Anar al contingut

Dracma grega moderna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dracma grega moderna
Per a atres usos d'este terme vore dracma.


La dracma (en grec modern δραχμή, pl. δραχμές o δραχμαί fins a 1982) va ser la moneda oficial de Grècia des de la seua aprovació el 8 de febrer de 1833 fins que va ser substituïda pel euro l'1 de giner de 2002.[1][2] La seua denominació prové de l'antiga dracma, moneda d'argent usada en l'antiga Grècia, l'imperi romà i atres regions de l'antiguetat clàssica. La dracma es dividia en 100 leptá (en grec λεπτά, sing. λεπτό).[3]

Etimologia

Tradicionalment s'ha derivat el terme «dracma» (en grec antic δραχμῆ) del verp δράττω (dráttō, «empunyar, agarrar»),[4] en el significat, puix, de «grapat». Esta teoria data. a lo manco, del IV i es basa en el fet de que una dracma es dividix en sis óbolos. Els primers óbolos consistien en una barra de metal llarga i fina, per lo que un «grapat» de sis d'ells constituirien el pes d'una dracma.[5]

Gènero

En espanyol el terme dracma pot dur tant el gènero femení com el masculí, sent el femení més adequat a l'etimologia de la paraula i el recomanat per l'ASALE,[6] aixina com l'únic acceptat pel Diccionari Vox d'Us de l'Espanyol d'Amèrica i d'Espanya.[7] El masculí ha segut atret per atres paraules gregues que acaben en -ma (-μα) (p.ej. dilema, drama), ya que esta és una desinència de nom d'acció molt comuna en clàssic, que no guarda cap relació en la desinència -ma (originalment -μῆ) de dracma.

Història

Primera dracma, 1833-1944

La dracma es va convertir en la moneda oficial de Grècia per real decret de 8 de febrer de 1833, encara que algunes monedes d'1 i 2 leptá duen 1832 com a any d'acunyament. Va substituir en paritat al fénix, moneda que va ser introduïda per Ioannis Antonios Kapodistrias en 1828, despuix de l'independència de Grècia.[1] En principi, la dracma es va introduir segons el sistema bimetalista imperant en l'época per influix francés, establint-se aixina mateix una relació de 15,5:1 entre l'argent i l'or. Per tant, les primeres dracmes falcades tenien un pes de 4,029 g d'argent pur per dracma, mentres que en les monedes d'or el pes per dracma era de 0,25994 g d'or pur.[8] De la mateixa manera que el fénix, la cantitat d'argent va quedar establida en una sexta part del real de huit espanyol, moneda d'àmplia difusió en tot lo món en aquella época. No obstant, una sexta part del pes de dit real equivalia a 4,074 g d'argent pur, alguna cosa més que els 4,029 g (i prou més que els 3,747 del fénix). Este fet es deu a que, en ser el real de huit fàcilment refundible i adulterable, d'haver segut el pes totalment equivalent la dracma hauria desaparegut de la circulació en favor del real.[8]


L'1 de giner de 1869, Grècia es va adherir a l'Unió Monetària Llatina, alguna cosa que s'havia acordat ya en 1867,[9] i la dracma va fixar el seu valor respecte al franc or.[10] El principal motiu va ser que Espanya va abandonar a mitan de la década de 1860 el sistema basat en el real de huit, en el qual es basava a la seua volta la dracma, per lo que es va haver de buscar un nou sistema que donara estabilitat i credibilitat al sistema monetari grec.[9] En 1910 Grècia va adoptar definitivament un sistema monometálico basat en l'or, lo que va otorgar a la dracma una estabilitat sense precedents, que solament va durar fins a 1914, en l'inici de la Primera Guerra Mundial, en suspendre's de facto o de iure la convertibilidad en or a lo llarc de tota Europa.[11] En 1928 es va tornar a lligar de iure la dracma a un patró basat en l'or, pero esta volta ya no en el metal acumulat en Grècia, sino en la convertibilidad dels billets grecs en lliures esterlines, que sí estaven respalades per reserves d'or.[12] La crisis econòmica de 1929 va fer que la convertibilidad es cancelara en 1932, encara que es va restablir en 1936.[13]

L'ocupació italiana i alemana durant la Segona Guerra Mundial va produir una enorme crisis, en expropiar-se la major part de la producció i llimitar-se l'importació exclusivament a les necessitats de les tropes. La dracma, encara que va conservar el curs llegal, va deixar de complir les seues funcions com a moneda, ya que la creixent inflació va fer que es preferira comerciar en atres monedes (especialment lliures d'or) i que ningú volguera acceptar dracmes, lo que va accelerar el procés d'hiperinflación que va tindre lloc al final del periodo.[14]

