Rod (unitat de llongitut)

Erro al crear miniatura:

El rod és una unitat de llongitut anglosaxona que servix per a medir terrenys.

Etimologia i usos

És conegut també com "perch" o "pole". No obstant, encara que la seua llongitut total és la mateixa (5,5 yardes o 5,0292 metros), a voltes es sobreentiende que en utilisar les paraules pole o rod, s'estiga referint a la llongitut, i si s'ampra perch es tracte d'una unitat d'àrea o, en l'arquitectura medieval, d'una unitat de volum. Realment este us no és del tot correcte, ya que per a llongitut es deuria amprar "pole", "rod" o "perch"; per a superfície: "rod", "pole" o "perch" quadrats; i cap d'estos térmens seria apropiat per a volum.

Aixina i tot, en Sri Lanka el terme "perch" seguix sent un estàndart de superfície equivalent a 25 m². I, en el cas del perch medieval, és el volum d'un mur de mampostería d'1 perch (5,0292 m) de llarc, 18 polzades (45,72 cm) d'alt i 12 polzades (30,48 cm) d'ample, lo que és igual a un volum total de 24,75 ft³ (peus cúbics) o 0,700841953152 m³ (700,841953152 litros).

Finalment, en espanyol este terme es traduïx com a vara ("rod") o percha ("pole" i "percha"), pero no deu confondre's en la mida de llongitut espanyola antiga, cridada vara, que va des de 0,7704 a 0,8380 metros. Per este motiu, en algunes traduccions de llibres escrits en anglés (com Els pilars de la Terra), s'ha preferit conservar la paraula anglesa pole, que es referix tant a l'unitat de llongitut com a la vara de ferro d'esta llongitut que el mestre albañil amprava per a medir.

Història

En Anglaterra, el perch va ser, oficialment, descartat en favor del rod tan primerenc com el XV, no obstant, la costum local va mantindre el seu us. En el XIII, els perches varen ser, diversament, registrats en llongitut de 18 peus (5.49 m), 20 peus (6.1 m), 22 peus (6.71 m) i 24 peus (7.32 m), i encara tan tarde com en 1820, un informe de la Casa dels Comuns va notar llongituts de 16 1⁄2 peus (5.03 m), 18 peus (5.49 m), 21 peus (6.4 m), 24 peus (7.32 m) i encara 25 peus (7.62 m). En Irlanda, un perch va ser estandardisat a 21 peus (6.4 m), fent aixina, a la cadena, el furlong i la milla irlandeses, proporcionalment més llarcs, per 27.27%, que la mida anglesa "estàndart". Fins que, el rei anglés Enrique VIII es va apoderar de les terres de l'Iglésia catòlica en 1536, les mides de terra tal com les coneixem, eren, essencialment, desconegudes. En el seu lloc era utilisat un sistema narrat de punts de referència i llistes. Enrique volia pujar encara més els fondos per a les seues guerres aixina que es va apoderar, directament, de la propietat de l'Iglésia (també va assumir els deutes dels monasteris), i tal com James Burke va escriure i va citar, en el llibre "Connections", que el monge anglés Richard Benese "va produir un llibre de com topografíar terra utilisant les simples ferramentes del seu temps, una vara en una corda en nucs a certs intervals, encerados i en resina per a contrarrestar el mal temps". Benese va descriure poéticamente la mida d'un acre en térmens d'un perch:

"un acre de bosc, també, de terra de camp (salut), abdós són sempre quaranta perch de llongitut, i quatre perch d'ample, encara que un acre de bosc siga més en quantia [valor, era més valiós comercialment] que un acre de terra de camp"

Prop d'un sigle despuix, quan el ferro va ser un material més abundant i comú, va vindre la pràctica d'usar vares d'una cadena i un perch de llongitut, fetes d'una cadena rígida desmontable. Una cadena és una major unitat de llongitut medint 66 peus (20.1168 m), o 22 yardes, o 100 links, o 4 rods (20.1168 m). Hi ha 10 cadenes o 40 rods en un furlong (octau de milla), i aixina 80 cadenes o 320 rods en una milla estatuaria (1760 yardes, 1609.344 m, 1.609344 km); de la qual la definició va ser establida pel topógrafo real John Ogilby (cridat el "sworn viewer") solament despuix del Gran incendi de Londres (1666).

