Corfú (ciutat)
,_Korfu,_Altstadt_--_2018_--_1114-21.jpg)
Corfú (en grec: Κέρκυρα, Kérkyra (🔊 ['cer.ci.ra])) és una ciutat del noroest de Grècia. És la capital i ciutat principal de l'illa de Corfú, de l'unitat perifèrica de Corfú i de la perifèria d'Illes Jónicas. La ciutat és centre turístic i ha segut un important núcleu de població des del VIII. Li la coneix també com Kastrópoli (Καστρόπολη) pels seus dos castells.[1] En 2007, la ciutat vella de Corfú va ser inscrita per l'Unesco en la llista del Patrimoni de la Humanitat.[2][3][4]
El municipi tradicional de Corfú s'estenia per la costa nort-occidental de l'illa, des de la ciutat a la part central i tenia una superfície de 41 905 km², incloent les localitats de Kanáli, Potamós, Kontokáli, Alepoú i Gouviá. Despuix de l'aprovació de la nova divisió administrativa de Grècia en 2011, el municipi comprén la totalitat de l'illa de Corfú i les illes d'Othonoí, Erikusa i Mathraki.[5]
Política
Alcaldes
La llista comença en 1866 ya que fins a dita data no va haver alcaldes en Corfú.[6]
| Alcaldes de Corfú | |
|---|---|
| Nikolaos V. Manesis | 1866 - 1870 |
| Christodoulos M. Kiriakis | 1870 - 1879 |
| Georgios Theotokis | 1879 - 1887 |
| Michael Theotokis | 1887 - 1895 |
| Angellos Psoroulas | 1895 - 1899 |
| Dimitrios Kollas | 1899 - 1911 |
| Ioannis Mavrogian | 1914 - 1925 |
| Spiridon Kollas | 1925 - 1951 |
| Stamatios Desyllas[7] | 1951 - 1955 |
| Maria Desylla-Kapodistria[7] | 1956 - 1959 |
| Panagiotis Zafiropoulos | 1959 - 1964 |
| Spiridon Rath | 1964 - 1967 |
| Konstantinos Alexopoulos | 1974 - 1975 |
| Spiridon Rath | 1975 - 1978 |
| Ioannis Kourkoulos | 1979 - 1990 |
| Chrisanthos Sarlis | 1991 - 2002 |
| Alexandros Mastoras | 2003 - 2006 |
| Sotirios Micallef | 2007 - 2010 |
| Ioannis Trepeklis | 2011 - 2014 |
| Kostas Nikolouzos | 2014 - 2019 |
| Merope Hydraiou | 2019 - |
Consulats
Corfú és sèu de molts consulats estrangers: Alemània, Àustria, Bèlgica, Chipre, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Sèrbia, Suècia i Suïssa.[8]
Geografia física
Clima
La ciutat de Corfú goja d'un clima mediterràneu humit. Els estius són secs i càlits en una humitat moderada i les temperatures alcancen els 33 °C. Els hiverns són suaus i molt plujosos, com tota la costa oriental del Adriático, i les temperatures ronden els 10 °C.
Patrimoni
Les antigues fortificacions de la ciutat, anteriorment tan àmplies que requerien una força d'entre 10 000 i 20 000 soldats per a encarregar-se d'elles, varen anar en gran part derruïdes pels anglesos en el XIX. En vàries parts de la ciutat es poden trobar cases de l'época veneciana, en algunes traces del seu passat esplendor, pero són poques comparades en les cases neoclàssiques dels britànics dels sigles XIX i principis del XX. El palau, construït en 1815 per sir Thomas Maitland (1759-1824; lord alt comissionat de les illes Jónicas) és una gran estructura de pedra maltesa blanca. Prop de Gasturi s'alça l'Achilleion d'estil pompeyano, el palau construït per a l'emperatriu Isabel d'Àustria i adquirit en 1907 per l'emperador alemà Guillermo II.
