Dímini
Dímini, Dimini o en les seues formes antigues Diminio o Diminion (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) era un poble prop de la ciutat de Volos, en Tesalia (Grècia Central), pertanyent a l'unitat perifèrica de Magnesia. És també sèu de la municipalitat d'Aisonia. El nom Aisonia es remonta a temps antics i és el lloc més occidental de la zona de Volos. L'àrea de Dímini té tant un assentament micénico com un neolític. L'assentament neolític de Dímini va ser descobert a finals de el XIX i excavat pels arqueòlecs grecs Christos Tsountas i Valerios Stais.
Història
[editar | editar còdic]En 1886, Lolling i Wolters varen excavar la tomba de tholos micénica coneguda com Lamiospito. En 1901 (o en 1892, segons atres fonts) Valerios Stais va descobrir una atra tomba de tholos en el tossal de l'assentament neolític i va treballar en Dímini en Christos Tsountas des de 1901 fins a 1903. En 1977, Giorgos Chourmouziadis va continuar en les excavacions en l'assentament neolític.
V. Adrimi-Sismani va començar les excavacions del poblat micénico en 1980. En 2001 les excavacions varen descobrir una ciutat micénica i el complex del palau que es cree pot formar part de l'antiga Yolco. També es varen descobrir un pes de pedra i un got en inscripcions en llineal B.[1]
La "teoria de l'invasió", establix que la gent de la Cultura Dímini neolítica va ser responsable de la violenta conquista de la Cultura Sesclo entorn al 5000 a. C. Per una atra part, esta teoria considera a les dos poblacions en identitats culturals separades. No obstant, I. Lyritzis oferix una història diferent en relació en les Cultures Dímini i Sesclo, ya que junt a R. Galloway, va comparar materials ceràmics de les dos entitats, utilisant termoluminiscencia per a datar-los. Aixina, va descobrir que els habitants dels assentaments en Dímini varen aparéixer al voltant del 4800 a. C., quatre sigles abans de la caiguda de la civilisació Sesclo (c. 4400 a. C.). Davant açò, Lyritzis va concloure que els habitants de Sesclo i els de Dímini varen conviure durant un periodo de temps.
Al començament de el III mileni a. C., el poblat de Dímini presentava un caràcter mixt agrícola i militar i al voltant d'un chicotet tossal s'expandia el llogaret neolítica dels seus habitants i en el cim estava construït un primitiu mégaron, provablement com a vivenda del seu cap local. El conjunt estava protegit per muralles.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Publicació de resultats en Excavacions en Dímini [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ * Joseph M. Walker (1999). La Grècia Antiga.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Dímini (en grec)
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: tomba abovedada «toumba» de Dímini (en grec)
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: tomba abovedada «lamiospito» de Dímini (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dímini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.