Et alii

Et alii, abreviada generalment com et al., és una locució llatina que significa lliteralment ‘i uns atres’. S'usa generalment en repertoris bibliogràfics quan hi ha més autors ademés de l'o els citats en una referència, de tal manera que s'evita tindre que nomenar-els a tots. El seu valor és semblant al de «etcétera», pero referit a persones. Es coloca tipográficamente en cursivas (o subrallada en els manuscrits), com correspon als vocablos d'atres idiomes. En térmens llegals significa que els que firmen no són els únics responsables de lo firmat. L'abreviatura no se sol usar en la llista bibliogràfica final, a on s'espera que apareguen de manera detallada les senyes de les obres consultades, inclós el repertori complet d'autors. Eixemple d'us:

Primer autor, segon autor, tercer autor, quart autor, etcétera, Títul de l'obra, etcétera.

S'escriuria:

Primer autor et al., Títul de l'obra, etcétera.

Fins a l'edició de la Ortografia de la Real Acadèmia Espanyola i l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola de 2010, et alii podia escriure's en lletra redona i en tilde, et álii, pero des d'esta edició les locucions llatines reben el mateix tractament que les paraules estrangeres de qualsevol atre idioma, i han d'escriure's en cursiva o entre comillas, i sense tildes, puix estes no s'usen en llatí.

Enllaços externs

• Tendències actuals de citació en els treballs d'investigació filosòfica.