Perieco

l'estat espartano, els pobles dels pericos estan marcats en un chicotet círcul negre.

Els periecos (en grec, Περίοικοι, el significat del qual és «habitants de la perifèria») eren, en l'Antiga Grècia, un dels grups socials del territori controlat per Esparta.

Els territoris que habitaven estaven baix el domini dels espartanos, pero els seus habitants no havien segut reduïts a la condició d'ilotas. Eren persones lliures que, pese a estar somesos a l'autoritat espartana, gojaven de certs drets i tenien una importància destacada en formar part de l'eixèrcit i realisar activitats comercials.

La seua procedència geogràfica era diversa, ya que ademés de laconios hi havia entre ells gent procedent de Mesenia i d'Arcàdia.

Condicions de vida

Vivien en assentaments alluntats del núcleu central espartano. D'ahí deriva el nom, ya que periecos significa que viuen al voltant de (prové de περί: entorn a, i οἴκος -pronunciat «ecos»-: casa); és dir, al voltant de Esparta. En efecte, els seus assentaments, d'organisació autònoma, estaven situats en la costa i en la part septentrional de la vall del riu Eurotas.

La terra a on habitaven era enajenable: susceptible de compra i venda, puix no pertanyia a l'estat.

Els núcleus de població dels periecos varen aplegar a desenrollar certa autonomia. Possiblement estaven subjectes al control de magistrats espartanos, els harmostas, encara que es desconeix la funció exacta d'estos magistrats. Per un escolio de Píndaro es coneix la senya de que hi havia vint harmostas, i per això s'ha sugerit que el territori perieco estava dividit en vint districtes.

Per una atra part, els periecos no eren un grup homogéneu sino que entre ells hi havia grans diferències socials: part d'ells eren terratinents (alguns d'estos procedien de linajes aristocràtics i uns atres no), un atre grup estava format per llauradors i un atre per desposseïts que subsistien en el seu treball.

En particular, els terratinents també podien posseir esclaus, que en cap cas eren ilotas, ya que estos estaven controlats exclusivament pels espartiatas.

Segons fora l'ubicació dels assentaments i el nivell de prosperitat social en el que es trobaren, variaven les seues activitats. Les principals eren l'artesania, el comerç, l'agricultura i la ganaderia. Els terratinents, en contar en esclaus que cultivaven les seues terres, podien dedicar-se a l'educació militar. Inclusivament, els periecos podien participar en els Jocs Olímpics.

Obligacions

Als individus d'esta classe social, l'Estat els imponia vàries obligacions, fonamentalment en el servici militar: entre ells es reclutaven soldats que combatien junt als espartanos. Heródoto indica que en la batalla de Platea varen combatre 5000 periecos. També integraven la tripulació de l'escassa marina espartana i el personal de manufactura d'alguns artículs. Aixina mateix estaven subjectes a pagament de tributs (els mateixos que aportaven els ciutadans espartanos).

No podien casar-se en espartanas. No es troba registrada alguna rebelió o sublevació protagonisada per periecos. Per això es infiere que la seua posició en l'Estat espartano era soportable. Inclús podien eixercitar càrrecs d'importància i responsabilitat, com el perieco Diníadas, que apareix al mando d'una embarcació de la flota peloponesia en la guerra del Peloponeso, o també un atre perieco cridat Frinis, que va ser enviat pels espartanos a Quíos per a inspeccionar els recursos dels quiotas abans de formalisar una aliança en ells.