Ilírico (província romana)

Ilírico va ser una província romana en temps del Imperi, ubicada a on abans es trobava el regne de Iliria. Situada en els Balcans, comprenia un territori els llímits del qual eren Istria (zona que actualment ocupen Croàcia i Eslovènia) pel nort, el riu Drin (actual Albània) pel sur i el riu Sava (Bòsnia, Croàcia) per l'est. La seua capital era la ciutat de Salona, prop de l'actual ciutat croata de Split.

El regne de Iliria va ser conquistat en l'any 168 a. C., quan els romans varen derrotar a l'eixèrcit del rei Ilírico Gentio. Des de l'any 167 a. C., Iliria del sur es va convertir en un protectorat romà formalment independent. També en esta província, en l'any 193, Septimio Sever va ser proclamat emperador de Roma.

La província

La regió tenia una importància estratègica i econòmica considerable per als romans, ya que la zona posseïa numerosos ports comercials importants a lo llarc de la seua costa, ademés d'estar proveïda de mines d'or en les seues regions interiors. Iliria era també el punt de partida de la via Egnatia, el gran camí romà que corria des de Dirraquio, sobre el mar Adriático, fins a Bizancio en l'est.

En el 59 a. C., despuix de la lex Vatinia, Ilírico va ser assignada com a província junt en la Galia Cisalpina a César. Cap província va ser establida fins a les guerres d'Augusto en Ilírico 35-33 a. C. i la primera menció que es fa d'esta va ser en el context de l'establiment per Augusto del 27 a. C.

La província de Ilírico es va ser ampliant posteriorment en la mida en que els romans varen ampliar el seu poder en la regió despuix d'una série de guerres conegudes com guerres panónicas (12-9 a. C.) en la qual varen portar a terme una empresa bèlica lluitant contra un grup de pobles coneguts com panonios. Cap a l'any 10, despuix que una rebelió de panonios i dálmatas coneguda com rebelió de Bat anara esclafada, la província de Ilírico va ser dissolta i les seues terres varen ser dividides entre les noves províncies de Panonia en el nort i Dalmacia en el sur. No obstant, el nom va seguir sent usat per a referir-se a la regió i més vesprada va ser amprat per l'emperador Diocleciano en la prefectura pretoriana d'Ilírico, una de les quatre prefectures que va establir durant el seu govern i que comprenia Panonia, Nórico, Creta i tota la península balcànica llevat Tracia.

Els pobles natals de la regió tenien una molt estesa fama pel seu valor militar i es varen convertir en una font important de mà d'obra per al eixèrcit romà. Varis notables emperadors romans varen ser oriunts d'esta regió, com Aureliano, Claudio II, Constantino el Gran o Diocleciano. La regió també el lloc d'orige dels emperadors bizantins Anastasio I i Justiniano.

Divisió administrativa

Archiu:PrefectureIllyricum.png

En vert clar, la prefectura pretoriana de Ilírico, 318-379.

Iliria romana

En els noms de Iliria bàrbara o Iliria romana es va conéixer en l'Antiguetat el territori de Iliria a l'est d'Istria, més allà del riu Arsia  i fins als rius Drilo a l'est i sur i Sava al nort. Correspon a les actuals Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i una part d'Albània.

Estava dividida en tres districtes:

• Yapidia. Al nort, fins al riu Tedanius.
• Liburnia. Entre el riu Arsia, a l'est de Istria, i el Titius. La partix nort d'este districte es coneixia com Dalmacia véneta.

• Dalmacia. Entre els rius Naro i Tilurus o Nesto.

L'apòstol Pablo diu en Romans 15:19 Bíblia Regna Valera 1960: De manera que des de Jerusalem, i per totes les afores fins a Ilírico, tot ho he omplit del evangelio de Crist.

Iliria grega

Iliria grega va ser el nom que se li va donar al territori de Iliria des del riu Drilocapo al surest fins a les montanyes Ceraunias. Tenia al nort l'Iliria romana i a l'oest el mar Jónico, al sur l'Epiro i a l'est Macedònia. Correspon a part de les actuals Sèrbia i Albània. En la partix sur, estava situada la ciutat d'Amantia, capital dels amantios, pròxima al territori dels biliones i taulantios, al nort del riu Aous. Atres pobles de la regió els dasaretios, els autariatas, els ardieos i els partinos, estos dos últims al nort dels autariatas.

Cap a l'any 65 a. C. la frontera de Iliria estava formada per les províncies de Nórico, Panonia, Mesia, Dacia i Tracia. Esta configuració va continuar fins a l'época de Constantino el Gran que la va separar de Mesia Inferior i Tracia, pero li va afegir Macedònia, Tesalia, Acaya, Epiro Vell, Epiro Nou, Prevalitana i Creta i va ser una de les quatre grans divisions de l'Imperi des de Diocleciano. En 395, Iliria oriental en Macedònia, Tesalia, Epiro Vell, Epiro Nou, Acaya, Prevalitana i Creta va ser incorporada a l'Imperi oriental i Nórica, Panonia, Dalmacia, Llacor i Valeria Ripense a l'occidental.

A finals de el III, Diocleciano va dividir la província de Iliria en dos parts: a l'oest Dalmacia i a l'est Prevalitana.

Vore també

• Administració territorial romana