Vlorë
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Vlorë (en albanés Vlora, en italià Valona, en grec Αυλών, en turc Avlonya) és una ciutat portuària i municipi d'Albània, capital del comtat de Vlorë. Situada en la baïa de Vlorë (en la famosa illa de Sazan o Saseno en l'entrada), és un dels ports importants de la coneguda ribera albanesa i el segon del país despuix de Durrës, en 93.812 habitants (senyes del 2006). Vlorë és el punt més propenc al port italià de Bari i de la costa de Salento, de la que està separada pel canal de Otranto.
El municipi comprén, des de la reforma territorial de 2015, les unitats administratives de Novoselë, Orikum, Qendër Vlorë, Shushicë i la capital Vlorë. Anteriorment Vlorë va ser capital del desaparegut districte de Vlorë.
Localisació geogràfica
La ciutat està en Albània, en el districte i el comtat del mateix nom.
Vlorë està situat en la baïa homònima, en l'entrada del Mar Adriático, pràcticament rodejada per montanyes. El port és el més propenc al port de Bari, Itàlia, i està a 130 km de les costes de Salento. l'illa de Sazan està prop, estratègicament localisada en l'entrada de la baïa de Vlorë.
La ciutat està rodejada per jardins i oliveres. Valonia, el nom de massa per a les tasses de bellota obtinguts en els boscs de roures veïns i (a causa dels derivats de la seua composició química) utilisat pels curtidores, deriva el seu nom de Valona, l'antic nom de Vlorë.
Història
Vlorë és una de les ciutats més antigues del país. Apareix també en la Tabula Peutingeriana i en el Synecdemus d'Herocles. Va ser port romà dins de la província de Epir Nou.
En el V va ser sèu d'un bisbat i es coneixen alguns bisbes com Nazarius, en el 458, i Soter, en el 553 (Daniele Farlati, Illyricum sacrum, VII, 397-401). En el 733 tota la Iliria oriental va ser anexionada al Patriarcat de Constantinopla, despuix de pertànyer durant tres sigles al de Roma, i com esta iglésia no apareix en les Notitiae episcopatuum, se supon que el bisbat va ser suprimit coincidint en les invasions dels búlgars (tampoc es menta en les Notitiae episcopatuum de l'iglésia de Ohrid).
En els sigles XI i XII va jugar un paper en els conflictes entre els reis normandos de Sicília i l'Imperi bizantí. A l'inici de el XIII es va establir una iglésia llatina, i una llista dels seus bisbes les menciona Eubel (Hierarchia catholica medii aevi, I, 124), pero hi ha discrepàncies en Li Qui (Oriens christianus, III, 855-8), i els bisbes que este menta en Valona, Eubel els fa bisbes de Valanea en Síria; també podrien correspondre a Aulon en Grècia (moderna Salona).
Sèrbia va ocupar Valona en el 1345 i la va perdre davant els otomans en el 1417 que al mateix temps varen ocupar Berat i Ioánina; el general Hamza Beg va ser nomenat governador militar.
En el 1418 els veneciano varen intentar ocupar la ciutat per conte de la seua antiga sobirana, Rugina, viuda del duc Mrksa, que era ciutadana veneciana, pero sense èxit. La majoria dels habitants eren grecs en un número important d'albanés i eslaus; els grecs pertanyien fins al XVIII al arzobispado autocéfalo d'Ohrid.
Va ser utilisada com a base per Mehmed II per a la seua expedició contra Otranto. Era governada per persones triades pel mateix sultà com Gedik Ahmad Paixá. En el XVII era un kada del sanjacado de Berat en el vilayato de Ioánina, i tenia uns dèu mil habitants. En el XVIII va ser incorporada a l'arquidiócesis de Durrës (Durazzo). En 1851 va sofrir un terremot que la va danyar prou.