Monedes

Otón I

La primera série, falcada nominalment entre 1832 i 1833 en Munich i Atenes, consistia en monedes de coure d'1, 2, 5 i 10 leptá, d'argent de ¼, ½, 1 i 5 dracmes i d'or de 20 dracmes.[15][16] La moneda d'1 dracma pesava 4,477 g i contenia un 90% d'argent.[16] Les monedes de coure mostraven en l'anvers una simplificació del escude real de Grècia (solament blasón i corona) i la llegenda βασιλειον της ελλαδος («regne de Grècia»), mentres que en el revers apareixia el valor rodejat de diverses branques o mechons.[15] En les monedes d'argent i or figurava en l'anvers el bust d'Otón I i l'inscripció οθων βασιλευς της ελλαδος («Otón, rei de Grècia») i en l'anvers el mateix tipo d'escut, rodejat de branques de llorer.[16]

A partir de 1847 es va renovar la série, apareixent l'escut més estilisat i de menor tamany en les monedes de coure, i actualisant-se en les demés monedes el bust de Otón I, que ya havia complit 32 anys.[15][16] En 1852 es va falcar una moneda d'or de 40 dracmes, en 11,553 grams de pes.[16]

Jorge I


La primera série es va falcar entre 1867 i 1869 en Estrasburc i París, a fin de que França controlara el tamany, la composició i la regularitat de les monedes.[17] Consistia en monedes d'1, 2, 5 i 10 leptá de coure i 50 leptá, 1 i 2 dracmes d'argent.[18][19][20] Tots els anversos duen el bust de Jorge I i l'inscripció γεωργιος α! βασιλευς των ελληνων («Jorge I, rei dels helens»). Les de coure duen en el revers el valor entre branques, i destaca en la de 5 leptá l'inscripció οβολος («óbolo») i en la de 10 διωβολον («dióbolo»), quan un óbolo antic es corresponia en la sexta part d'un dracma i hauria equivalgut per tant a una miqueta més de 16 leptá.[18] La moneda de 50 leptá duya una corona sobre el valor, i les d'1 i 2 dracmes l'escut real de Grècia i l'inscripció βασιλειον της ελλαδος («regne de Grècia»).[19][20]

A partir de 1873 es va actualisar el bust de Jorge I en les monedes.[18][19] En 1874 es va introduir una moneda de 5 dracmes d'argent, a la que va seguir en 1876 una del mateix valor pero d'or. En 1876 es varen falcar monedes d'or de 10, 20, 50 i 100 dracmes, en l'escut real en el revers.[19] En 1884 es va introduir una moneda d'argent de 20 leptá, en una corona en el revers i una atra de 20 dracmes d'or, igual a la de 1876 pero en el bust actualisat.[20] En 1879 va ser l'últim any en que es varen falcar monedes d'1 i 2 leptá.[18]

Entre 1893 i 1895 es varen introduir peces de 5, 10 i 20 leptá de cuproníquel per a substituir a les antigues de coure i argent. Mostraven una corona en l'anvers i el valor en el revers, i es va retirar la denominació en óbolos.[18][19] Entre 1910 i 1912 es varen introduir noves monedes d'1 i 2 dracmes d'argent. En l'anvers mostren el nou bust de Jorge I, mentres que en l'anvers duen una representació de Tetis sobre un caballito de mar duent les armes a Aquiles i baix elles l'inscripció δραχμη («dracma») i διδραχμον («didracma»), respectivament.[20] En 1912 es va introduir una nova série de monedes de 5, 10 i 20 leptá de cuproníquel, en orifici central. En l'anvers, els 5 i 10 leptá duen una corona i l'inscripció βασιλειον της ελλαδος i en el revers el valor junt a una lechuza que es recolza sobre un ánfora, mentres que els 20 leptá duen en l'anvers l'escut de Grècia en la mateixa inscripció "regne de Grècia" i en el revers el valor junt a l'estàtua d'Atenea.[18]

Constantino I


Durant el regnat de Constantino I a penes es varen falcar monedes.[21] L'única que va entrar en circulació va ser una peça de 10 leptá d'alumini falcada en 1922 en París, molt similar a les de Jorge I pero sense orifici central i en una branca d'olivera en lloc de la lechuza i el ánfora. Eixe mateix any es varen falcar en el Regne Unit monedes de 50 leptá de cuproníquel, en orifici central i un disseny molt similar a la peça de 10 leptá, pero no varen aplegar a circular. En el seu lloc, el seu metal es va reutilisar per a produir les monedes de 2 dracmes de 1926.[22]

