Anfípolis
Plantilla:Coord/input/ERRORCoord.: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Anfípolis (en grec antic ᾿Aμφίπολις Amphípolis, en grec modern Αμφίπολη Amfípoli) va ser una ciutat grega de l'Antiguetat, en Macedònia oriental, situada en la península semicircular formada pel riu Estrimón a 4 km del seu desembocadura. El seu nom es devia precisament a eixa situació. Estava en una encreuament de camins, a l'oest del monte Pangeo. El riu l'unia en el port d'Eyón.
En l'actualitat, Anfípolis és el nom d'un municipi de l'unitat perifèrica de Serres de la perifèria de Macedònia Central i d'un chicotet poble de dit municipi que tenia 147 habitants en l'any 2011.[1]
Els orígens de la ciutat
[editar | editar còdic]
La ciutat pertanyia en el VI a la tribu tracia dels edones i el seu nom era Ἐννέα ὁδοί, Ennea Hodoi (Nou camins).[2][3]
Darío I va enviar al general Megabazo a l'oest a sometre als peonios, en la vall alta del Estrimón i va aplegar fins a la ciutat de Eyón, en la desembocadura del riu, i la va convertir en la capital aqueménida d'Europa. Els edones proveïen de lo necessari a la guarnició persa.
En 492 a. C., els perses ademés de haver somés als jonios i haver pacificado Tracia, anexionaron Macedònia al seu imperi.
A lo llarc de tot el V Atenes buscava assegurar-se el control de Tracia que revestia una gran importància estratègica per les seues matèries primeres, metals preciosos (or, argent) del Pangeo, fusta, indispensable per a la construcció naval, i per ser la ruta marítima dels estrets que garantisava l'aprovisionament de blat d'Escitia.
El lloc en que estava situada Anfípolis ho va intentar colonisar Aristágoras de Mileto en el 497 a. C. Va tractar d'establir-se en Mircino de Tracia, ciutat junt al Estrimón a 7 km al nort de Anfípolis, pero va morir lluitant en els tracios edones.[4][5]
Quan Jerjes I va invadir Grècia en la campanya de l'any 480 a. C. el seu eixèrcit va creuar el riu Estrimón en Ennea Hodoi. Heródoto relata que, en saber el nom de la ciutat (el significat de la qual és nou camins), els perses varen enterrar vius a nou hòmens jóvens i nou donzelles d'entre la població nativa.[6]
En el hivern de 476-475 a. C., els atenienses varen tornar a intentar conquistar la zona. Cimón va posar sitie a Eyón, situada en la desembocadura del riu Estrimón, en les proximitats de Anfípolis i que estava en poder dels perses. La va prendre i esclavizó als seus habitants.[7]
Alguns anys despuix, cap al 465-464 a. C., ho varen intentar de nou els atenienses, que varen enviar a Sófanes i a Leagro al mando de 10 000 colon, pero els tracios edones varen acabar en l'expedició, matant a molts en Drabesco o en Senya.[8][9]
Vintihuit anys despuix Hagnón, l'estratego ateniense fill de Nicias, va conseguir conquistar-la. La va ocupar en 437-436 a. C., va refundar la ciutat i va establir colon, tant atenienses com a grecs d'atres polis. Els colon havien partit del port d'Eyón que, despuix de haver segut conquistada per Cimón, havia segut convertit en emporion ateniense. Hagnón va planificar la ciutat de manera que per tres dels seus costats estava defesa pel riu Estrimón i en el quarto va construir una muralla.[4] També va acometre la tasca de la construcció d'un pont.
Anfípolis va prosperar i va ser una de les colónies atenienses més valioses. Va eclipsar a Eyón que va acabar convertint-se en el seu port. Tucídides documenta l'existència d'un santuari d'Atenea en la ciutat.[10]
La nova fundació es va cridar Anfípolis, lliteralment «entorn a la ciutat», nom sobre el qual els lexicógrafos han discutit àmpliament, a pesar de les explicacions molt clares de Tucídides, que senyala que el seu nom era degut a que estava rodejada pel riu Estrimón per abdós costats:[4] una notícia de la Sua (present també en el Lexicon de Focio) ho comenta i recobra una explicació proporcionada, segons Harpocración, per Marsias de Pela,[11] segons la qual una població numerosa vivia al voltant de la ciutat. Més freqüent, i també molt més verosímil és l'explicació donada pel gramàtic Juliol Pólux:[12] el nom indicaria el veïnat d'un istme o d'un vau. Pero és l'Etymologicum Genuinum el més explícit, en la següent definició: «ciutat dels atenienses o de Tracia, que es dia anteriorment Nou Camins, (aixina cridada) perque està delimitada i rodejada pel riu Estrimón».[13] Esta descripció correspon efectivament a l'emplaçament de la ciutat (vore esquema contigu) i la descripció de Tucídides.
