició | Equival a |- | rod | 5 1⁄2 | yardes | |
|---|---|---|---|---|---|
| 16 1⁄2 | peus | ||||
| furlong | 40 | rods | |||
| milla | 8 | furlongs | |||
| 5.280 | peus | ||||
Una descripció de 1675 establix que "el dimensionador o instrument de medició, del que els més usuals han segut la cadena, i la llongitut comuna per a mides angleses quatre poles, com responent indiferentemente a la milla i a l'acre anglesos, 10 de tals cadenes en llongitut fent un furlong, i 10 simples cadenes quadrades un acre, aixina que la milla quadrada conté 640 acres quadrats" - John Ogilby, Britannia, 1675
L'us oficial del furlong va ser abolit en el Regne Unit baix la "Weights and Measures Act 1985", una llei que també va abolir l'us oficial de vàries atres unitats de medició tradicionals.
Us
[editar | editar còdic]
En Myanmar, els furlongs són actualment utilisats en conjunció en les milles per a indicar distàncies en senyals d'autopistes. Els postes de distància i de referència en la Yangon-Mandalay Expressway utilisen milles i furlongs.
En el restant del món, el furlong té un us llimitat, en la notable excepció de les carreres de cavalls en la majoria dels països de parla anglesa, incloent Canadà i els Estats Units. La distàncies per a carreres de cavalls en Austràlia varen ser convertides a mètriques en 1972,[6] pero en el Regne Unit,[7] Irlanda, Canadà i els Estats Units, les distàncies de les carreres encara són indicades en milles i furlongs. Aixina mateix, les distàncies a lo llarc dels canals navegats per pots estrets en Anglaterra comunament s'expressen en milles i furlongs.
El sistema de numeració de carrers de la ciutat de Chicago assigna una mida de 800 unitats de direcció a cada milla, per a mantindre's en el sistema de la ciutat de huit blocs per milla. Açò significa que cada bloc en un veïnat típic de Chicago (en qualsevol direcció nort-sur o este-oest pero, rarament, en abdós) medix aproximadament un furlong de llongitut. Els blocs de Salt Lake City són també cada u d'un furlong quadrat en l'àrea del centre. Els blocs apleguen a ser de forma menys regular a mida que la ciutat s'estén llunt del seu centre, pero el sistema de numeració (800 unitats per a cada milla) permaneix en tot el comtat de Salt Lake. Els blocs en el centre de Logan (Utah) i en grans seccions de Phoenix (Arizona), també són d'un furlong quadrat en extensió (huit en una milla, la qual cosa explica la série d'autopistes que existixen: 19th Au, 27th, 35th, ORD, 51st, 58th ..). Els blocs de la ciutat en el Hoddle Grid de Melbourne també són d'un furlong de llongitut.
Gran part de Ontario, Canadà, va anar originalment topografiado en una cuadrícula de dèu-furlongs, en els camins principals bosquejados a lo llarc de les llínees de la cuadrícula. Actualment, eixes distàncies són mostrades en senyals de carretera en quilómetros, i estos camins principals estan separats entre sí casi exactament dos quilómetros. Les eixides de les autopistes que accedixen a Toronto, generalment estan situades a intervals de dos quilómetros.[8][9]
El furlong és també una unitat base del sistema humorístic "FFF system" d'unitats.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cite EB1911
- ↑ Shakespeare, William (2000). The Winter's Tale, unabridged edició, Courier Dover, p. 5. ISBN 9780486411187. The Winter's Tale
- ↑ Seebohm, Frederic (2011-12-08). The English Village Community Examined in Its Relation to the Manorial and Tribal Systems and to the Common Or Open Field System of Husbandry: An Essay in Economic History, Cambridge University Press, p. 4. ISBN 9781108036344.
- ↑ Zupko, Ronald Edward (1977). British weights & measures: a history from antiquity to the seventeenth century, University of Wisconsin Press, pp. 10–11, 20–21. ISBN 978-0-299-07340-4.
- ↑ Compare's Flavio Josefo, Antiquities (15.11.3), qui escriu sobre el Mont del Temple en Jerusalem que estava rodejat per un mur que media un estadi (Gr. στάδιον) per cada àngul, una paraula traduïda a l'anglés com "furlong".
- ↑ «How to measure a racehorse». Museum Victoria (2010).
- ↑ Example of the use of furlongs in horse racing [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ The Importance of Title Searches [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Land Titles vs. Land Registry».
- ↑ Stan Kelly-Bootle, "As Big as a Barn?", ACM Queue, March 2007, pp. 62–64.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Furlong» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.