Segona República i Jorge II

En 1924 es va proclamar la Segona República Helènica, i en 1926 es va falcar una série de 20, 50 leptá, 1 i 2 dracmes de cuproníquel, que en l'anvers mostraven el bust d'Atenea i en el revers el valor i l'inscripció ελληνικη δημοκρατια («república helènica»). En 1930 es va realisar una nova emissió de 50 leptá i 1 dracma, que mostren la data 1926 β, al mateix temps que es falcaven monedes de 5 dracmes de níquel i de 10 i 20 dracmes de vellón (50% d'argent, 40% de coure, 5% de níquel i 5% de zinc).[23] La moneda de 5 dracmes mostra en l'anvers el fénix que apareixia en els fénix de Kapodistrias i el valor en el revers. La de 10 dracmes replica el bust de Deméter d'una estátera délfica (336-334 a. C.) i en el revers un mechó, rèplica d'una estátera de Metaponto (IV); la de 20 dracmes és una rèplica d'un tetradracma d'Antígono III de Macedònia (227-221 a. C.), en Posidón en l'anvers i un trirreme en el revers.[24] Esta va ser l'última série completa en emetre's fins a 1954, una volta passades la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la guerra civil grega (1941-1950). No obstant, en 1935, abans de escomençar la lluita, el rei Jorge II va falcar una moneda de 20 dracmes d'or i dos distintes de 100 dracmes, d'or i argent de llei.[25]

Billets

Els primers billets de dracmes els va emetre el Banc Nacional de Grècia des de 1841 fins a 1928, any en que es va crear el Banc de Grècia.[24] Les primeres denominacions anaven dels 10 als 500 dracmes. Es varen emetre denominacions més chicotetes d'1, 2, 3 i 5 dracmes des de 1885. Per als billets de 5 dracmes es tallaven els de 10 per la mitat. Entre 1917 i 1920, el govern grec va emetre paper moneda en denominacions de 10 i 50 leptá, i 1, 2 i 5 dracmes. En 1901 el Banc Nacional de Grècia va emetre billets de 1 000 dracmes.cita requerida Estos billets varen seguir posant-se en circulació fins a 1933, encara que des de 1928 apareixien en una sobreimpresión en roig en el lema Τράπεζα της Ελλάδος («Banc de Grècia»).[24]


El 3 de maig de 1933, el Banc de Grècia va posar en circulació els primers billets propis, en valor de 5 000 dracmes, i impresos en els Estats Units per la American Bank Company. En 1935 es varen imprimir en França billets de 50, 100 i 1 000 dracmes, en poques #decoració i colors vius. Eixe mateix any es va procedir a retirar tots els billets anteriors.[24] En 1939 es va encarregar una nova série de billets de 50, 100, 500 i 1 000 dracmes a França i el Regne Unit. Estos, dissenyats per la «Fundació Emissora de Paper Moneda i Valors», tornen a les temàtiques i #decoració anteriors a 1935. En 1941 es va emetre l'últim billet de 50 dracmes fins a 1955.[24]

Durant l'ocupació alemana de Grècia (1941-1944), l'hiperinflación va obligar a emetre billets tant en Grècia com en l'estranger, en denominacions cada volta més altes. En 1941 es varen emetre nous billets de 100, 500, 1 000 i 5 000, als que varen seguir els de 10 000 i 20 000 dracmes. El valor més alt es va emetre dies en acabant de que els alemans abandonaren Atenes, el 5 de novembre de 1944, i tenia un valor nominal de cent mil millons (100 000 000 000) de dracmes.[24]

Segona dracma, 1944-1954

L'11 de novembre de 1944, despuix de la lliberació de Grècia, l'antiga dracma, que s'hi havia devaluado extraordinàriament durant la Segona Guerra Mundial, es revaluó a una taxa de 50 000 millons de dracmes per cada nova dracma.[24] No obstant, la reforma monetària no va tindre èxit, principalment perque els préstams anteriors a la guerra no estaven exclosos del canvi de velles a noves dracmes, per lo que es va produir una considerable redistribució de la riquea i l'aniquilació del deute públic intern junt en la majoria dels aforros familiars. Per tant, la població va seguir desconfiant de la dracma i el resultat va ser, una volta més, el rebuig de la moneda local en favor de les divises estrangeres i, especialment, de l'or.[14] Ademés, el fracàs del govern en estabilisar les despeses i els imposts, aixina com en solucionar els problemes d'escassea, varen donar lloc a una nova crisis, favorida per la guerra civil, que va durar fins a 1950.[14] La dracma va tornar a devaluarse i varis intents del govern grec (com el major control de les importacions o la llimitació de l'intercanvi d'or) varen fracassar. L'estabilitat solament es va alcançar gràcies a l'aument de les ajudes estrangeres, especialment del pla Marshall. Aixina, a partir de 1952 es va reduir dràsticament l'inflació i Grècia es va vore en condicions de subscriure els acorts de Bretton Woods.[26]

Billets

La situació política i econòmica d'esta época va provocar que no es falcara moneda en absolut, per lo que solament es va emetre paper moneda. El govern va imprimir billets d'1, 5 i 10 dracmes,cita requerida mentres que el banc de Grècia va posar en circulació el mateix 11 de novembre de 1944 nous billets de 50 i 100 dracmes que mostraven a la Victòria de Samotracia i a Konstantinos Kanaris.[24] En 1947 es varen emetre billets de 1 000 dracmes en Theodoros Kolokotronis, de 5 000 en Tetis portant l'armadura d'Aquiles, de 10 000 dracmes en Aristóteles i l'auriga de Delfos i de 20 000 en el bust d'Atenea i Medusa.[24]