Ismail Qemali va declarar l'independència d'Albània en Vlorë el 28 de novembre de 1912, en la primera guerra dels Balcans i la bandera nacional va ser issada per primera volta, Va ser capital d'Albània fins al 1914; llavors va ser ocupada per Itàlia fins al 1920 i capital de la República albanesa proclamada pels italians. En el Tractat de Rapallo la va tindre que entregar al govern d'Albània pero va conservar l'illa de Sazan. En abril de 1939 Itàlia la va tornar a ocupar i la va conservar fins a autumne de 1943, quan va ser ocupada pels alemans fins al 1944.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, el govern comuniste albanés la va cedir a l'Unió Soviètica com a base de submarins. En el 1960 els albanés varen expulsar als soviètics acusats de revisionista i Khrushchev va exigir reparacions per les grans inversions fetes. Les tropes soviètiques varen planejar ocupar Vlorë en l'abril de 1961 mentres que l'ajuda soviètica econòmica i militar a Albània seria bloquejada. pero al mateix temps la Crisis dels missils en Cuba va impedir portar a terme el proyecte. Enver Hoxha va fer construir mils de búnkers en tot el país per a fer front a una eventual invasió soviètica.
Paisage urbà
Monuments
- La mesquita Muradije en el centre de la ciutat des de el XVI. Ha sobrevixcut com l'única mesquita otomana a una guerra i a un terremot en 1851.
- Museu de l'Independència i Monument a l'Independència.
- Museu Històric
- Museu Etnogràfic, en objectes quotidians, artesania i roba popular.
- Monasteri ortodox de Zvernec, situat en una chicoteta illa en l'estany de Narta.
Clima
Vlorë té un clima típicament mediterràneu, en hiverns humits i fresca, i estius calorosos i secs en temperatures superiors a 40 °C (104 °F) en juny, juliol, agost i setembre. La temperatura màxima històrica de 42,4 °C (108,3 °F) va ser registrada el 13 d'agost de 2025.[1]
| Senyes climàtiques de Vlorë | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temperatura | ||||||||||||||
| Més | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic | Mija Total | |
| Màxima temperatura registrada °C (°F) | 13 (55) | 14 (57) | 16 (61) | 19 (66) | 23 (73) | 27 (81) | 30 (86) | 30 (86) | 27 (81) | 23 (73) | 19 (66) | 15 (59) | ||
| Temperatura mija °C (°F) | 9.5 (49.1) | 10.0 (50) | 12.0 (53.6) | 15.0 (59) | 19.0 (66.2) | 22.0 (71.6) | 25.0 (77) | 24.5 (76.1) | 22.0 (71.6) | 19.0 (66.2) | 15.0 (59) | 11.5 (52.7) | 17.0 (62.6) | |
| Mínima temperatura registrada °C (°F) | 6 (43) | 6 (43) | 8 (46) | 10 (50) | 14 (57) | 17 (63) | 19 (66) | 19 (66) | 16 (61) | 14 (57) | 11 (52) | 8 (46) | ||
| Precipitacions i hores de sol | ||||||||||||||
| Més | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic | Total | |
| Mm Totals (in) | 120 (4.72) | 106 (4.17) | 92 (3.62) | 79 (3.11) | 54 (2.13) | 28 (1.1) | 9 (0.35) | 26 (1.02) | 32 (1.26) | 116 (4.57) | 192 (7.56) | 141 (5.55) | 995 (39.17) | |
| Mm de precipitació | 13 | 12 | 14 | 11 | 9 | 6 | 3 | 3 | 5 | 10 | 17 | 17 | 120 | |
| Hores de sol | 133.3 | 147.9 | 173.6 | 225.0 | 272.8 | 318.0 | 368.9 | 344.1 | 279.0 | 210.8 | 117.0 | 99.2 | 2,689.6 | |
| Senyes arreplegades per Climatetemp | ||||||||||||||
Educació
Vlorë és l'emplaçament de la segona universitat d'Albània per importància. l'Universitat de Vlorë Ismail Qemali (UV) va crear en el 1994 una Universitat Tecnològica. Es va inaugurar en uns cent estudiants i hui té uns 15.000 estudiants. Encara conserva el seu foc de tecnologia i ademés es va estendre en atres camps com a economia i finances, educació, medicina i dret.
La UV és l'universitat líder en investigació d'Albània. És l'universitat més important en actiu d'Albània organisant conferències d'investigació, invitant a investigadors de les principals institucions, i enviant als seus propis investigadors en l'estranger. Algunes de les àrees més actives de l'investigació són les matemàtiques, informàtica i ingenieria. També té grups actius en la lliteratura albanesa, l'economia i les finances, la música folklòrica i dansa, educació, etc.
Vlora Conference Center és el grup líder en l'organisació de conferències en Albània i ha organisat conderencias en la UV.
