Anar al contingut

Estatero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El estatero o estátero (en grec: στατήρ, lliteralment «pes») va ser una antiga moneda d'electro, argent o or, utilisada en vàries regions de Grècia. El terme també s'utilisa per a monedes similars, que imiten als estateros grecs, falcades en atres llocs de l'antiga Europa.

És de notar que estudiosos com Fernando Gimeno, de l'Universitat Autònoma de Madrit, recalquen que «estátero» és una paraula de gènero masculí i no deu ser sinònim de «estátera», que s'ampraria per a una màquina per a pesar, com a balança o romana.[1]

Història

[editar | editar còdic]

L'orige del estatero es remonta a Macedònia, ya que les tribus celtas ho varen dur a Europa després d'estar contractades com mercenaris en el nort de Grècia. El estatero va estar en circulació entre el VIII fins a l'any 50. Segons Robin Lane Fox, el mateix va ser pres prestat per la tribu dels eubeos del shekel dels fenicios, que tenia aproximadament el mateix pes i també representava una cincuentava part d'una mina.[2]

Els acunyament originals d'esta moneda, tals com les realisades en Atenes, li donaven al estatero el valor d'una tetradracma (4 dracmes), encara que emissions en atres llocs o époques utilisaven la paraula «estatero» per a referir-se a una moneda didracma (2 dracmes). El estatero també era falcat en Corinto.[3] Aixina mateix, es varen falcar estateros en algunes illes del Mediterràneu: tals com en Egina (en una figura de tortuga) i Cidonia. Per eixemple, una moneda d'argent falcat en Cidonia era un estatero que posseïa la figura de la deesa minoica Britomartis.[4]

Igualment, va existir un «estatero d'or», pero solament va ser falcat en alguns llocs, i principalment va ser una unitat contable el valor de la qual era de 20 a 28 dracmes, depenent del lloc i l'época; l'unitat ateniense valia 20 dracmes. La raó és que un estatero d'or per lo general pesava uns 8,5 grams, el doble que una dracma, mentres que la paritat or/argent, després d'algunes variacions, va ser establida en 1:10. Els estateros d'or més coneguts són els cicenos de 28 dracmes de Cícico, i els estateros d'or falcats en Galia que els caps gals varen dissenyar utilisant el model dels de Filipo II de Macedònia, que els mercenaris havien dut en si a Occident despuix de servir en els seus eixèrcits, o aquells d'Alejandro Magne i els seus successors.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gimeno Rúa, Fernando. Per a uns apunts de Numismàtica. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia. Universitat Autònoma de Madrit. 1976. p. 37-38.
  2. Fox (2008), p. 94.
  3. Smith (1881).
  4. Hogan (2008).