Anar al contingut

Orico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Orico

</noinclude>

Mapa en l'ubicació aproximada d'algunes de les principals ciutats de l'antic Epiro. Orico estava en la partix nort de Epiro.

Orico (en grec, Ὤρικος) va ser una antiga ciutat grega en la regió d'Epiro.

Plinio el Vell arreplega una tradició de que havia segut fundada pels colcos pero Pseudo Escimno atribuïx la seua fundació a grecs procedents d'Eubea.[1][2][3] Segons Lane Fox, la colónia va ser fundada per eubeos,[4] possiblement va ser un emporio eretrieo. Mantenia relacions comercials en la ciutat isleña de Corcira. Originàriament era una illa, pero ya en l'Antiguetat va terminar conectada en el continent. Cobria un àrea de 5 hectàrees, pero els restants arqueològics són escassos.[5]

És mencionada per Heródoto com un port situat no llunt del país d'Apolonia en la desembocadura d'un riu cridat Ados o Aoo.[6] En el Periple de Pseudo-Escílax li la situa a huitanta estadis de la mar i a xixanta d'Amantia.[7] Estrabón, per una atra part, diu que estava entre Búlice i els montanyes Ceraunias, a on comença el canal que servix d'entrada al golf Jónico i al Adriático. Afig que el port de Orico es dia Panormo.[8] Atres fonts antigues la descriuen com un llimen o port, que finalment va conseguir l'estatus de polis, ya que del 230 al 168 a. C. va emetre les seues pròpies monedes en la llegenda ΩΡΙΚΙΩΝ ('dels oricios').[9] En l'any 214 a. C., Orico, que no estava fortificada, havia segut presa per Filipo V de Macedònia pero des de la ciutat varen demanar ajuda als romans i poc despuix va ser conquistada pel romà Marco Valerio Levino.[10]

Novament va ser presa en l'any 48 a. C. per Juliol César, junt en Apolonia i atres ciutats de Epiro que varen abandonar les guarnicions de Pompeyo.[11]

Es localisa en l'actual Pascha Llimen, en Albània.

Referències

  1. ↑ Plinio el Vell III,145.
  2. ↑ Pseudo-Escimno 443.
  3. ↑ Aleksandra Mà (1983), Problemi della colonizzazione ellenica nell'Illiria meridionale, p. 231, en Publications de l'École française de Rome: Modes de contacts et processus de transformation dans els sociétés anciennes. Actes du colloque de Cortone (24-30 maig 1981) (en italià)
  4. ↑ Lane Fox, 2008, p. 123.
  5. ↑ Hansen i Nielsen, 2004, p. 347.
  6. ↑ Heródoto IX,93.
  7. ↑ Periple de Pseudo-Escílax 26.
  8. ↑ Estrabón VII,5,8.
  9. ↑ Hansen i Raaflaub, 1996, p. 149.
  10. ↑ Tito Livio XXIV,40.
  11. ↑ Dion Casio XLI,45.

Bibliografia


Referències