Acaya
Acaya (en grec, Αχαΐα, AFI: [a.χa.ˈi. a]) és una unitat regional (oficialment i en anglés, regional unit)[1] de Grècia. Segons el cens de 2021, té una població de 305 979 habitants.[1]
Es troba sobre la costa del nort del Peloponeso, lindando en el golf de Corinto. Fins a l'1 de giner de 2011 va ser una de les 51 prefectures en que es dividia el país.[2]
Llimita per l'oest en el territori d'Elis i en l'est en Sición. Posseïx una superfície de 3271 km².[3]
Etimologia
L'orige del nom ha donat lloc a moltes especulacions. Achaioí era un terme comú per a les tropes gregues segons Homero.[4] Possiblement corresponga al Ahhiyawa dels hititas en els texts del XIII En el Catàlec de les naus els achaioí són els habitants d'Argos i de Tirinto. Una atra hipòtesis menys coneguda pero mes admesa pels historiadors que el terme Acaya ve del nom dels aqueos,[5] una tribu indoeuropea que va invadir la regió durant l'edat de bronze, que posteriorment varen ser un dels pobles de la mar que varen invadir l'alce i l'imperi Hitita, coneixent-se pels registres històrics egipcíacs en el nom d'Ekwesh.[6]
Història
Durant la guerra del Peloponeso, Acaya va estar baix l'òrbita d'Esparta, i tenia un sistema de govern oligàrquic. Quan Esparta va entrar en decadència durant la década de 360 a. C., la democràcia va ser considerada una opció pels seus habitants, aixina com les ciutats de la regió varen formar la seua pròpia confederació, de la mateixa manera que va succeir en Etolia durant la mateixa época. Despuix del regnat d'Augusto la província d'Acaya va ser combinada en Macedònia a partir de l'any 15 fins al 44, coincidint en problemes fronteriços. En l'any 67, l'emperador Nerón va declarar Grècia políticament lliure de l'Imperi romà, i els grecs varen escomençar les seues pròpies regles autònomes. No obstant, l'autoritat romana sobre Grècia va ser restablida poc despuix en l'emperador Vespasiano, que va colocar la província una atra volta en les mans del Senat romà. Segons la tradició, en Acaya va ser crucificado l'apòstol Sant Andrés. El control romà d'Acaya era ferm fins al regnat de Diocleciano en el tardà III i encara va continuar com a província romana fins a la caiguda de Roma en el V. En el XIII el Principat d'Acaya va ser fundat despuix de la Quarta Creuada. Este principat va caure davant el Imperi otomà a mitan del XV. La zona va ser després invadida per la República de Venècia a finals del XVII i més vesprada, en el XVIII, la varen recobrar els otomans. En 1821, va passar a formar part de Grècia. Durant la guerra d'independència de Grècia, Aigio va ser la primera ciutat en ser lliberada pels grecs i poc despuix va ser la ciutat de Patras.
Geografia
De les montanyes destaca el Omblos a l'est i les montanyes Erimanto en el centre. Maratia a l'est, Chelmos i Aroania en el surest, el Skollis en el suroest i Movri i Mavros Ors a l'oest. Els rius de l'oest a l'est són elarissos, Tytheos, Parapeiros i el Charadros al noroest. El Selinountas i el Vouraikos a l'est. La major part dels boscs estan en les serres, encara que varis estiguen en els plans.
Clima
Té estius calents i hiverns suaus. Els dies solejats dominen durant els mesos d'estiu en àrees prop de la costa, mentres pot ser nuvolat i plujós en les montanyes. La neu és molt comuna durant l'hivern en les montanyes d'Erimanto, Panachaicus i Aroania. Les temperatures en hivern estan al voltant de 10 °C.
Economia
Patras és una de les principals zones industrials ademés de ser un centre de comerç en Grècia. Temeni és un lloc famós per fabricar l'aigua de primavera anomenada Avra (Άυρα) o Aúra. Ademés posseïx Tria Epsilon, una divisió de The Coca-cola Company.
Demografia
Té aproximadament un terç dels habitants de la seua península i dos terceres parts d'Acaya viuen en Patras, capital d'Acaya i del Peloponeso. Més de la mitat de la població viu en la ciutat. És també la tercera zona més gran en Grècia excloent el Pireo. L'àrea industrial està en el sur, a 20 quilómetros de la ciutat, prop de Tarifes, Tsoukoulaiíka i Vrachnaiíka. Egio és una ciutat costera, en un ajuntament i una plaça en el centre urbà.
Municipis
Des de l'any 2011, l'Unitat Regional d'Acaya es dividix en els següents cinc municipis:
| Municipi | Població (2011) | Capital | Número |
|---|---|---|---|
| Patras | 213 984 | Patras | 1 |
| Egialea | 49 872 | Egio | 2 |
| Acaya Occidental | 25916 | Kato Acaya | 3 |
| Erimantos | 8877 | Chalandritsa | 4 |
| Kalávrita | 11 045 | Kalávrita | 5 |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Resultats del Cens de Població i Vivenda de 2021». Autoritat Estadística Helènica (ELSTAT). Consultat el 16 d'agost de 2024.
- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- ↑ «Informació general». Unitat Regional d'Acaya. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2014. Consultat el 16 d'agost de 2024.
- ↑ En la Iliada, Acaya és mencionada com a lloc de lindo dònes (III, 75) i com a territori a on Néstor va a reclutar tropes (XI, 770). En la Odissea, tant en boca d'Odiseo (XI, 166; XI, 481) com en boca de Penélope (XXIII, 58), la denominació Acaya sembla representar a Grècia en el seu conjunt.
- ↑ «Aqueos: ¿quí varen ser i qué sabem sobre esta cultura de l'Antiguetat?». Consultat el 15 de juliol de 2025.
- ↑ «¿Quí varen ser els Pobles de la Mar? El major enigma de l'antiguetat» (en espanyol). Consultat el 15 de juliol de 2025. els qui varen abandonar la regió, i desapareixent de l'història, en l'invasió dels Dorios conservant solament el seu nom
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acaya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.