Laconia

Laconia (en griego: Λακωνία) és una unitat regional de Grècia situada en el surest de la península del Peloponeso. Segons el cens de 2021, té una població de 84 337 habitants.

Nom

Els seus habitants es diuen laconios. El seu nom més antic va ser Lacedemón o Lacedemonia. El nom s'atribuïx al héroe mític Lacedemón, pero alguns autors sostenen que la raïl lac deriva del grec λάκκος (llac o estany) i li va ser donat originalment a la regió central per estar profundament afonada entre montanyes. Una versió tardana diu que en una tal Conia, filla de Aramno, Júpiter (Zeus) va engendrar a Lacón o Laconte, que es presupon epónimo de Laconia.

Configuració del territori

La regió està delimitada per la mar i per una série de cordilleres. Al nort es troben les montanyes d'Arcàdia; a l'oest, el mont Taigeto, que s'entén cap al sur i separa Laconia de Mesenia; i a l'est es troba el mont Parnón, junt a la costa del Egeo, antigament molt boscós. El Taigeto s'estén fins al cap Matapán o Ténaro, famós per les seues tormentes i difícil de doblar. A l'est la costa acaba en el cap Malea. El Parnón deixa escàs terreny cultivable entre les seues faldes i la costa del Egeo que llimita la regió per orient. La regió és fonamentalment montanyosa, per les distintes serres que la recorren de nort a sur.

El riu Eurotas (en el seu tributari el Oenos o Oenus, provablement el mateix riu que el Cnacion, Κνακίων) rega la regió, formada principalment per la seua vall i les serres que la delimiten. Atres rius de la regió són el Tiasa (Τίασα, modern Pandeleímona), el Felia (Φέλλια), el Esmeno (Smenos), i el Escyras. El riu Eurotas es creuava per un antic pont cridat el Jerocampo. La planura del Eurotas es dividix en dos zones: la septentrional i la meridional, que inclou la seua desembocadura. Abdós estan dividides per una serra d'escassa altura fàcil d'afranquir que unix el Taigeto en el Parnón. La planura fluvial que compon el centre de Laconia té uns trenta quilómetros de llarc i uns onze d'ample i, encara que fèrtil, era cenagosa en l'Antiguetat.

La capital de Laconia, Esparta, tenia com a port la ciutat de Gitión, en que la seua ensenar es troba l'illa mitològica en la que París va seduir a Helena per a dur-la a Troya.

Ciutats principals de Laconia

Les principals ciutats eren Esparta, Amiclas i Faris, totes pròximes unes d'unes atres i propenques al riu Eurotas. Amiclas va ser la principal ciutat abans de l'invasió dòrica i estava a uns 4 km d'Esparta; al sur, a pocs quilómetros, estava Faris, que també va ser una ciutat dels aqueos i ya existia abans dels dorios. Una atra ciutat era Terapne, dependent d'Esparta.

Història

Les regions del Peloponeso en l'Antiguetat. Laconia apareix en l'extrem suroriental de la península.

Temps llegendaris

La llegenda fa als leges els primitius habitants del Peloponeso. El seu rei lex va ser succeït pel seu fill Milas, i est pel seu fill Eurotas, que va donar nom al riu. No va deixar descendència masculina i li va succeir Lacedemón o Lacón, fill de Zeus i de Taÿgeta, que es va casar en Esparta, filla de l'últim rei, que va donar el seu nom al poble i el de la seua dòna a la ciutat que va fundar. El seu fill Amiclas, va fundar la ciutat homònima. Despuix d'això, Lacedemonia va ser regida per príncips aqueos. Esparta va ser la residència de Menelao, germà d'Agamenón. A Menelao li va succeir Orestes, que es va casar en la filla de Menelao, Hermíone; a Orestes li va succeir el seu fill Tisámeno, que regnava quan varen aplegar els dorios baix la direcció dels Heráclidas (descendents d'Heracles). Lacedemonia va ser adjudicada en el repartiment a Eurístenes i Procles, fills d'Aristodemo. La llegenda fa als dorios amos immediats de tot el Peloponeso, pero en realitat primer varen ocupar Laconia i finalment la planura d'Esparta. Els dorios varen dividir els territoris en sis districtes: Esparta, reservada per a ells; Amiclas a uns 4 km d'Esparta, que va quedar per als aqueos (i per ells va ser cridada Filonomos) i Les, Faris, Egis i una sexta ciutat, el nom de la qual no s'ha conservat, que estarien governades per virreyes i podrien rebre nous ciutadans.

Amiclas va ser conquistada poc abans de la primera guerra mesenia pel rei espartano Teleclos que també va conquistar Faris i Gerontra, també ciutats dels aqueos; el seu fill Alcámenes va conquistar la ciutat d'Helos, en la costa, prop de la desembocadura del Eurotas. Encara hi havia atres ciutats aqueas que varen ser someses per esta época, pero de les que no s'ha conservat la notícia. A mitat del VIII, els dorios d'Esparta ya dominaven tota Laconia central; la part oriental era domini d'Argos que posseïen fins al Cap Malea i l'illa Citera; esta part va ser conquistada pels espartanos en una época no coneguda, pero segurament entre la mitat del VIII i la primera guerra mesenia (743 a. C. a 724 a. C.)

