Harmosta

El harmosta (grec antic ἁρμοστής/harmotês o harmostêr, lliteralment conciliador) era el magistrat espartano encarregat de governar les guarnicions establides en les polis a on tenia presencia la Lliga del Peloponeso. Provablement l'ocupació de la paraula harmosta siga més antic, i designaria als funcionaris enviats a les ciutats periecas per a assegurar la seua sumissió a Esparta.

Història

La primera menció als harmostas, en el sentit nou del terme, es remonta a l'any 421 a. C., any en el que es varen instalar guarnicions en les ciutats d'Anfípolis i de Torone (en Tracia), someses per Brásidas. Fins a llavors, dit general espartiata no havia establit guarnicions permanents.

Esparta va aprofitar la derrota dels atenienses en l'expedició a Sicília (415-413 a. C.) per a accelerar l'instalació d'estos magistrats, encara que l'increment del número de guarnicions militars es va deure a la definitiva victòria espartana contra Atenes despuix de la batalla de Egospótamos, (en 405 a. C.). En tots els llocs a on Esparta va impondre la seua autoritat, Lisandro va ser encarregat pels éforos d'instalar harmostas al mateix temps que oligarquias dirigides per coleges de dèu magistrats elegits entre les heterías locals.

Els harmostas estaven supeditats als éforos i tenien per missió supervisar l'acció dels generals, aixina com aportar sostingues a les oligarquias. Atenes va ser objecte d'una atenció particular dels harmostas, quan les guarnicions varen ocupar el centre urbà; el harmosta Calibio, instalat en l'Acrópolis, va sostindre el règim despótico dels Trenta Tirans.

Intervenint en qualsevol excusa, i a sovint en brutalitat o a lo manco en desacert, els harmostas varen deixar un mal recort en les ciutats ocupades i varen contribuir a destruir l'image de Esparta. Per això, els éforos varen escomençar a inquietar-se pels efectes nocius de la seua política, i varen despedir a varis harmostas despuix de haver suprimit entre 399 i 396 a. C. els coleges oligàrquics que governaven les ciutats d'Àsia Menor baix el seu control.

No obstant, Agesilao sembla haver restablit en seguida els harmostas, en motiu de la seua campanya militar en Àsia Menor, (396-395 a. C.). Aprofitant la cridada de Agesilao a Esparta en 394 a. C., Atenes va desestajar als harmostas del espai egeo.

Es va intentar reglamentar el seu restabliment en la Pau de Antálcidas, sempre que Esparta obedira les estipulacions firmades: crida dels harmostas d'Àsia Menor, pero va persistir en instalar guarnicions (383 a. C., en Cadmea despuix de la pren de Tebas). A pesar d'un nou acort en Atenes en 374 a. C., Esparta solament els va retirar despuix de la derrota de Leuctra front a Tebas en 371 a. C.