De les 37 iglésies gregues les més importants són la catedral, dedicada a La nostra Senyora de la Cova; la de San Spiridón, en la tomba del sant patró de l'illa; i l'iglésia suburbana de Sant Jasón i Sant Sosípatro, supostament la més antiga de l'illa. La ciutat és la sèu d'un arzobispado catòlic i un atre grec ortodox; i posseïx un gymnasium, un teatre, una societat agrícola i industrial i una biblioteca i museu conservats en els edificis anteriorment dedicats a l'universitat, que va ser fundada per Frederick North, quint comte de Guilford (1766-1827, ell mateixa primer canceller en 1824) en 1823, pero dissolta a la cessació del protectorat anglés.
El temple de Artemisa és un edifici grec antic en Corfú, Grècia, construït al voltant de 580 a. C. en l'antiga ciutat de Korkyra, en l'actual barri de Garitsa. El temple va ser dedicat a Artemisa i va funcionar com un santuari. És conegut com el primer edifici dòric construït exclusivament de pedra en un perímetro de 23.46 m per 49 m i una orientació cap a l'est a on la llum podia entrar en l'interior del temple en amanecer.[9][10]
Basant-se en l'evaluació del ICOMOS de l'antiga ciutat de Corfú,[3] va ser inscrita en la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat. Els experts del ICOMOS varen destacar que «al voltant del 70% dels edificis anteriors al sigle XX daten del periodo britànic» i que «blocs sancers varen ser destruïts» en la ciutat vella pels bombardejos aéreus de la Segona Guerra Mundial; varen ser «reemplaçats per noves construccions en la década dels xixanta i els setanta.» El teixit urbà va ser classificat com predominantment del periodo neoclàssic «sense traces arquitectòniques especials pels que poguera distinguir-se».[3]
Urbanisme
La ciutat de Corfú s'alça sobre la part ampla d'una península, la terminació de la qual en la ciutadella veneciana (Παλαιό Φρούριο en grec) està tallada per un fos artificial format en un barranc natural, en una sanga d'aigua salada en el fondo, que servix també com una espècie de port deportiu conegut com Contra-Fossa. La ciutat vella ha creixcut dins de les fortificacions, a on cada metro de terreny era preciós, és un llaberint de callejuelas pavimentadas en cudols, a voltes tortuosas pero en la seua major part molt agradables, coloristes i molt netes. A estos carrers li les crida «kantounia» (en grec καντούνια) i les més antigues a voltes seguixen les suaus irregularitats del terreny mentres que moltes d'elles són massa estretes per al tràfic de vehículs. Hi ha una passejada marítima junt a la costa cap a la baïa de Garitsa (Γαρίτσα) i també una bella esplanada entre la ciutat i la ciutadella anomenada «Liston» (en grec: Λιστόν) a on abunden els restaurants exclusius i bistrós estil europeu.
La ciutadella estava representada en el revers dels billets de 500 dracmes de 1983-2001.[11]
Cultura i educació
La ciutat de Corfú té una llarga tradició en Belles arts. La Societat Filharmònica de Corfú forma part d'eixa tradició.
Museus
- Museu d'Art Asiàtic de Corfú: és l'únic museu d'art asiàtic de Grècia i un dels més importants d'Europa en la seua categoria. Conté unes 11 000 peces, que van des de el XI fins a el XX i cobrix una gran varietat de països asiàtics.
- Museu del Paper Moneda: està situat en la primera planta del que va anar el primer edifici Banc Jónico, en Corfú (Grècia).[12] Mostra una colecció casi completa de billets grecs des de 1822 fins a la substitució de la dracma per l'euro en 2002. El museu, un dels pocs d'este tipo en tot lo món, està considerat com un dels més complets.[13]
Universitat
l'Universitat Jónica (Ιόνιο Πανεπιστήμιο, Iónio Panepistímio) es va fundar en 1984, baix el govern del primer ministre Andreas Papandreu, pero és descendent directa de l'Acadèmia Jónica, que es va crear en 1824 i va ser la primera institució acadèmica de la Grècia moderna.[14]
En la cultura popular
Corfú eixercita un paper central en la novela de ciència ficció Year Zero de Jeff Long. L'epidèmia que arrasa en la població mundial s'origina en la rica mansió d'un coleccioniste d'objectes arqueològics en o al voltant de Corfú, quan s'obri un vial de dos mil anys d'antiguetat que conté un virus letal. Este virus també rep el nom de Corfú.