Un acre esta definit com l'àrea de 10 cadenes quadrades (açò és, un àrea d'una cadena per furlong), i deriva de les formes de llaurats de nova tecnologia i del desig de topografiar ràpidament terres apoderades de l'Iglésia en una cantitat de quadrats per a una ràpida venda pels agents d'Enrique VIII, els compradors, simplement, volien saber qué estaven comprant, mentres Enrique estava recaptant diners per a guerres contra Escòcia i França. Conseqüentment, la cadena de agrimensor i les vares de agrimensor (el perch) han segut utilisats per varis sigles en Gran Bretanya i en varis atres països influenciats per les pràctiques britàniques tals com Amèrica del Nort i Austràlia. Per al temps de la revolució industrial i la rapidea de venda de terres, les topografia de canal i ferrocarril, i tots; les vares de agrimensor, tals com les utilisades per George Washington, varen ser, generalment, fetes de metal dimensionalmente estable (barra eslabonada de fundició de ferro dolç semi-flexible (no acer), tals que els quatre elements plegats d'una cadena eren fàcilment transportats per mig de raspall i branques quan eren carregats per un únic home d'un equip de topografia. En una raó directa entre la llongitut d'una cadena de agrimensor i els costats d'abdós, un acre i una milla quadrada, eren ferramentes, comunament, utilisades per topógrafos, solament per a bosquejar una llínea base trazable en el terreny que servira com a llínea de referència per a triangulacions instrumentals (teodolit).

La rod com una mida de topografia va ser estandardisada per Edmund Gunter en Anglaterra en 1607, com un quarto d'una cadena (de 66 peus (20.12 m)), o 16 1⁄2 peus (5.03 m) de llarc

En cultures antigues

El perch com una mida llineal en Roma (també decempeda) era de 10 peus (3.05 m), i en França variava de 10 peus (perche romanie) a 22 peus (perche d'arpent - aparentment 1⁄10 de "el ranc d'una flecha" - prop de 220 peus). Per a confondre més les coses, per definició romana antiga, un arpent igualava 120 peus romans. La relacionada unitat de mida quadrada era el scrupulum o decempeda quadrata, equivalent a prop de 8.76 m² (94.3 peu²).

En Europa Continental

Unitats comparables al perch, pole o rod varen ser utilisades en varis països europeus, en noms que inclouen:

Nom	Idioma
Perche i canne	Francés
Ruthe	Alemà
Canna i pertica	Italià
Pręt	Polac
Canna	Espanyol

Estes eren subdivididas en varis diferents formes, i eren de vàries diferents llongituts.

Lloc	Nom local	Equivalent local	Equivalent mètric (m)
Aachen	Feldmeßruthe	16 Fuß	4.512N
Ámsterdam	Roede	13 Voet	3.681
Aubenas, Ardecha	canne	8 pans	1.985N
Ruthe	10 Fuß	3.0N
Ruthe	16 Fuß	4.864N
Ruthe	10 Fuß	2.932N
Barcelona	canna	8 pams	1.581N
Braunschweig	Ruthe	16 Fuß	4.565N
Bremen	Ruthe	8 Ellen o 16 Fuß	4.626N
Brusseles	Ruthe	20 Fuß	4.654N
Cagliari, Cerdenya	canna	10 palmi	2.322N
Ruthe	16 Fuß	4.677N
Cassel, Hesse	Ruthe	14 Fuß	4.026N
Dinamarca	Ruthe	10 Fuß	3.138N
Ruthe	8 Fuß	2.598N
Hamburc	Geestruthe	16 Fuß	4.583N
Hamburc	Marschruthe	14 Fuß	4.010N
Hannover	Ruthe	16 Fuß	4.671N
França	Perche	3 toises	5.847N
França	Perche (per a bosc)	3 2⁄3 toises	7.145N
Gènova	canna	10 palmi	2.5N
Jever, Oldenburgo	Ruthe	20 Fuß	4.377N
Mallorca	canna	8 pams	1.714N
Malta	canna	8 palmi	2.08N
Mecklenburgo	Ruthe	16 Fuß	4.655N
Menorca, pero no Maó	canna		1.599N
Menorca, ciutat de Maó	canna	8 pams	1.714N
Messina, Sicília	canna	8 palmi	2.113N
Montauban, Tarn-et-Garonne	canne	8 pans	1.783N
Marroc	canna	8 pams	1.714N
Nàpols	canna (per a roba)	8 palmi
Nàpols, Regne de: Apulia, Calàbria, Eboli, Foggia, Lucera	percha	7 palmi	1.838N
Nàpols, Regne de: Capua	percha	7+1⁄5 palmi	1.892N
Nàpols, Regne de: Fiano, Nàpols	percha	7+1⁄2 palmi	2.014N
Nàpols, Regne de: Caggiano, Cava, Nocera, Rocce, Salerno	percha	7+2⁄3 palmi	1.971N
Núremberg, Baviera	Ruthe	16 Fuß	4.861N
Oldenburgo	Ruthe	20 Fuß	5.927N
Palermo, Sicília	canna	8 palmi	1.942N
Parma	Pertica	6 bracci	3.25N
Polònia	Pręt	7+1⁄2 łokci o 10 pręcików	4.320N
Prusia, Renania	Ruthe	12 Fuß	3.766N
Rijnland	Roede	12 Voet	3.767
Roma	canna (per a roba)		2N
Roma	canna (per a edifici)		2.234N
Saragossa	canna		2.043N
Sajonia	Ruthe	16 Leipziger Fuß	4.512N
Suècia	Ruthe	16 Fuß	4.748N
Tortosa	canna		1.7N
Toscana, Gran-Ducado de (Florencia, Chafa)	canna	5 bracci	2.918N
Uzès, Gard	canne	8 pans	1.98N
Ruthe o toise courante	10 Fuß	3N
Württemberg	Reichsruthe	10 Fuß	2.865N
Württemberg	vell Ruthe	16 Fuß	4.583N
Pertica	6 piedi	2.084N
Ruthe	10 Fuß	3.009N