En 1950 es va emetre el primer billet dissenyat, preparat i imprés totalment pel Banc de Grècia, en valor de 5 000 dracmes i Dionisos Solomós com a motiu principal. També en 1950 es varen emetre billets de 5 000 dracmes en el bust de la koré de Tracia i el temple de Poseidón en Sunio.[24]

Tercera dracma, 1954-2002

En 1953, en un intent de controlar l'inflació, Grècia es va adherir als acorts de Bretton Woods. En eixe moment un dólar nortamericà es canviava per 30 000 dracmes aproximadament. En 1954 la dracma es revaluó per segona volta en una taxa de canvi de 1 000 antigues dracmes per cada nova dracma. La nova moneda, ademés, es va fixar al dólar en una taxa fixa de 30 GRD = 1 USD.[24] Els acorts de Bretton Woods es varen abolir en 1973 i l'inflació va provocar que la taxa de canvi fora incrementant-se gradualment fins a aplegar a les 400 GRD per USD.cita requerida L'1 de giner de 2002 va ser substituïda oficialment pel euro, encara que no va deixar de ser moneda de curs llegal fins a l'1 de març de dit any i es va poder canviar per euros en el banc de Grècia fins a l'1 de març de 2004 en el cas de les monedes i fins a l'1 de març de 2012 en el cas dels billets.[24]

Monedes

Primera série


La primera série de monedes consistia en denominacions de 5, 10 i 20 leptá d'alumini i en orifici central,[27] falcades en Berna, i 50 leptá, 1, 2 i 5 dracmes de cuproníquel, falcades en París.[24] En 1959 es va falcar en Berna la moneda de 10 dracmes, també de cuproníquel. Les monedes de 5, 10 i 20 leptá duyen en l'anvers dos branques d'olivera coronades i l'inscripció βασιλειον της ελλαδος («Regne de Grècia») i en el revers el valor i uns mechons de blat, unes arracades de raïm i unes branques d'olivera, respectivament.[27] El restant de les monedes duyen en l'anvers el bust de Pablo I cap a l'esquerra, en l'inscripció παυλος βασιλευς των ελληνων («Pablo, rei dels helens») entorn, i en el revers l'escut de Grècia sobre el valor i rodejat de l'inscripció βασιλειον της ελλαδος.[27] En 1960 es va introduir la moneda de 20 dracmes d'argent, falcada en Londres, i el revers del qual mostra una representació de la deesa Selene.[24] Per últim, en 1963 es va introduir una moneda de 30 dracmes, falcada també en París, per a celebrar el primer centenari de la casa de Glücksburg en el tro de Grècia. En l'anvers mostrava els busts dels 5 reis del país des de 1863, sent la primera volta que el rei Alejandro I de Grècia apareixia en una moneda.[24] En el revers apareixia un mapa de Grècia i el valor.[27] Totes estes monedes varen ser dissenyades pel gravador grec V. Falireas.[24]

Segona série


En 1964, Constantino II va succeir al seu pare en el tro de Grècia. La primera moneda que es va falcar durant el seu regnat va ser, eixe mateix any, una peça commemorativa de 30 dracmes d'argent, en ocasió de la seua boda en la princesa Ana María de Dinamarca, sent esta la primera moneda grega en la que apareix el retrat d'una reina.[24] En 1966 es varen escomençar a falcar noves monedes en metals vils, que varen seguir en les mateixes característiques bàsiques que les de Pablo I.[24] Les monedes de 5, 10 i 20 leptá es varen mantindre idèntiques. En el restant es va incloure el bust de Constantino II en l'anvers, en l'inscripció κωνϲταντίνοϲ βαϲιλεὺϲ τῶν ελλήνων («Constantino, rei dels helens») en caràcters bizantins, mentres que en el revers es va conservar l'escut de Grècia, alguna cosa estilisat, en el valor i l'inscripció βαϲίλειον τῆϲ ελλάδοϲ («Regne de Grècia»).[28] En 1970 es falquen monedes d'argent de 50 i 100 dracmes i d'or de 20 i 100 dracmes, en el mateix revers que les anteriors, pero que inclouen per primera volta el símbol del colp d'Estat del 21 d'abril de 1967 en l'anvers.[24] Est consistix en un fénix resorgint de les seues cendres, similar al de les monedes de fénix grec, en un soldat que porta una bayoneta davant ell.

