Sesklo

Sesklo

Situació de Sesklo (Sesclo) en el mapa de poblament neolític d'Europa en el V mileni a. C.

Sesklo o Sesclo (en griego: Σέσκλο) és un poble de Grècia que es troba en el municipi de Volos, dins de l'unitat perifèrica de Magnesia i de la perifèria de Tesalia. Durant la prehistòria del surest d'Europa, Sesklo va ser un important assentament de la Grècia neolítica, abans del advenimiento de l'Edat del Bronze i milenis abans del periodo micénico.

Història

Archiu:Sesklo keramea caps block 1 2026a-1.jpg

Keramia

Archiu:Sesklo Megaro caps block 2 2012a.jpg

El megaron

Este assentament dona el seu nom a la primera cultura neolítica d'Europa, que s'estenia per Tesalia i part de la Macedònia grega. Els restants més antics trobats indiquen que esta civilisació va deure originar-se entorn al 6850 a. C. en +/- 660 anys de marge d'error. Els primers assentaments, que són anteriors a el VI mileni  a. C., són coneguts com proto-Sesklo (grup principal) i pre-Sesklo (grups secundaris, en característiques diferenciades) i mostren una agricultura alvançada i un us més primerenc de la ceràmica que en el Próximo Oriente, en una zona geogràficament propenca a la cova Petralona i en l'entorn a on va viure el Archanthropus.

Els pobladors de Sesklo varen construir els seus llogarets en els tossals, prop de fèrtils valls a on es cultivava el blat i l'ordi i mantenien principalment raberes d'ovelles i cabres, encara que també tenien vaques, porcs i gossos. Les seues cases eren menudes, en una o dos habitacions, construïdes de fusta o rajoles de fanc en un primer periodo. Més vesprada, la tècnica de construcció es va fer més homogénea i totes les cases estan construïdes d'atobó, en fonaments de pedra. En el VI mileni a. C., ya es troben les primeres cases de dos nivells i es percep un urbanisme clar.

Les cases del llogaret se situaven unes junt a unes atres i eren rectangulars, casi quadrades, en murs en fanc o atobó en contraforts en els interiors i una fila de postes en el centre que sostenien la techumbre. A la porta, situada en el mur més curt, s'accedia per un porche sostingut per dos postes. L'interior estava dividit per parets perpendiculars als murs llarcs i l'habitació principal es trobava al fondo. És la versió primitiva del mégaron que tanta influència en la construcció tindria a lo llarc dels sigles.

En els nivells més baixos del proto-Sesklo no s'ha trobat ceràmica, pero els seus pobladors pronte varen desenrollar ceràmica molt fina (gots i copes) que decoraven en pintures geomètriques de color roig o marró. Durant el periodo Sesklo es varen incorporar nous tipos de ceràmica. Al final del periodo, la decoració es desenrolla en motius de flama. La ceràmica d'este estil Sesklo "clàssic" també es va utilisar en Macedònia Occidental i Sèrbia.

Quan s'investiga si estos pobladors podrien ser emigrants d'Àsia Menor, hi ha moltes semblances entre la rara ceràmica d'Àsia Menor i la ceràmica grega de principis del Neolític, pero eixes similituts semblen existir entre totes les ceràmiques primitives de les regions del Próximo Oriente. El repertori de formes no és molt diferent, pero les vasijas d'Àsia Menor, semblen ser més profundes que les seues homòlogues de Tesalia. Els bols característics de la cultura Sesklo són poc profunts, llaugerament oberts i no s'han trobat en els assentaments d'Àsia Menor. La base en anell era casi desconeguda en Anatolia, mentres que les bases planes i pla-convexas eren comuns allí. En general, l'apariència de les vasijas és diferent i l'apariència de les primeres figures, ademés, és completament diferent.

La ceràmica molt poc comuna dels nivells XII i XI en Çatal Hüyük s'assembla a la del Neolític Primerenc I de Sesklo, pero la pasta és molt diferent, tenint un caràcter parcialment vegetal. Esta ceràmica és contemporànea en la ceràmica millor feta de Tesalia i no és precursora del material allí utilisat. En general, basant-se en els restants arqueològics trobats, hi ha inclinament a pensar en un desenroll indígena en gran mida independent dels assentaments neolítics grecs. La característica de la ceràmica de Sesklo és la seua decoració roja sobre fondo groc o blanca sobre fondo roig.

Les senyes disponibles també indiquen que la domesticació del ganado es va produir en Argisa en una época tan primerenca com 6300 a. C., durant la pre-ceràmica del Neolític. Els nivells de Sesklo que no tenien ceràmica contenien no obstant fragments d'ossos de ganado domesticat. El primer succés informat d'esta índole en l'Próximo Oriente està en Çatal Hüyük, en l'estrat VI, que data d'al voltant del 5750 a. C., encara que poden haver estat present en l'estrat XII també - al voltant del 6100 a. C. Açò indica que la domesticació del ganado és autòctona del continent grec.

Una característica important d'esta cultura és l'abundància de estatuillas de dònes, a sovint embarassades. Ya es coneixia la representació de les figures humanes en estatuillas des del Mesolítico en el Mediterràneu Oriental i abans, en el Paleolític, pero serà en el Neolític quan es desenrolle àmpliament la chicoteta escultura, ya siga en fanc o en pedres més durables com el marbre o la sabonet. Representen a la dòna esteatopígica en la majoria dels casos, simbolisant a la deesa mare o símbol de la fertilitat, tan generalisada en la cultura neolítica. Este tipo d'escultures estan presents en els Balcans i en la major part dels complexos neolítics del Danubio complex des de fa molts milenis, encara que no poden considerar-se exclusives d'esta àrea. És de resaltar per la seua novetat una figurilla de Sesklo que representa a una figura femenina entronisada en un chiquet en braços i decorada en llínees pintades.

La cultura de Sesklo és important en l'expansió del Neolític en Europa. L'investigació i la seua datació senyalen l'influència d'esta cultura en atres balcàniques (Karanovo I-II i Starčevo-Körös), que sembla es varen originar ací, i seran estos els que estimularan el naiximent de l'important cultura neolítica del Danubio.

La "teoria de l'invasió", establix que la gent de la Cultura Dímini neolítica va ser responsable de la violenta conquista de la Cultura Sesklo entorn al 5000 a. C. Per una atra part, esta teoria considera a les dos poblacions en identitats culturals separades. No obstant, I. Lyritzis oferix una història diferent en relació en les Cultures Dímini i Sesklo, ya que junt a R. Galloway, va comparar materials ceràmics de les dos entitats, utilisant termoluminiscencia per a datar-los. Aixina, va descobrir que els habitants dels assentaments en Dímini varen aparéixer al voltant del 4800 a. C., quatre sigles abans de la caiguda de la civilisació Sesclo (c. 4400 a. C.). Davant açò, Lyritzis va concloure que els habitants de Sesklo i els de Dímini varen conviure durant un periodo.

Vore també

• Fortificacions de Sesklo i Dímini

Enllaços externs

• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Sesklo (en grec)

Referències

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>