Ciutats agermanades
- Kruševac (19-10-1985)[15]
- Pafos (5-7-1992)[15]
- Famagusta (13-8-1994)[15]
- Meißen (26-9-1996)[15]
- Troisdorf (4-10-1996)[15]
- Asha (3-5-1998)[15]
- Bríndisi (21-5-1998)[15]
- Vathi (Samos) (29-7-1998)[15]
- Carovigno (7-5-2000)[15]
- Verona (agost de 2000)[15]
- Koper/Capodistria (7-12-2000)[15]
- Sarandë (12-7-2001)[15]
- Tremetousia (9-12-2001)[15]
- Ioannina (21-12-2002)[15]
Referències
- ↑ «Corfu City Hall website». City of Corfu. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2008.In literature, apart from the Homeric name Scheria, we meet various other names for the island, like Drepane or Arpi, Makris, Cassopaea, Argos, Keravnia, Phaeacia, Corkyra or Kerkyra (in Doric), Gorgo or Gorgyra and much later the migeval names Corypho or Corfoi, because of the two characteristic roc-peaks of the Old Fortress of Corfu.
- ↑ BBC news on UNESCO World Heritage list
- ↑ 3,0 3,1 3,2 UNESCO Advisory Body (ICOMOS) document sobre l'història de Corfú obtingut el 3 de juliol de 2007
- ↑ Ciutat vella de Corfú en la pàgina web de l'Unesco obtingut el 3 de juliol de 2007
- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en el). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 18 de juliol de 2011.
- ↑ «History of City Councils from the Municipality of Corfu». Municipality of Corfu. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2007. Consultat el 30 de març de 2007.
- ↑ 7,0 7,1 Municipality of Corfu from the Internet archive En les eleccions de 1954 Stamatios Desillas va ser elegit alcalde per un segon periodo i va permanéixer en el càrrec fins a la seua mort en el Nadal de 1955. Poc despuix va tindre lloc una elecció parcial en Corfú en la que la viuda del fallit, Maria Desilla - Kapodistria, va ser elegida alcaldesa en 5.365 vots d'un total de 10.207. Maria Desilla es va convertir en alcaldesa de Corfú des del 15 d'abril de 1956 fins al 9 de maig de 1959. Va ser la primera dòna que va eixercitar este càrrec en Grècia.
- ↑ «Municipality of Corfu: Tourism: Consulates». Municipality of Corfu. www.corfu.gr. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2007. Consultat el 30 de març de 2007.
- ↑ Darling 2004
- ↑ "Història curta A de l'art de grec" Robertson 1981.
- ↑ Banc de Grècia. Drachma Banknotes & Coins: 500 drachmas. – Obtingut el 27-3-2009.
- ↑ Alpha Bank(2007).«Μουσίο Χαρτονομισμάτων Ιονικής Τραπέζης - Banknote Museum of the Ionian Bank [Museu del Paper Moneda del Banc Jónico]».
- ↑ «Στο Λονδίνο 160 χρόνια πριν... [En Londres fa 160 anys...]» (en grec) (html). Το Βήμα [To Vima]. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2012. Consultat el 29 de decembre de 2009.
- ↑ «Universitat Jónica» (en grec i anglés). Universitat Jónica. Consultat el 18 de juliol de 2011.
- ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 «Twinned Cities». Municipality of Corfu. www.corfu.gr. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2007. Consultat el 30 de març de 2007.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corfú (ciutat).- Pàgina web municipal de Corfú
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corfú (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.