Eyón
.svg){kind=link}
Eyón o Eón (grec antic Ἠϊών) va ser una ciutat de Tracia situada en la marge esquerra de la desembocadura del Estrimón, riu que discorre a través de Macedònia, i desemboca en el Mar Egeo, en el Golf Estrimónico.
Eyón estava pròxima al mont Pangeo (distant de Eyón uns 20 km en direcció noroest) famós en l'Antiguetat per la seua riquea aurífera.
No deu ser confosa en una atra ciutat Tracia cridada també Eón.
Història
Va ser ocupada pels perses en el periodo posterior de les guerres mèdiques (476 a. C.) El rei persa Jerjes I, en retornar a Pèrsia, es va embarcar en Eyón.[1]
En el 476-475 a. C., la Lliga de Delos, baix el mando del general ateniense Cimón, fill de Milcíades, va sitiar la ciutat, que va ser defesa heroicament per Boges, un governador medo.[2][3] Para expugnarla va desviar el curs del riu fins a la muralla, que va cedir baix l'acció de l'aigua. Els habitants varen ser convertits en esclaus.[4]
La captura de Eyón va ser el començ d'una campanya militar mampresa per la recent formada Lliga de Delos, l'objectiu de la qual era netejar el Mar Egeo de barcos perses i pirates, per a facilitar l'accés d'Atenes al Helesponto.
La propenca colónia d'Anfípolis va ser fundada en 437 a. C. a uns 5 km cap a dalt en les màrgens del riu Estrimón. Hagnón va enviar a ella dèu mil atenienses per a colonisar-la i va utilisar a Eyón com base d'operacions.[5]
Per als atenienses va ser d'una considerable importància estratègica durant la guerra del Peloponeso. En 424 a. C., el comandant ateniense Arístides va interceptar en Eyón a un mensager persa cridat Artafernes. El mensage, era una carta del rei persa Artajerjes I, que parlava d'unes peticions que els havia fet als espartanos.[6]
En el hivern de 424-423 a. C. el general espartano Brásidas, en els seus aliats tracios, va capturar Anfípolis. Cleón, derrotat, es va replegar en Eyón. A continuació, Brásidas va marchar contra Eyón, que va ser atacada per terra i mar, pero va ser rebujat per Tucídides, que havia aplegat des de Tasos.[7] Encara que va retindre Eyón, Tucídides va ser condenat al ostracisme per haver fracassat en la defensa de Anfípolis.
En un periodo posterior, la cronologia del qual es desconeix encara que provablement va estar relacionat en els enfrontaments de Cares d'Atenes contra Filipo II de Macedònia, Eyón va ser arrasada pels atenienses, segons un fragment de Teopompo.[8]
Despuix del decliu de la ciutat d'Anfípolis que va tindre lloc a partir de les invasions eslaves del VI, la població de la zona va passar a concentrar-se en l'àrea de Eyón, que era cridada Chrysopolis en el periodo bizantí.
El seu acrópolis s'identifica en uns restants trobats en el tossal de Profitis Elias que pertanyen a un periodo entre els sigles VII i V a. C. També s'han atribuït a Eyón algunes monedes trobades en la zona.[8]
Eyón era coneguda a principis del XIX com Rendina, d'ahí l'anterior nom de Golf de Rendina per al Golf Estrimónico.[9]
Vore també
Notes i referències
- ↑ Heródoto VIII,118.
- ↑ Heródoto IV,107; Plutarco, Vida de Cimón 7.
- ↑ La muralla de Eyón, per ser d'atobó, era més segura que la pedra contra els impactes de les màquines d'assalt, puix les pedres es trenquen i boten fòra de les junturas, mentres que l'atobó no sofrix de la mateixa manera per l'acció de les màquines.
- ↑ Tucídides I,98.
- ↑ Tucídides IV,102.
- ↑ Tucídides IV,50.
- ↑ Tucídides IV,106-108.
- ↑ 8,0 8,1 Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Tracia entre el Estrimón i el Nesto», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 860-861. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ (1837) The Nine Books of the History of Herodotus (en anglés), p. 415.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eyón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.