Anar al contingut

Britomartis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Minos i Britomartis. Llemoges, ca. 1600.

Britomartis (en grec, Βριτόμαρτις, Britómartis; en dialecte cretense significa «dolça donzella» o «dolça verge») és una deesa de les montanyes i de la caça de la Creta minoica. És anterior a l'assentament dels grecs i més vesprada es va assimilar a Artemisa. El temple principal de Britomartis estava en Cidonia. Britomartis, per a escapar de la violència de Minos, va botar des de lo alt del monte Dicte a les rets d'uns peixcadors, raó per la que varen anar els cidoniatas els qui li varen donar el nom de Dictina i al mont ho varen cridar Dicte.[1] La veneren no només els cretenses, sino també els eginetas, que diuen que Britomartis se'ls va aparéixer en l'illa. El sobrenom entre els eginetas és Afaya («invisible») i Dictina en Creta.[2]

La deesa, en caràcter apotropaico era adorada en Creta com un aspecte de Potnia, la "Ama" o "Senyora". L'aspecte més antic de la deesa cretense era com "Mare de les Montanyes", a on apareix en sagells minoicos en les traces demoníaques d'una Gorgona, acompanyada per astrals de doble tall (labrys) i agarrant serps divines. El terror que inspirava el seu aspecte va ser suavisat cridant-la Britomartis, la "bona verge", un eufemisme per a contrarrestar el seu aspecte perillós.

En una llegenda tardana a Britomartis li la crida Brite[3] o Brictona[4] i li la referix com a filla de Mart (Llaures).[3][4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]