Tercera série

En 1971 es varen modificar tots els reversos, substituint l'escut de Grècia pel símbol del colp d'Estat del 21 d'abril, pero mantenint el bust de Constantino II en l'anvers, ya que va seguir sent nominalment rei de Grècia fins que es va abolir la dictadura.[24] En 1973 es va introduir per primera volta la moneda de 20 dracmes en cuproníquel, en la mateixa representació de Selene en l'anvers que la moneda d'argent de Pablo I.[29] També en 1973 varen deixar de tindre curs llegal les monedes de 5 leptá i es varen substituir les de 10 i 20 leptá per peces d'alumini, sense orifici central. Abdós tenien el símbol de 21 d'abril en l'anvers i un fitora en dos delfins i unes branques d'olivera en el revers, respectivament.[29]

Quarta série

A finals de 1973 el règim dels coronels es va colapsar, Constantino II va abandonar el país i es va proclamar provisionalment la Tercera República Helènica. Les noves monedes, falcades eixe mateix any, duen totes en l'anvers el símbol de l'au fénix, pero sense el soldat en la bayoneta i en l'inscripció ελληνικη δημοκρατια («república helènica»).[24] Les de 10 i 20 leptá, d'alumini, duen el mateix motiu que les anteriors (fitora en delfins i branques d'olivera, respectivament); la de 50 leptá, de latón, mostra una palmeta; les d'1 i 2 dracmes, també de latón, mostren una lechuza, símbol d'Atenea i de saber; les de 5 i 10 dracmes, de cuproníquel, mostren un pegaso; en la de 20 dracmes, també de cuproníquel, apareix el bust d'Atenea.[30] Totes estes monedes es varen falcar en Atenes i varen ser dissenyades per V. Falireas, I. Stinis, N. Perantinós, I. Kelaidís i L. Orfanós.[24]

Quinta série

Encara que en 1974 es va proclamar oficialment la República i es va iniciar la transició, no va ser fins a 1976 que es va falcar la nova série de monedes.[24] La primera série consistia en 10 i 20 leptá d'alumini, 50 leptá, 1 i 2 dracmes de latón i 5, 10 i 20 dracmes de cuproníquel. Les de 10 i 20 leptá mostraven l'escut de Grècia i el lema ελληνικη δημοκρατια en l'anvers i un bou enfurit i un cap de cavall, respectivament, en l'anvers. En la de 50 leptá apareixia Markos Botsaris en l'anvers i el valor i llegenda en el revers; en la d'1 dracma, Konstantinos Kanaris en l'anvers i una corbeta en el revers; en la de 2 dracmes, Georgios Karaiskakis i unes carabines creuades; en la de 5 dracmes, Aristóteles i el valor; en la de 10 dracmes, Demócrito en l'anvers i la representació d'un àtom en el revers; i en la de 20 dracmes, Pericles i un eixemple de temple clàssic.[24] En 1978 es varen deixar de falcar les de 10 i 20 leptá, i en 1986 la de 50 leptá, que, no obstant, va seguir sent de curs llegal fins a 2002.[31] En 1980 es va introduir una moneda de 50 dracmes, en cuproníquel i de 31 mm de diàmetro, que mostrava a Solón, i que es va retirar en 1984 perque el seu excessiu tamany la feya poc pràctica.[24]


A partir de la série de 1982 es canvia la denominació de plural, que havia estat en kazarévusa (δραχμαί) des de l'introducció de la moneda, a grec demótico (δραχμές), varietat del grec modern que s'havia proclamat llengua oficial de Grècia ya en 1976. En 1986 es va introduir una nova moneda de 50 dracmes, de bronze d'alumini, per a substituir a l'anterior. En l'anvers mostra el bust d'Homero i en el revers una nau arcaica de l'época homérica. Esta peça va guanyar en 1988 el primer premi d'un concurs internacional celebrat en Estats Units.[24] En 1988 es varen introduir monedes d'1 i 2 dracmes de coure, d'un tamany menor que les anteriors, i que mostraven en l'anvers a Laskarina Bouboulina i a Mant Mavrogenous. Respectivament, abdós heroïnes de la revolució grega. En 1990 la moneda de 20 dracmes de Pericles es va substituir per una de menor diàmetro i de bronze d'alumini, que mostrava a Dionisos Solomós, el cridat poeta nacional. Eixe mateix any es va introduir per primera volta una moneda de 100 dracmes no commemorativa, de la mateixa composició, en Alejandro Magne divinizado en l'anvers i el sol de Vergina en el revers.[32] Es definix aixina l'última série de monedes de curs llegal no commemoratives, que duraria fins a 2000, últim any d'acunyament.[24]


