Salona
_03.jpg){kind=link}
Salona (en grec antic Σαλῶνα, Σαλῶναι; en llatí Salonae o Salona) va ser una antiga ciutat d'Iliria que va existir durant el primer mileni abans de Crist.[1] Els grecs varen establir ahí una colónia.[2] César, en el I, menciona la ciutat en plural (Salonae); Plinio, en l'I d. C., en singular (Salona). El gentilici corresponent és salonitano, com apareix en sant Agustín, encara que atres fonts ampren salonino.[3]
Despuix de la seua conquista pels romans, Salona es va convertir en la capital de la província romana d'Ilírico i després, en dividir-se esta, en la de Dalmacia.[4] l'emperador Diocleciano, que es creu que va nàixer prop d'eixe lloc, va erigir un palau monumental en les rodalies en el que es va refugiar en el seu retir. El palau, conegut com el Palau de Diocleciano, es va convertir en el núcleu de l'actual ciutat de Split.
La ciutat va adquirir ràpidament característiques romanes: muralles, un fòrum, un teatre, un amfiteatre (que són els restants superficials més conspicuos en l'actualitat), banys públics i un aqüeducte. S'han trobat numeroses inscripcions en llatí i grec, tant dins de les muralles com en els cementeris exteriors, ya que els romans prohibien els sepelis dins dels llímits de la ciutat.
Varis sarcòfecs de marbre fi de dits cementeris es troben ara en el Museu Arqueològic de Split. Tota esta evidència arqueològica dona fe de la prosperitat de la ciutat i la seua integració en l'Imperi romà. Salona tenia una ceca conectada en la de Sirmio i en mines d'or i argent en els Alps Dináricos a través de la Via Argentaria.
Quan l'emperador romà Diocleciano es va retirar, va erigir una vila monumental (palau) en una zona suburbana (a 6 km). Esta imponent estructura, coneguda com el Palau de Diocleciano, es va convertir, despuix de la caiguda de Salona, en el núcleu de la ciutat de Split (Spalatum). Es diu que la tomba de Diocleciano també es trobava prop de Salona.
.jpg){kind=link}
La contínua prosperitat de Salona va donar lloc a l'extensa construcció d'iglésies en els sigles IV i V, que incloïa una basílica episcopal, una iglésia veïna i un batisteri dins de les muralles, ademés de varis santuaris en honor als màrtirs en l'exterior. Açò l'ha convertit en un important centre d'estudi sobre el desenroll de l'arquitectura sacra cristiana.
El bisbe salonitano va ocupar el càrrec de bisbe metropolità de Dalmacia. Despuix de la caiguda, el bisbat i atres restants varen ser traslladats a Split (Arzobispado de Spalathon). Les fronteres i l'influència de l'arquidiócesis de Salona comprenien casi tota l'actual Croàcia i Bòsnia Hercegovina, al sur del riu Sava i a l'oest del riu Drina.
Salona va ser en gran part destruïda durant les invasions dels ávaros i dels pobles eslaus, la primera d'elles en 614. La població propenca es va refugiar d'estos atacs en el palau de l'emperador Diocleciano, convertint-ho en una ciutat.[5] Les ruïnes de Salona actualment es poden visitar en les proximitats de la ciutat moderna de Split, Croàcia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Història primerenca de Salona
- ↑ Exacavaciones en Salona, Yugoslàvia, 1969-1972:dirigides per al Department of Classics del Douglass College, Rutg, per Christoph W. Clairmont en 1975. ISBN 0-8155-5040-5, pàgina 4,"Si la nostra interpretació dels descobriments més antics de Salona és correcta, la colónia, encara que fora molt menuda, era un assentament en una posició estratègica."
- ↑ «Salone», en Dicolatin.
- ↑ John Everett-Heath. "Dalmatia." Concise Dictionary of World Plau-Names. Oxford University Press. 2005. Encyclopedia. com
- ↑ Charles George Herbermann, The Catholic Encyclopedia: An International Work of Reference (1913)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.