Gorgoneion
En l'Antiga Grècia, el gorgoneion (grec: Γοργόνειον) originalment era un amulet apotropaico que induïa horror en mostrar el cap de la Gorgona.[1] Estava relacionat en les deïtats Zeus i Atenea; es diu que abdós haurien dut un colgante en este motiu.[1] També seria una égida real popular en l'época helenística, tal com es mostra per eixemple en el mosaic d'Alejandro i el camafeo Gonzaga.
Evolució
Homero es referix a la Gorgona en quatre ocasions, i cada volta solament fa menció al seu cap, com si la criatura no tinguera cos.[2] Jane Ellen Harrison menciona que "Medusa és un cap sense res més...una caraça a la qual posteriorment se li va adossar un cos".[3] Fins al V, el cap era mostrat com molt lleja, en la llengua penjant, claus de javalí, carrillos regordetes, els seus globos oculars mirant fijament al que l'observa i serps retortillant-se a la seua entorn.
La mirada directa frontal, "evidentment mirant cap a fòra del seu context iconográfico i desafiant directament a l'observador",[4] era molt inusual en l'art grec antic. En algunes ocasions se li adossava una barba en el seu mentó (provablement en representació de rastres de sanc), lo que li donava l'apariència d'una deïtat orgiástica com Dioniso.
Les gorgoneia que decoren els escuts de guerrers en gots grecs de el V eren molt manco grotesques i amenaçants. Per a esta época, la Gorgona havia perdut els seus claus i les serps eren prou estilisades.[2] La peça helenística coneguda com la Medusa Rondanini ilustra la transformació eventual en una dòna bella.[2]
Us
El gorgoneion apareix per primera volta en l'art grec al començament de el VIII Una de les primeres representacions és en un estatero d'electrum descobert durant excavacions realisades en Pario.[2] Atres eixemples de començos de el VIII es varen trobar en Tirinto. Remontant-se més arrere en el temps, existix una image molt similar en el Palau de Cnosos, datada en el XV Marija Gimbutas aplega a argumentar que «la Gorgona es remonta a per lo manco el 6000 a. C.., tal com s'observa en una caraça ceràmica de la cultura Sesklo».[5]
En el VI, les gorgoneia del «tipo de caraça de lleó» canònic eren omnipresents en els temples grecs, especialment en la zona de Corinto i la seua àrea d'influència. Les gorgoneia en frontones varen ser usuals en Sicília; provablement una de les més antigues siga la del Temple d'Apolo en Siracusa.[6] Cap al 500 a. C, li les va deixar d'utilisar per a decorar edificis monumentals, encara que el seu us va perdurar en els antefijos d'estructures més chicotetes durant el següent sigle.[6]
Ademés del seu us en temples, es troben imàgens de la Gorgona en vestits, plats, armes, i monedes en una àmplia regió del Mediterràneu des d'Etruria fins a les costes del Mar Negra. Monedes en la figura de la Gorgona es varen falcar en 37 ciutats, per lo que la seua image és la segona sobre la seua ubiqüitat numismàtica solament sobrepassada per alguns deus olímpics.[2] Sobre els sols de mosaics, el gorgoneion era per lo general situat prop de la porta d'accés, a modo de protecció front a intrusos hostils. En els forns del Ática, el gorgoneion sobre la porta brindava protecció contra els accidents.[7]
Les imàgens de la Gorgona varen continuar sent populars inclús en l'época cristiana, especialment en l'imperi Bizantí, incloent la Rus de Kiev, i varen ser revixcudes en Occident pels artistes del Renaixença italiana. Modernamente, la gorgona va ser adoptada pel dissenyador Gianni Versace com a logo de la seua empresa de moda.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vassilika 1998, p. 20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Potts 1982, pàg. 26-28.
- ↑ Harrison 1991, pàg. 187-188.
- ↑ Ogden 2008, p. 35.
- ↑ Gimbutas 2001, p. 25.
- ↑ 6,0 6,1 Marconi 2007, pàg. 214-217.
- ↑ Harrison 1991, p. 189, figs. 27-30.
Bibliografia
- Gimbutas, Marija (2001). The Living Goddesses, University of Califòrnia Press. ISBN 0520229150.
- Harrison (1991). Prolegomena to the Study of Greek Religion, Princeton University Press. ISBN 0691015147.
- Marconi, Clemente (2007). Temple Decoration and Cultural Identity in the Archaic Greek World, Cambridge University Press. ISBN 052185797X.
- Ogden, Daniel (2008). Perseus, Routledge. ISBN 0415427258.
- Potts, Albert A. (1982). The World's Eye, University of Kentucky. ISBN 0813113873.
- Vassilika, Eleni (1998). Greek and Roman Art in the Fitzwilliam Museum, Cambridge University Press. ISBN 0521625572.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gorgoneion» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.