Basada en senyes dels següents

N - Niemann (Quedlinburg i Leipzig - 1830).

En Gran Bretanya

En Anglaterra, la rod o perch va ser primerament, definida en la llei per la "Composition of Yards and Perches", un de lloes estatuts de data incerta del final de el XIII i principis de el XIV: "tres pedes faciunt ulnam, quinque ulne & dimidia faciunt perticam" (tres peus fan una yarda, cinc i mig yardes fan un perch).

La llongitut de la cadena va ser estandardisada en 1620 per Edmund Gunter a exactament quatre rods. Els camps varen ser medits en acres, els quals eren una cadena (quatre rods) per un furlong (en el Regne Unit, dèu cadenes).

Les barres de metal d'un rod de llarc varen ser utilisades com a estàndar de llongitut quan topografiando terra. La rod estava encara en us com una unitat comuna de mida a mitan de el XIX, quan Henry David Thoreau ho va utilisar, freqüentment, quan descrivia distàncies en el seu treball, Walden.

En unitats escoceses tradicionals, un rood escoces (ruid en Lowland Scots, ròd en escocés gaèlic), també fall, medix 222 polzades (6 ells).

Us modern

El rod va ser eliminat com a unitat de mida llegal en el Regne Unit com a part d'un procés de metrificación de dèu anys que va començar el 24 de maig de 1965.

En els US, el rod, junt en la cadena, furlong i milla estatuaria (tal com la polzada i peu topogràfic) estan basats en els valors pre-1959 per a les "United States customary units" de medició llineal. L'Orde Mendenhall de 1893 va definir la yarda com, exactament, 3600⁄3937 metros, en totes les atres unitats de medició llineal, incloent el rod, basat en la yarda. En 1959, un acort internacional (l'acort internacional de yarda i lliura), va definir la yarda com l'unitat de llongitut fonamental en el sistema Imperial / USCU, definida com exactament 0.9144 metros. No obstant, les unitats dites dalt, quan són utilisades en topografia, deuen retindre els seus valors pre-1959, depenent de la llegislació de cada estat. Per al 2020, hi ha plans per la "U.S. Natonal Geodetic Survey" i la "National Institute of Standards and Technology" per a remplazar la definició de les unitats dalt mencionades per la definició internacional de 1959 del peu, sent, exactament, 0.3048 metros.

A pesar de que ya no esta en us generalisat, el rod és encara amprat en certs camps especialisats. En canotaje recreatiu, els mapes medixen els "portages" (camins terrestres en els quals les canoas es deu cargadar) en rods; les canoas típiques són aproximadament un rod de llarc. El terme esta també en us generalisat en l'adquisició de pas de servitut d'oleoductes, ya que les ofertes per a un pas de servitut són, a sovint, expressats en un "preu per rod".

En el Regne Unit, els tamanys de jardins assignats en algunes àrees continuen sent medits en poles quadrats, algunes voltes sent referits per simplificació com a poles més que poles quadrats.

En Vermont, l'ample del dret de pas per default d'autopistes i senderes d'estat i poble és de tres rods (49.5 peus o 15.0876 m). Els rods poden també ser trobats en la descripció llegal antiga d'extensions de terreny en els Estats Units, seguint el método de "fiques and bounds" de topografia de terra, com es mostra en esta descripció llegal actual d'bien:

DESCRIPCION LEGAL: Començant 45 rods Est i 44 rods Nort del Suroest del cantó Suroest d'1/4 de Suroest 1/4; despuix Nort 36 rods al lloc de començ, Manistique Township, Schoolcraft County; Míchigan".