Entre 1994 i 2000 es varen emetre vàries series commemoratives de monedes de curs normal. La primera, de 1994, commemorava els 150 de vida parlamentària i va consistir en dos monedes de 50 dracmes, en Dimitrios Kallergis i Ioannis Makrigiannis en l'anvers i el parlament de Grècia en el revers. En 1997 es va emetre una moneda commemorativa de 100 dracmes en motiu del 6.º Campeonat Internacional d'Atletisme. En 1998 es varen emetre dos monedes de 50 dracmes en celebració de l'any de Rigas Feraios i de Dionisos Solomós, i també una 100 dracmes en motiu del ORD Campeonat Internacional de Bàsquet. En 1999 es varen emetre dos monedes de 100 dracmes en ocasió del 45.º Campeonat Internacional de Lluita Grecorromana i del 70.º Campeonat Internacional d'Alçament de pes masculí i 13.º femení.[24] L'any 2000 es va emetre una série de sis monedes de 500 dracmes en ocasió dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004, de cuproníquel,[33] en els següents temes: l'entrada de l'estat d'Olimpia, el vencedor Diágoras, Dimitrios Vikélas i Pierre de Coubertin, el vencedor Spyros Louis, el prendimiento de la flama olímpica i la medalla d'or dels Jocs Olímpics d'Atenes 1896.[24]

Emissions no commemoratives de la quinta série (de curs llegal en 2001)
Image Denominació Emissió Metal Vora Diàmetro
(mm) 		Pes
(g) 		Anvers Revers
50 leptá 1976-1986 Cu(79%) Zn(20%) Ni(1%) Estriado 18,00 2,50 Markos Botsaris - ΜΑΡΚΟΣ ΜΠΟΤΣΑΡΗΣ 50 ΛΕΠΤΑ - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament
1 dracma 1988-2000 Cu(99%) P(1%) Pla 18,00 2,75 Laskarina Bouboulina - Λ. Μπουμπουλίνα 1 ΔΡΑΧΜΗ - Corbeta - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament
2 dracmes 1988-2000 Cu(99%) P(1%) Pla 21,00 3,75 Mant Mavrogenous - Μαντώ Μαυρογένους 2 ΔΡΑΧΜΕΣ - Canó, ancora i timó - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament
5 dracmes 1976-2000 Cu(75%) Ni(25%) Pla 22,50 5,50 Aristóteles - ΑΡΙΣΤΟΤΕΛΗΣ 5 ΔΡΑΧΜΕΣ - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament
10 dracmes 1976-2000 Cu(75%) Ni(25%) Pla 26,00 7,50 Demócrito - ΔΗΜΟΚΡΙΤΟΣ 10 ΔΡΑΧΜΕΣ - Àtom, electrons i neutrons - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament
20 dracmes 1990-2000 Cu(92%) Al(6%) Ni(2%) Estriado 24,50 7,00 Dionisos Solomós - Δ. ΣΟΛΩΜΟΣ 20 ΔΡΧ - Branca d'olivera - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament
50 dracmes 1986-2000 Cu(92%) Al(6%) Ni(2%) Estriado 27,50 9,00 Homero - ΟΜΗΡΟΣ 50 ΔΡΑΧΜΕΣ - Nau arcaica - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament
100 dracmes 1990-2000 Cu(92%) Al(6%) Ni(2%) Estriado
discontinu 		29,50 10,00 Alejandro Magne - ΜΕΓΑΣ ΑΛΕΞΑΝΔΡΟΣ ΒΑΣΙΛΕΥΣ ΜΑΚΕΔΟΝΩΝ 100 ΔΡΑΧΜΕΣ - Sol de Vergina - ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ - any d'acunyament

Billets

Primera série

En 1954 varen seguir circulant els billets de 10 000, 20 000 i 50 000 dracmes de la segona dracma com 10, 20 i 50 dracmes (és dir, eliminant-los tres zeros).[24] En 1955 es varen introduir billets de 10 dracmes en el bust de Jorge I i el temple dels Sants Apòstols de Tesalónica, 20 dracmes en Demócrito i El Convit de Platón, 50 dracmes en Pericles en el Pnyx i 500 dracmes en Sócrates i Sant Pablo en l'Areópago. Per últim, en 1956 es va emetre un billet de 1 000 dracmes en Alejandro Magne i la batalla de Issos.[24]

Segona série

En 1964 es va imprimir un billet de 50 dracmes en el bust de Aretusa, i en 1966 es va introduir un de 100 dracmes en Demócrito i l'edifici de l'Acadèmia d'Atenes. En 1968 es va emetre el de 500 dracmes en la deesa Démeter i Perséfone. En 1970 es va imprimir un nou billet de 1 000 dracmes en Zeus i una jove d'Hidra (illa).[24]

Tercera série

A partir de 1978 es va reformar la série completa de billets. Eixe mateix any es varen emetre el de 50 dracmes en Posidón, els argonautas i Laskarina Bouboulina davant el castell de Nauplia, aixina com el de 100 dracmes en el bust d'Atenea Promacos, l'Universitat d'Atenes, Adamantios Koraís i el monasteri de Arkadi. En 1983 els va seguir el billet de 500 dracmes en Ioannis Kapodistrias, el departament de Traducció i Interpretació de l'Universitat Jónica i la fortalea antiga de Corfú. En 1984 es va imprimir el primer billet de 5 000 dracmes des de la década de 1950, en Theodoros Kolokotronis i el temple dels Sants Apòstols de Kalamata, al que li va seguir en 1987 el nou billet de 1 000 dracmes, en el bust d'Apolo i el discóbol de Miró i el temple d'Hera en Olimpia. L'últim billet de 10 000 dracmes es va introduir en 1995, en Georgios Papanicolau i una estàtua d'Asclepio. Per últim, en 1996 es va introduir el billet de 200 dracmes, en Rigas Feraios i L'escola secreta, de Nikolaos Gyzis.[24]