Guerres mesenias, Cinuria, Arcàdia

Artícul principal → Guerres mesenias.

L'expansió subsegüent va ser cap a la part oriental, cap a Mesenia, a on els dorios que allí governaven posseïen terres fèrtils. A la primera guerra va seguir la segona (685 a. C. a 668 a. C.) en la que tota Mesenia va ser conquistada i els habitants varen ser convertits en hilotas. El domini de Laconia sobre Mesenia va perdurar durant uns trescents anys, fins a la batalla de Leuctra (371 a. C.)

Les parts altes de les valls del Eurotas i Oeno, i els districtes d'Esciritis, Beleminatis, Maleatis, i Cariatis, que pertanyien als arcadios, varen ser conquistats pels espartanos i anexionados abans del 600 a. C. Quan varen intentar passar les montanyes del nort i sometre Tegea es varen trobar en una forta resistència i els tegeatas es varen declarar tributaris d'Esparta, l'expansió ya s'hi havia casi acabat i els espartanos es varen retirar en només esta declaració que era nominal. En 547 a. C. els espartanos es varen apoderar del districte oriental de Cinuria. En este districte estava la ciutat d'Antene. En la frontera de Mesenia en Elis els espartanos apareixen dominant Aulón. Els espartanos es varen dividir en classes: els espartanos propis (homoioi), els periecos (perioeci) i els hilotas. Els primers (espartiatas) eren la classe dirigent; els segons eren hòmens lliures que no participaven en el govern; i els tercers eren esclaus sense drets. Licurgo va dividir el territori de Laconia entre 9000 espartanos i 30 000 periecos.

Hegemonia tebana i decadència espartana

Les fronteres de Lacedemonia varen permanéixer inalterades durant sigles fins que en 371 a. C. derrotats per Epaminondas de Tebas, es va restablir l'independència de Mesenia i es va fundar la ciutat de Megalópolis en Arcàdia. Uns anys despuix el rei Filipo II de Macedònia va transferir alguns districtes a Argos, Arcàdia i Mesenia, i en concret a esta última els districtes al nort del riu Pefnos, que no se sap si els mesenios varen poder conservar per molt temps. Quan es va establir la Lliga Aquea, l'influència d'Esparta casi va desaparéixer; el rei Cleómenes III va derrotar als aqueos en diverses batalles, pero els aqueos varen demanar ajuda a Antígono III de Macedònia, que va derrotar als espartanos en la batalla de Selasia (221 a. C.) i Esparta no va tardar en caure en mans de tirans; l'últim dels quals, Nabis, va ser obligat per Tito Quincio Flaminino a entregar Gitión i atres ciutats de la costa que havien ajudat als romans i que varen ser separades de Laconia i posades baix protecció de la Lliga Aquea (195 a. C.), en lo que els espartanos varen quedar confinats a la vall a on els seus antepassats s'havien establit i rodejat d'enemics.

Dominació romana i separació d'Eleutero-Laconia

En 188 a. C. Esparta va ser ocupada pel estratego de la Lliga Aquea, Filopemen, i incorporada a esta Lliga; Roma, irritada per l'increment de poder de la Lliga, va donar respal al partit nacionaliste espartano, pero poc despuix Grècia va ser conquistada pels romans i Esparta incorporada com el restant d'estats grecs. No es coneix si les ciutats aliades de Roma en la costa oriental de Laconia varen ser tornades a l'administració d'Esparta, pero lo més provable és que formaren una entitat nova: Eleutero-Laconia), el país dels laconios o lacedemonios lliures.

Augusto va favorir als espartanos i va donar a Esparta la ciutat mesenia de Cardamyle i despuix la de Farae i l'illa de Citera.

A finals del IV el país va ser devastat pels godos baix la direcció d'Alarico (395) que va ocupar Esparta, pero en 396 va ser expulsat per Estilicón. A partir del VI es varen establir en la regió grups d'eslaus que en el VII dominaven pràcticament Laconia, que jurídicament permaneixia en mans del Imperi bizantí. No va ser fins a el VIII que l'emperatriu Irene (797-802) va conseguir recuperar de fet les planures i els que no varen voler sometre's varen tindre que refugiar-se en les montanyes. Els francs es varen fer senyors del Peloponeso en el XIII i en elloc de l'antiga Esparta encara varen trobar una ciutat anomenada Lacedaimonia que va desaparéixer despuix del 1248, en que Guillermo de Villehardouin va construir una fortalea en els punts rocosos de les montanyes Taigeto, a uns 5 km de l'antiga ciutat, a on varen establir la seua residència i que es va cridar Mistra o Misitra, la qual podria haver segut construïda en elloc d'una antiga ciutat identificada en la homérica Messe. Fins a la mitat del XIX l'antiga Esparta, centre de Laconia, va ser reconstruïda en elloc a on estava antigament, per orde del govern. Una comarca del Peloponeso encara es diu Tzakonia (corrupció de Laconia).

Municipis

Des de 2011 es dividix en 5 municipis:

• Anatolikí Maní
• Elafónisos
• Esparta
• Eurotas
• Monemvasía

Vore també

• Esparta
• Tainaria

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laconia.