Anfípolis va ser des de 435 a. C. el principal punt de respal ateniense en Tracia i, com a tal, el punt de mira dels seus adversaris lacedemonios: l'element ateniense era molt minoritari en la ciutat i el general espartano Brásidas va conseguir posar-l'en contra de la seua metròpolis en 424 a. C., sobretot, gràcies a l'ajuda dels habitants de la localitat veïna d'Argilo.[14] Una expedició de recobre, que contava en naus de l'illa de Tasos, dirigida pel estratego (i historiador) Tucídides va haver de conformar-se en socórrer a Eyón sense conseguir apoderar-se de Anfípolis en aplegar tart a la batalla de Anfípolis.[15] Este fracàs li va supondre l'exili a Tucídides.
Una nova expedició ateniense, baix el mando de Cleón d'Atenes va fracassar de nou en 422 a. C. Cleón i el seu adversari Brásidas de Esparta varen trobar la mort en la batalla de Anfípolis baix els murs de la ciutat.[16] A Brásidas, des de llavors, els anfipolitas li tributaven honors de héroe.[17]
Anfípolis va mantindre des de llavors l'independència fins al regnat de Filipo II.
Els atenienses varen tindre que cedir i firmar la Pau de Nicias, en la promesa d'una futura devolució de Anfípolis per part de Esparta;[18] pero la devolució estipulada no es va produir ya que els colon (entre els quals els atenienses eren minoria) varen refusar tornar a la Lliga de Delos, lo que va constituir un motiu més de conflicte entre les dos potències.[19] Anfípolis va formar una estreta aliança en Olinto.
Quan es remprendió la guerra en l'any 413 a. C. (Guerra de Decelia), la lluita per Anfípolis es va recomençar, pero els atenienses no varen conseguir reconquistar la ciutat.[20] El seu reconquista va ser un objectiu prioritari per a Atenes fins al final de la guerra del Peloponeso en 404 a. C.
De colónia ateniense a ciutat romana
[editar | editar còdic]
En la primera mitat de el IV els atenienses varen intentar recobrar la ciutat per la via diplomàtica i també per la militar, principalment durant el govern de Calístrato, pero no varen obtindre resultats positius.
En l'any 368 a. C. els atenienses varen elegir a Ifícrates per a tractar de conquistar Anfípolis pero no ho va conseguir.[21]
En 365 a. C. el rei Pérdicas III de Macedònia va precisar de l'ajuda d'Atenes i va cooperar en el comandant ateniense Timoteo en la conquista de Anfípolis. Pero una volta conquistada el rei de Macedònia li la va apropiar i va trencar l'aliança en Atenes.
En l'any 360 a. C. Atenes va entrar en negociacions en Filipo II. Filipo va retirar les forces macedonias de la ciutat, que va passar a ser independent i va enviar embaixadors que varen transmetre la seua renúncia a qualsevol pretensió sobre Anfípolis.[22] Els atenienses esperaven apoderar-se fàcilment d'ella, aïllada i sense aliats o protectors, pero l'atac de Timoteo d'Atenes va ser rebujat en l'ajuda de Olinto (359 a. C.) A continuació Filipo II, consolidat en el poder, va retornar a la ciutat i la va ocupar. Va establir una guarnició i els enemics de Macedònia varen ser enviats a l'exili.[23] Segons el historiador Teopompo, esta conquista hauria segut objecte d'un acort secret entre Atenes i Filipo II, pel qual, el rei macedonio s'hauria compromés a entregar la ciutat a canvi de la plaça forta de Pidna. Pero el macedonio va incomplir el tractat al no cedir Anfípolis i sitiar Pidna. En 357 a. C., un tumult entre els aliats atenienses incitada per el sátrapa de Caria, Mausolo, va impedir als atenienses qualsevol acció militar sobre Anfípolis.
Despuix de la conquista per Filipo, la ciutat no va ser incorporada immediatament al regne macedonio (Hatzopoulos 1996) i va conservar durant algun temps les seues institucions i una certa autonomia. En aquell moment la frontera macedonia encara no s'havia estés a l'est. Filipo va instalar, no obstant, a macedonios en Anfípolis i la ciutat va aplegar ser de fet macedonia: la nomenclatura, el calendari i la moneda. Referent a la moneda, les estáteras d'or eixides del nou taller construït per Filipo, per a falcar l'or del monte Pangeo, varen reemplaçar a les dracmes anfipolitanas.