Hi ha dos revistes de renom internacional que exigixen que l'Universitat de Vlora siga institució. Són les revistes més alta calitat de qualsevol universitat de parla albanesa.
Albanian Journal of MathematicsPublicació en anglés
Buletini Shkencor i Universitetit et VloresPublicació en anglés i albanés
Academicus-International Scientific JournalPublicació en anglés
Moltes escoles d'estiu i sessions de formació s'organisen en l'Universitat. Vlora és un destí turístic molt popular i açò ho fa molt atractiu per a l'organisació de conferències internacionals.
Ademés, l'Universitat de Vlora té programes excelents en ingenieria naval i navegació. L'estudi de la baïa de Vlorë, ha segut un dels principals proyectes del departament de navegació en els últims anys. La baïa de Vlorë és un lloc molt important en l'història del món en molts fets importants com les batalles de César, l'época migeval, la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial, etc. La baïa és una de les bases navals militars més antigues del món que se seguix utilisant a dia de hui. La Base Naval de Pashaliman va ser l'única base de Rússia en el Mar Mediterrànea en la década de 1950,i va anar el foc de conflicte entre els russos i els albanés d'Albània en 1961, quan es va retirar del Pacte de Varsòvia. El Departament de Navegació és el descobridor de tots els barcos afonats en l'àrea de la baïa i està fent investigació en l'àrea de l'arqueologia marina en l'antiga ciutat d'Orico (Oricum).
Investigadors de la UV participen en congressos i conferències en tot lo món. La UV té proyectes conjunts i programes d'intercanvi en algunes de les millors universitats en el món de manera activa i està tractant dee ampliar encara més eixos programes. La UV ha pres la davantera en totes les institucions albaneses per a aumentar la cooperació activa en les universitats occidentals, i que disponga l'investigació com la seua primera prioritat.
Economia
Vlorë és un port comercial, peixquer i un centre industrial. En la regió de la rodalia es produïx petròleu, gas natural, betum i sal. Hi ha una base naval de la marina albanesa. Com a centre agrícola produïx oli i frutes i la zona propenca produïx productes agrícoles i ramaderos normalment per a l'exportació. Últimament molta activitat deriva del turisme i s'han creat diversos hotels i s'han condicionat algunes plages.
Mig ambient
En la costa, cinc quilómetros al noroest del port es troba la zona industrial de la ciutat. Allí, l'industrialisació desmesurada en l'era comunista de postguerra va produir en Vlorë ser una de les cinc zones més afectades per la contaminació en Albània.[2] Atres contaminants varen ser les empreses químiques posades en servici en 1970 per a la producció de clorur alcalinos i policloruro de vinil (PVC). La fàbrica va ser tancada en 1992 i destruïda durant disturbis en 1997. Ademés, el sol està contaminat pels hidrocarburs clorados i presenta una altíssima concentració de mercuri.
Deport
La ciutat conta en l'equip de fútbol Klubi Sportiv Flamurtari Vlorë. Este equip és recordat pels seus enfrontaments en el Barcelona en la competició de la UEFA (actual Europa League) dels anys 1986-87 i 1987-88. Històricament, va conseguir una victòria, dos empats i una derrota contra els blaugrana, encara que en cap de les dos temporades va conseguir passar a la següent fase de classificació de la competició.
Edificis
Prop de la ciutat hi ha un chicotet aeroport (còdic ICAO: LAVL).
Persones destacades
- Ismail Qemali
- Ayas Mehmed Pasha
- Ali Asllani
- Eqerem Vlora
- Seit Qemali
- Ago Agaj
- Dur Shaska
- Qazim Koculi
- Mina Naqo
- Tanush Shaska
- Kristaq Mitro
- Ibrahim Muçaj
- Josif Gjipali
- Agim Sulaj
- Aurela Gaçe
- Vlora Hajrullai
- Perlat Musta
- Kadri Hazbiu
- Petro Marko
- Shpëtim Gjika
- Hysni Kapo
- Haxhi Dalipi
- Igli Tare
- Arben Malaj
- Zinni Veshi
- Geri Çipi
- Ervin Skela
Ciutats agermanades
Referències
- ↑ https://www.mherrera.org/temp.htm
- ↑ BBC. «Albània's environmental wasteland» (en anglés). Consultat el 19 d'agost de 2010.UNEP Balkans. «Post-Conflict Environmental Assessment - Albània» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2010.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vlorë.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vlorë» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.