Etolia
Etolia (en grec antic Αἰτωλία, Aitōembolica; en grec modern Αιτωλία, Etolía; en llatí Ætolia) és una regió montanyosa de Grècia en la costa nort del golf de Corinto, que conforma en gran partix la unitat perifèrica d'Etolia-Acarnània. La seua capital és la localitat de Messolonghi, pero la ciutat més important econòmica i demogràficament és Agrinion. Fins a l'1 de giner de 2011 va ser una de les 51 prefectures en que es dividia el país.[1]
Geografia
El riu Aqueloo separa Etolia d'Acarnània a l'oest; al nort té fronteres en Epiro i Tesalia; a l'est en els locrios ozolos; i al sur l'entrada del golf de Corinto definia els llímits d'Etolia. La prolongació de la cordillera del Pindo, forma una cadena que servix de llímit oriental en la Fócida, a on l'abundant vegetació arborescente favorix la recollida de les pluges i impedix una forta erosió destructiva, en lo que les fonts d'aigua són abundants i formen verdaders rius, com el Aqueloo, que inclús va aplegar a ser navegable en el seu curs baix, fet excepcional est de la navegabilitat dels rius grecs, ya que no varen ser usuals estos sistemes de comunicació en el context helènic. Els grans plegament que recorren en la major partix esta regió configuren un paisage abrupte propici per al desenroll ganader i, per lo tant, escassament poblat en núcleus dispersos dedicats a estos sistemes de vida. Com a contraposició la planura oberta a la mar i a la seua influència climàtica, recorreguda aixina mateix pel riu Aqueloo, permíte els cultius agraris típics del Mediterràneu, si be hi ha algunes zones pantanosas en la delta del riu que, junt a l'existència d'alguns llac, com el Triconida, caracterisen conjuntament esta unitat d'Etolia. La planura configura les possibilitats de crear núcleus urbans, que encara que no molt desenrollats, són els únics exponents de la regió. Nos referim a Estrat i Termo com els dos centres més importants, el primer en el curs del Aqueloo, el segon centre religiós propenc allac Triconida i en la ruta cap a Lepant.
Història
Els pobles coneguts com els curetes i els leges originalment habitaven en el país, pero grecs d'Elis, conduïts pel mític epónimo Etolo, varen fundar colónies. Els etolios varen prendre part en la guerra de Troya, manats pel seu rei: Toas. També varen ser famosos per la pirateria, a lo manco fins a ben entrat el periodo helenístico.[2]
Els etolios varen fundar una lliga unida en els primers temps, pronte es va convertir en una poderosa confederació militar, havia segut originalment organisada durant el regnat de Filipo II per les ciutats d'Etolia per al seu mutu benefici i protecció, i va aplegar a ser una formidable rival dels monarques macedonios i de la Lliga Aquea. La Lliga era una de les institucions polítiques més efectives que es va produir en la seua época. Diferent a la Aquea, hi havia una divisió entre membres plens de la Lliga i membres aliats sobre els quals Etolia mantenia la hegemonia. Açò, no obstant, va permetre que Etolia mantinguera una democràcia molt més genuïna i les reunions bianuals de l'assamblea de la lliga coincidien en jocs en el propòsit de que una proporció més alta dels ciutadans acodiria en persona. Els etolios varen prendre part per Antíoco III contra la República romana, i en la derrota del monarca en 189 a. C., varen anar virtualment somesos a Roma. Despuix de la conquista dels aqueos per Lucio Mumio en 146 a. C., Etolia va aplegar a formar part de la província romana d'Acaya. La reputació d'Etolia ha sofrit un tracte prou hostil en les fonts. Es considera que Polibio té un fort prejuí anti etolio degut a que va dependre de l'adversari d'Etolia, Arato de Sición. Durant la Edat Mija, Etolia va ser part del Imperi bizantí i despuix va passar al Imperi otomà: Despuix d'un intent relativament fallanc de colonisació varen prendre una cantitat simbòlica d'esclaus i recursos de la regió, despuix varen eixir.
Vore també
Referències
- ↑ «archive. org/web/20170427081550/http://www. kedke. gr/uploads2010/FEKB129211082010_kallikratis.pdf Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el kedke. gr/uploads2010/FEKB129211082010_kallikratis.pdf original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- ↑ Rhodes (2016). , Crítica, p. 209.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.