Britomartis
Britomartis (en grec, Βριτόμαρτις, Britómartis; en dialecte cretense significa «dolça donzella» o «dolça verge») és una deesa de les montanyes i de la caça de la Creta minoica. És anterior a l'assentament dels grecs i més vesprada es va assimilar a Artemisa. El temple principal de Britomartis estava en Cidonia. Britomartis, per a escapar de la violència de Minos, va botar des de lo alt del monte Dicte a les rets d'uns peixcadors, raó per la que varen anar els cidoniatas els qui li varen donar el nom de Dictina i al mont ho varen cridar Dicte.[1] La veneren no només els cretenses, sino també els eginetas, que diuen que Britomartis se'ls va aparéixer en l'illa. El sobrenom entre els eginetas és Afaya («invisible») i Dictina en Creta.[2]
La deesa, en caràcter apotropaico era adorada en Creta com un aspecte de Potnia, la "Ama" o "Senyora". L'aspecte més antic de la deesa cretense era com "Mare de les Montanyes", a on apareix en sagells minoicos en les traces demoníaques d'una Gorgona, acompanyada per astrals de doble tall (labrys) i agarrant serps divines. El terror que inspirava el seu aspecte va ser suavisat cridant-la Britomartis, la "bona verge", un eufemisme per a contrarrestar el seu aspecte perillós.
En una llegenda tardana a Britomartis li la crida Brite[3] o Brictona[4] i li la referix com a filla de Mart (Llaures).[3][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón: Geografia X 4,12
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia II 30, 3
- ↑ 3,0 3,1 Mitógrafo Vaticà II, 6
- ↑ 4,0 4,1 Boccaccio: Genealogia deorum gentilium, IX, 3
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Britomartis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.