Óbolo
El óbolo (en grec antic ὀβελός, obelós i en àtic ὀβολός, obolós, pl. ὀβολόι, «fermall»;[1] en llatí obolus) va ser una moneda d'argent falcada en vàries zones del món grec des de el VI, el valor de la qual era la sexta part d'una dracma. També existien monedes de tres óbolos (trióbolos).[2] En l'Atenes clàssica estava subdividida en huit calcs («coure»).
Etimologia
La paraula obolós o obelós (plural oboloí, obeloí) es referix a una barra de metal fina i llarga, similar a un espete. Els chicotets obelós són un obelískos, eufemísticament. Els óbolos varen vindre a ser utilisats com a monedes en representar els lingots de coure o de bronze, i es negociava en ells com a tal.
Història
Els espartanos tenien un óbolo de ferro equivalent a quatre calcs. Segons Plutarco, Esparta va optar per esta moneda de ferro en lloc de les antigues d'or i argent per a desalentar la busca del lux i la riquea.[3]
El óbolo és també una unitat de pes. En l'Antiga Grècia estava definida com la sexta part d'una dracma, o aproximadament 0,72 grams.[4]
En contexts funeraris, des de el V està atestat l'us de monedes en els enterrament en Grècia, i la pràctica es va ser estenent en els sigles posteriors tant en Grècia com en atres llocs del Mediterràneu. Per una atra part, esta pràctica es posava en relació en la figura mítica de Caronte, que era el barquero del Inframón encarregat del transport de les ànimes, de tal forma que algunes fonts lliteràries mencionen la necessitat de pagar a Caronte en un óbolo —o més d'un, en alguns texts— que se solia colocar en la boca del difunt.[5][6]
En la Península Ibèrica, durant la fase postarcaica, en la ceca de Emporion, per la gran divisió d'argent, es va començar a falcar el óbolo utilisant el patró forense-persa, és dir, que la referència de pes siga l'estátera d'11,04 kg. Ademés, també es varen falcar atres denominacions com el dióbolo, encara que se centrava més en el óbolo. En alguns dels anversos dels óbolos es troba el cap de Dionisio, sent mostrat com un bou androcéfalo. En esta ceca s'han identificat 119 cuños d'anvers i 118 cuños de revers distints.[7]
Ademés, l'us del óbolo s'ha dut fins a l'época mediaeval, a on es nomena en el terme "mijos diners". En la ceca compostelana, en Galícia, s'ha trobat un óbolo ubicat cronològicament en 1157, el revers del qual dona a vore un barco a on l'apòstol Santiago està tombat junt a dos dels seus discípuls, Teodoro i Atanasio. La llegenda del revers parla de "Hic Locus Est", fent referència a que la pròpia catedral és coneguda per tindre el sepulcro de Santiago en el seu interior. L'iconografia de dita moneda està lligada en la seua totalitat a la catedral de Santiago de Compostela.[8]
Referències
- ↑ Pierre Chantraine, Dictionnaire étymologique de la langue grecque, Klincksieck, París, 1999. ISBN 978-2-252-03277-4, en l'artícul ὀϐελός.
- ↑ Tesauro d'Art & Arquitectura (ed.): «Trióbolo». Consultat el 14 d'abril de 2021.
- ↑ Plutarco, Vides paraleles (Licurgo IX,X i Lisandro XVII)
- ↑ Roberto Morales Harley, El cost de la vida en la Grècia antiga, p.231, en Revista de Ciències Econòmiques (Universitat de Costa Rica) vol. 32, n.º 2 (2014).
- ↑ Francesca Ceci, donar_un_rito_tra_paganesimo_i_cristianesimo_in_Histria_Antiqua_13_2005_pp_407_416 La deposizione della moneta nella tomba: continuità vaig donar un rito tra paganesimo i cristianesimo, pp.407,408, en Història antica n.º 15 (2005) (en italià).
- ↑ La primera font lliterària que menciona esta tradició és la comèdia Les granotes (vv. 136-208) , d'Aristófanes.
- ↑ «Els acunyament post-arcaiques de Emporion (ca. 480/470-440 a.C)».Dialnet.
- ↑ «Les moneda de la ceca compostelana, ¿una clau per a la reconstrucció dels cicles pictòrics migevals de la catedral de Santiago?».Dialnet.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óbolo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.