Tercera série (1978-2001)[34]
Denominació Color predominant Dimensions Anvers Revers
100 dracmes Rojo 158 x 67 mm 100 - ΕΚΑΤΟΝ ΔΡΑΧΜΑΙ - Deesa Atenea - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ 100 - ΕΚΑΤΟΝ ΔΡΑΧΜΑΙ - Adamantios Koraís - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ
200 dracmes Taronja 129 x 65 mm 200 - ΔΙΑΚΟΣΙΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Rigas Feraios - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ 200 - ΔΙΑΚΟΣΙΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - L'escola secreta, de Nikolaos Gyzis - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ
500 dracmes Vert 158 x 72 mm 500 - ΠΕΝΤΑΚΟΣΙΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Ioannis Kapodistrias - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ 500 - ΠΕΝΤΑΚΟΣΙΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Ciutadella de Corfú - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ
1 000 dracmes Marró 158 x 77 mm 1000 - ΧΙΛΙΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Deu Apolo - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ 1000 - ΧΙΛΙΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Temple d'Hera en Olimpia - Discóbol de Miró - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ
5 000 dracmes Blau 147 x 74 mm 5000 - ΠΕΝΤΕ ΧΙΛΙΑΔΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Theodoros Kolokotronis - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ 5000 - ΠΕΝΤΕ ΧΙΛΙΑΔΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Sants Apòstols de Kalamata - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ
10 000 dracmes Violeta 153 x 77 mm 10000 - ΔΕΚΑ ΧΙΛΙΑΔΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Georgios Papanicolaou - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ 10000 - ΔΕΚΑ ΧΙΛΙΑΔΕΣ ΔΡΑΧΜΕΣ - Deu Asclepio - ΤΡΑΠΕΖΑ ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ

Subdivisions i múltiples

Subdivisions

  • Leptó (λεπτό): lliteralment «prim» o «fi», este terme s'ha utilisat des de l'antiguetat per a referir-se a fraccions de divers valor de les divises amprades en el món helenístic. Ya en el fénix es va establir al leptó com la centèsima part de l'unitat monetària, valor que va seguir tenint en la dracma.[3] En 1986 es va falcar per última volta la moneda de 50 leptá donada la contínua devaluación de la dracma; no obstant, esta moneda va seguir sent de curs llegal (encara que en pràctic desús) fins a 2002.[35]
  • Pentara o óbolo (πεντάρα; όβολο): en estos térmens solia denominar-se a la peça de 5 leptá i a múltiples de la mateixa. Pentara deriva de πέντε (pente, «cinc»).[36] Óbolo és el nom d'una antiga moneda, fracció a la seua volta de l'antiga dracma, encara que en l'antiguetat tenia el valor d'una sexta part de la dracma (lo que hauria correspost a uns 16 cèntims, i no a 5).[37]
  • Dekara o dióbolo (δεκάρα; διώβολο): en estos térmens solia denominar-se a la peça de 10 leptá i a múltiples de la mateixa. Com en el cas anterior, dekara deriva de δέκα (deka, «dèu»),[38] mentres que dióbolo consistix en dos óbolos.[39]

Múltiples

  • Dídracmo o dífrango (δίδραχμο; δίφραγκο): abdós térmens es referixen a un valor de dos dracmes, sent el primer més cult i referint-se exclusivament a la dracma,[40] mentres que el segon és més popular i es podia aplicar a atres divises, ya que en orige deriva de franc, moneda prou estesa en Grècia durant l'Edat Mija.[41]
  • Tálero (τάλιρο; τάληρο): s'aplicava a la peça de cinc dracmes i als seus múltiples.[42] Açò es deu a que cinc fénix constituïen una «égida» o «tálero d'argent».[43]
  • Dekáriko: derivat de δέκα (deka, «dèu»), equivalia a la peça de 10 dracmes.[44] Seguint el mateix principi de formació de paraules, la peça de 20 dracmes era un eikosáriko,[45] la de 50 un penintáriko,[46] etc.
  • Mastija o mastikha (μαστίχα): consistia en 3 táleros, és dir, 15 dracmes.[42]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Βασιλεύς Όθωνας (1832-1862) [Rei Otón (1832-1862)]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  2. ↑ Lazarétou (2003) p. 3
  3. ↑ 3,0 3,1 «λεπτό & λεφτό» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  4. ↑ Lidell; Scott (1970) p. 180
  5. ↑ Chantraine (1968) pp. 296-297
    [...] A cette famille es rattache directement li substantif δραχμή « drachme» nom de poids et de monnaie [...] Certainement vaig tirar de δράσσομαι avec un suffixe *mā ou *smā selon que δράσσομαι comporte ou senar un thème en aspirée. C'est la poignée de 6 oboles, c'est-à-dire de 6 fermalls de fer telles qu'on en a trouvé a l'Héraion d'Argos [...]
  6. ↑ «Dracma» (en espanyol). Diccionari panhispánico de dubtes. Real Acadèmia Espanyola.
  7. ↑ «dracma nom femení 1 Unitat monetària de Grècia. 2 Moneda en el valor d'esta unitat. 3 Antiga moneda grega d'argent que equivalia a un denario romà». Diccionari d'Us de l'Espanyol d'Amèrica i d'Espanya. Vox (2005).
  8. ↑ 8,0 8,1 Lazarétou (2003) p. 6
  9. ↑ 9,0 9,1 Lazarétou (2003) p. 12
  10. ↑ «Βασιλεύς Γεώργιος Α΄ (1863-1913) [Rei Jorge I (1863-1913)]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  11. ↑ Lazarétou (2003) p. 18
  12. ↑ Lazarétou (2003) p. 21
  13. ↑ Lazarétou (2003) p. 22
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Lazarétou (2003) p. 24
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Νομίσματα των 1, 2, 5 και 10 λεπτών [Monedes d'1, 2, 5 i 10 leptá]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Νομίσματα των 1/4, 1/2, 1, 5, 20 και 40 δραχμών [Monedes d'1/4, 1/2, 1, 5, 20 i 40 dracmes]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  17. ↑ Gil Farrés (1974) pp. 229-230
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 «Νομίσματα 1, 2, 5 λεπτών [Monedes d'1, 2 i 5 leptá]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Νομίσματα 10, 20, 50 λεπτών [Monedes de 10, 20 i 50 leptá]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «Νομίσματα 1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 δραχμών [Monedes d'1, 2, 5, 20, 50 i 100 dracmes]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  21. ↑ «Βασιλεύς Κωνσταντίνος Α΄ (1913-1917 & 1920-1922) [Constantino I (1913-1917 i 1920-1922)]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  22. ↑ «Τα νομίσματα της περιόδου του Κωνσταντίνου Α' [Les monedes del periodo de Constantino I]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  23. ↑ «Τα νομίσματα της περιόδου [Les monedes del periodo]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  24. ↑ 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 24,13 24,14 24,15 24,16 24,17 24,18 24,19 24,20 24,21 24,22 24,23 24,24 24,25 24,26 24,27 24,28 24,29 24,30 24,31 24,32 «Drachma» (en anglés). Bank of Greece. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2010. Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  25. ↑ «Τα νομίσματα της περιόδου του Γεωργίου Β΄ [Les monedes del periodo de Jorge II]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 14 d'octubre de 2011.
  26. ↑ Lazarétou (2003) p. 25
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 «Τα νομίσματα της περιόδου του Παύλου [Les monedes del periodo de Pablo]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  28. ↑ «Βασιλεύς Κωνσταντίνος Β΄ (1964-1967) [Rei Constantino II (1964-1967)]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Τα νομίσματα της δικτατορίας [Les monedes de la dictadura]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  30. ↑ «Νομίσματα του 1973 Β' [Segona série de monedes de 1973]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  31. ↑ «Νομίσματα 10, 20, 50 λεπτών και 1, 2 δραχμών [Monedes de 10, 20 i 50 leptá i 1 i 2 dracmes]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  32. ↑ «Νομίσματα των 100 δραχμών [Monedes de 100 dracmes]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  33. ↑ «Νομίσματα των 500 δραχμών [Monedes de 500 dracmes]» (en grec modern). Coinsmania. Consultat el 13 d'octubre de 2011.
  34. ↑ «Drachma banknotes» (en anglés). Bank of Greece. Consultat el 4 de novembre de 2011.
  35. ↑ «Drachma coins» (en anglés). Bank of Greece. Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  36. ↑ «πεντάρα» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  37. ↑ «όβολο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  38. ↑ «δεκάρα» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  39. ↑ «διώβολο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  40. ↑ «δίδραχμο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  41. ↑ «δίφραγκο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  42. ↑ 42,0 42,1 «τάλιρο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  43. ↑ Lazarétou (2003) p. 5
  44. ↑ «δεκάρικο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  45. ↑ «εικοσάρικο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  46. ↑ «πενηντάρικο» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.

Bibliografia

  • Chantraine, Pierre (1968). «δράσσομαι», Dictionnaire étymologique de la Lange Grecque (en francés), París: Klincksiek.
  • Gil Farrés (1974). Història Universal de la Moneda, Madrit: Prensa Espanyola. ISBN 84-287-0274-8.

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dracma_grega_moderna&oldid=1466182»