Baixe el regnat d'Alejandro Magne, Anfípolis va ser una important base naval, i tres dels més célebres almirants de Macedònia varen viure en Anfípolis: Nearco, Andróstenes i Laomedonte, la sepultura del qual estava indicada provablement pel famós lleó de Anfípolis. Alejandro va planejar construir un luxós temple dedicat a Artemisa Taurópola, que finalment no va ser erigit. Despuix de la seua mort l'11 de juny de 323 a. C., la seua viuda Roxana es va establir en Anfípolis. En el 288 a. C., durant el regnat de Demetrio en Macedònia, Lisímaco de Tracia es va apoderar de la ciutat.[24]
Anfípolis es va convertir en una de les principals estacions del camí real de Macedònia oriental (com atesta un mojón trobat entre Filipos i Anfípolis que proporciona la distància des d'esta última), ademés de la Via Egnatia, la principal via romana que travessava el sur dels Balcans. Ademés de les muralles de la ciutat, d'este periodo no queden restants i solament poden contemplar-se el gimnasi i una rica casa decorada en fresca molt ben conservats.
Si el pla de la ciutat és mal conegut, les seues institucions no ho són, gràcies a una rica documentació epigràfica: una ordenança militar de Filipo V i una llei efébica varen ser trobades en el gimnasi.
Anfípolis va ser el lloc a on va morir el rei Filipo V, en l'any 179 a. C.[25] Despuix de la victòria final del eixèrcit romà sobre Macedònia en 168 a. C., en la batalla de Pidna, Anfípolis va passar a ser la capital del primer dels quatre districtes creats pels romans per a reemplaçar al regne dels Antigónidas. La reorganisació de Macedònia la va portar a terme el cònsul Lucio Emilio Paulo Macedónico.[26]
Durant la guerra contra Brut i Casio que va terminar en la Batalla de Filipos, va ser base dels triunviros en l'any 42. Estos, despuix de la batalla, per a impedir el reagrupament dels supervivents dels cesaricidas, la varen colocar baix el control de Cayo Norbano Flac, i, com a premi a la seua llealtat, la varen declarar ciutat lliure (civitas llibera), és dir, nominalment independent i aliada de Roma.
Està atestada l'existència de llocs de cult en Anfípolis en l'Antiguetat a Artemisa Taurópola[27] i a Atenea.[28] El gramàtic Zoilo va ser un dels seus ciutadans més célebres.
Pablo de Tarso la va visitar en l'any 50 de camí a Tesalónica.
Vore també
[editar | editar còdic]- Batalla de Anfípolis
- Expedicions de Pérdicas II de Macedònia contra els lincestas
- Museu Arqueològic de Anfípolis
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Detall del cens de 2011 (en grec)
- ↑ Tucídides, Guerra del Peloponeso, I, 100.
- ↑ Heródoto, Històries, VII, 114.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tucídides, Guerra del Peloponeso, IV, 102.
- ↑ Heródoto, Històries, V, 124-126.
- ↑ Heródoto VII, 114.
- ↑ Tucídides, I, 98.
- ↑ Tucídides, I, 100; IV, 102.
- ↑ Heródoto, IX, 75.
- ↑ Tucídides, V, 10.
- ↑ FGrH, 135/6.
- ↑ Juliol Pólux, Onomasticon, IX, 27, 5.
- ↑ Etymologicum Genuinum, entrada 725, s. v. Anfípolis, en grec: πόλις Ἀθηναίων ἢ Θρᾴκης, ἥτις ἐκαλεῖτο πρότερον Ἐνάοδοι διὰ τὸ περιέχεσθαι καὶ περιοδεύεσθαι ὑπὸ τοῦ Στρυμῶνος ποταμοῦ.
- ↑ Tucídides IV,102-106.
- ↑ Tucídides, IV, 104; IV, 106-107.
- ↑ Tucídides V,3; V,6; V,10.
- ↑ Tucídides V,11.
- ↑ Tucídides V, 18.
- ↑ Tucídides V, 21; V, 35.
- ↑ Tucídides VII,9.
- ↑ Esquines, Discursos II,27.
- ↑ Diodoro Sículo XVI,3,3; XVI,4,1.
- ↑ Diodoro Sículo XVI,8,2.
- ↑ Polieno, Estratagemas IV,12; Pausanias I,10,2.
- ↑ Tito Livio XL,56.
- ↑ Tito Livio XLV,29.
- ↑ Tito Livio XLIV,44.
- ↑ Tucídides V,10,2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- L. Heuzey, H. Daumet, Missió arqueològica en Macedònia, París, 1876;
- N. Zikos, Anfípolis paleocristiana i bizantina, Athènes, 1989 (guia arqueològica);
- D. Lazaridis :
- Anfípolis, Atenes, 1986 (guia arqueològica),
- La vaig citar grecque d'Amphipolis, in Comptes-rendus de l'Académie dones Inscriptions et dones Belles-Lettres (CRAI) 1977, 194-214;
- (en anglés) M. Hatzopoulos, Macedonian Institutions under the King, Atenes, 1996;
- (en anglés) A. Dunn, “From Polis to Kastron in Southern Macedònia: Amphipolis, Khrysoupolis, and the Strymon Delta”, Castrum 5, Archéologie dones espaces agraires méditerranéens au Moyen-Âge, Múrcia, 1992, 399-413.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anfípolis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.