Tasos

Erro al crear miniatura:

Tasos

Tasos o Taxe (en grec: Θάσος, Thásos) és una illa grega enclavada en la mar de Tracia, part més septentrional del mar Egeo. Propenca a la costa tracia, en la seua colonisació va participar el poeta Arquíloco com mercenari. Va estar habitada per tracios, i els grecs varen fundar una ciutat en la part septentrional de l'illa i pròxima a la costa. Els colon provenien de les illa de Desocupacions, acuciados per la pobrea i manats per Telesicles, pare del poeta líric Arquiloco. La fundació va ser cap a el 680 a. C.. La ciutat de Tasos estava situada al nort de l'illa, i tenia dos ports. De forma redonejada, en una superfície de 398 km², està a 8 km de la costa tracia. Travessada de surest a noroest per un cordillera, en 5 altures per damunt dels 1000 metros. El seu punt més elevat és el mont antigament conegut com Ipsario, d'1.028 m. Distava la ciutat principal, del mateix nom que l'illa, uns 80 km d'Anfípolis, encara que des del punt de l'illa més propenc la distància es reduïx a uns 60 km. Despuix de la reestructuració administrativa del Pla Calícrates, l'illa forma part de la perifèria de Macedònia Oriental i Tracia i conforma l'unitat perifèrica de Tasos. La capital actual és Tasos.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Mont Ypsarion, 1205 m, el punt més elevat de l'illa

L'illa de Tasos està ubicada en la mar Egeo septentrional, aproximadament a 7 km del continent i a 20 km al surest de Kavala. Té una forma generalment redonejada, sense baïes profundes ni penínsules significatives. El terreny és montanyós pero no particularment accidentat, elevant-se gradualment des de la costa cap al centre. El pico més alt és Ypsario (Ipsario), en 1205 m, localisat alguna cosa a l'est del centre. El bosc de pins cobrix gran part de les ales orientals de l'illa. Històricament, la població de l'illa es dedicava principalment a l'agricultura i la ganaderia, i va establir llogarets en l'interior, algunes d'elles conectades a través d'escals (conegudes com skalas) als ports de la costa. La població local migró gradualment cap a eixos assentaments costers a mida que el turisme va començar a desenrollar-se com una important font d'ingressos. Aixina, hi ha varis «pobles emparellats» com Maries-Skala Maries, en el primer en l'interior i el segon en la costa.

Administració

• Tasos és una unitat regional separada de la perifèria de Macedònia Oriental i Tracia, i l'únic municipi de l'unitat regional. Com a part de la reforma del govern de Kallikratis de 2011, es va crear l'unitat regional de Tasos a partir de part de l'antiga prefectura de Kavala. El municipi, sense canvis en la reforma del Pla Calícrates, inclou alguns illots deshabitats ademés de l'illa principal de Tasos i té 380,097 km². Tenia el mateix territori que l'actual municipi. Va ser abolit en 2006.

Localitats

Les ciutats i localitats en més de 100 habitants (segons cens de 2011) són:

Galeria

• Erro al crear miniatura:
  Vila de Panagia
• Erro al crear miniatura:
  Vila tradicional de Teologos
• Erro al crear miniatura:
  Tasos
• Erro al crear miniatura:
  Limenas
• Erro al crear miniatura:
  Potamia

Economia

Aparte de la seua situació estratègica, Tasos es va fundar per les seues mines d'or, argent i coure, explotades anteriorment pels fenicios i síties entre les poblacions d'Enira i Cenira, en la costa sudoriental front a l'illa de Samotracia, mines que no han segut localisades i la concessió de les quals tenien Tucídides, l'historiador, i la seua família. Allí va posseir mines Pisístrato, de les que procedia gran part de la seua fortuna. Les mines del continent varen deure ser més productives que les insulars. Eixes mines del continent varen ser explotades en un primer moment pels tracios. La riquea en argent va contribuir al desenroll d'una gran activitat d'acunyament monetari. Tasos sembla ser una de les primeres ciutats del nort de Grècia en falcar moneda. Célebres eren les pedreres de marbre blanc. En els seus boscs s'obtenia fusta i resina. Contrasta en el restant de les illes del Egeo per l'abundància d'aigües corrents. En carir de terreny cultivable, els tasios varen ocupar la costa tracia de la regió de Pieria, en les guerres de la qual va barallar Arquíloco. Establiments agrícoles i mercantils ocupaven la zona minera del mont Pangeo, en Galepso, en Neápolis, en Senya i en Estrime i les mines auríferas d'Escaptila (Skaptēhíle o Scaptēsýlē, "el bosc excavat" o "el bosc de mines"), en l'ala oriental del Pangeo. La vinya va ser introduïda en èxit, fins al punt que va ser famós el vi tasio, exportat fins a época romana. El seu contacte en Tracia li va permetre proveir-se d'esclaus i inclús ser centre comercial en la venda d'esclaus cap a atres llocs. En les afores hi ha una estàtua del deu Pa tallada en la roca.

Història

Anteriorment l'illa va ser anomenada Aeria, Aetria i Crise per les seues mines d'or i va ser poblada per fenicios, supostament per Taxe, fill d'Agénor, que va donar nom a l'illa. Entre el 720 a. C. i el 708 a. C. va ser poblada per grecs procedents de Desocupacions dirigits per Telesicles, pare del poeta Arquíloco. També vivien en l'illa els saianos, una tribu tracia, que es va enfrontar als grecs, pero finalment estos varen obtindre la possessió de l'illa en les seues mines d'Escaptila, i territoris de la costa continental en les mines en la costa tracia de Galepso, Esima, Estrime, Senya i més vesprada Crénides. En 511 a. C. els milesios es varen establir en el riu Estrimón i varen fundar la ciutat de Mircino a on també es varen explotar mines. En acabant de que, en el 494 a. C. els perses ocuparen Mileto, Tasos va ser sitiada per Histieo de Mileto en maig del 493 a. C., que va tindre que abandonar sense èxit. