Descripció de Grècia

La Descripció de Grècia o Guia de Grècia (en grec, Ἑλλάδος περιήγησις) és un llibre de viages escrit per Pausanias en el II. Descriu les observacions fetes durant els seus viages i les seues investigacions personals.

Descripció de Grècia

Títul

L'obra no fa justícia al títul que mostren alguns dels còdexs que la contenen, i que és el de Històries de Pausanias, historiador. El terme Història evidencia ací el seu valor etimològic, el d'un «testimoni directe». El terme Descripció és una traducció de l'original grec, periégesis, que de manera més fidel seria un recorregut guiat. L'obra, efectivament, pretén oferir una visió completa dels monuments històrics grecs, i el seu disseny es fonamenta en un periple que arranca en el cap Sunio, en el Ática, i té com a punt finala regió de Lócrida.

Estructura

El conjunt del text està dividit en dèu llibres d'acort en este itinerari:

1. Ática i Megarida
2. Corinto i la Argólida
3. Laconia
4. Mesenia
5. Élide, primera part
6. Élide, segona part
7. Acaya
8. Arcàdia
9. Beòcia
10. Fócida

L'ordenació de la matèria de la Élide en dos llibres fa que en el primer, el V, s'arrepleguen els principals monuments d'Olimpia, mentres que en el segon, el VI, escriu sobre els exvotos del santuari i el restant de monuments d'Élide. L'autor, Pausanias, hauria compost l'obra entre els anys 160 i 180, aproximadament.

Método

El método que seguix cada u dels llibres d'esta obra sol constar d'un inici en el que es mencionen l'història i els mits de la regió. A continuació l'autor seguix un orde topogràfic: part des de la frontera i aplega fins a la polis principal, pel camí més curt, del que descriu lo que li sembla més interessant; en la polis descriu el àgora, la acrópolis i els principals carrers. Despuix ix de la polis per un atre camí fins a la frontera, retorna per un camí distint i torna a eixir d'ella per atres rutes diferents fins a descriure tots els assentaments i llocs destacats de la regió. La principal excepció a este método és ellibre I, dedicat al Ática, a on no apareix l'introducció històrica ni se seguix un orde topogràfic. S'ha sugerit que és possible que dit llibre haguera segut publicat en anterioritat, ya que en els atres llibres es poden trobar algunes rectificacions sobre algunes coses que havia descrit en el primer, per tant l'autor encara no hauria fixat el método que seguix en els demés.

Contingut

La Descripció de Grècia està configurada per dos tipos de materials narratius: per una part, les descripcions de lo que l'autor ha pogut vore directament durant els seus viages, principalment edificis destacats, monuments i obres d'art, i en ocasions també paisages i productes naturals d'una regió; per una atra part, els elements mencionats per l'autor dels que és sol transmissor, com els mits, tradicions i història que ha pogut conéixer per mig de fonts orals o escrites. Els comentarias moderns han destacat l'exactitut de les descripcions de les que l'autor ha segut testic directe, pero han apreciat certs errors en algunes de les narracions històriques.

La compilació de Pausanias sembla incompleta, fet que alguns helenistas han explicat que es deu a una mala transmissió. No obstant, tal volta l'obra no s'ha conservat sancera, be perque Pausanias no va poder acabar-la, com demostra la falta del proemi i el epílec i certes incongruències internes. La tècnica historiográfica és la pròpia de la época imperial romana, dominada per l'objectiu d'una visió enciclopèdica i pel gust per una estètica visual, que otorga a la monumentalitat d'edificis, estàtues i parages una capacitat discursiva autònoma. Pausanias no menciona en general a Roma, ya que en ocasions ho fa en parlar de la destrucció d'una ciutat. La Descripció de Grècia sol preterir tots aquells monuments posteriors a la conquista romana, inclús, evidentment, aquells deguts a la munificencia dels emperadors, com Adriano. Provablement per les mateixes raons polítiques, Pausanias no tracta de les regions de Tesalia, Epiro, Acarnània i Tesprotia, regions gregues excloses de la província romana d'Acaya. L'importància d'una determinada idea de Grècia presidix i condiciona per tant tota l'obra. Pausanias recupera, d'una manera no solament conscient, sino també delliberada, una Grècia antiga, les ciutats destruïdes i reduïdes a simples ruïnes conten tant com les ciutats pervixcudes. La mitologia grega nacional i local transmesa per la poesia i per la tradició cultural; i en ella l'identitat de cada territori com la conseqüència d'una història i d'un marc geogràfic i socioeconòmic, són els dos elements que llegitimen i expliquen cada u dels llocs descrits per l'autor. Pausanias no és un autor original en este tipo de llibres. Abans d'ell, Polemón d'Atenes i Istro d'Aleixandria varen cultivar, respectivament, la lliteratura de viages i la descripció de les costums religioses. La preservació de la seua obra sugerix, aixina i tot, una certa fortuna, com ho demostra la seua utilisació pel geógrafo bizantí Esteban de Bizancio. Entre els autors moderns, la Descripció de Grècia ha atret en época molt recent l'interés dels historiadors de la religió i de l'art.

Bibliografia

Sobre l'obra

• C. Habicht, Pausanias' Guide to Ancient Greece, Berkeley 1985.
• W. Hutton, Describing Greece: Landscape and Literature in the Periegesis of Pausanias, Cambridge 2005.
• M. Pretzler, Travel Writing in Ancient Greece, Londres 2007.
• J. Redó, Lliteratura grecorromana, Madrit 2004, pp. 139-149.
• J. Redó, Introducció a la religió i la mitologia gregues, Valéncia 2006, pp. 219-220.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Descripció de Grècia.

• Descripció de Grècia.
  • Text espanyol, en bona part resultat de traducció automàtica.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/ Índex.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro1. htm 1: Ática i Mégara.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro2. htm 2: Corinto i la Argólide.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro3. htm 3: Laconia.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro4. htm 4: Mesenia.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro5. htm 5: Élide.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro6. htm 6: Olimpia.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro7. htm 7: Jonia.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro8. htm 8: Arcàdia.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro9. htm 9: Beòcia.
    • historia-del-arte-erotico. com/Pausanias/libro10. htm 10: Fócide.
  • mediterranees. net/geographie/pausanias/sommaire. html Text francés en el mediterranees. net lloc Mediterranees.
  • wikisource. org/wiki/Description_de_la_Gr%C3%A8ce Text francés de l'ed. de 1805 d'Étienne Clavier, en Wikisource.
    • org/bloodwolf/erudits/pausanias/table. htm Text: grec i traducció parcial al francés; en el org lloc de Philippe Remacle.
  • theoi. com/Text/Pausanias1A. html Text anglés, en índex electrònic, en el theoi. com/ lloc Theoi; trad. de 1918 de W. H. S. Jones et al. publicada en la Loeb Classicalibrary.
  • perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0160%3Abook%3D1%3Achapter%3D1%3Asection%3D1 Text anglés de la mateixa traducció, en índex electrònic, en el perseus. tufts. edu lloc del Proyecte Perseus.
    • perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus:text:1999.01.0159 Text grec en el mateix lloc.
    • Text grec en Wikisource.
  • Traducció anglesa de Gregory Nagy en curs de preparació i basada en la de 1918 de W. H. S. Jones.
    • harvard. edu/CHS/artícul/display/6768 Text [1] archivat en Wayback Machine., en el harvard. edu lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a la Universitat d'Harvard i dirigida pel propi Nagy.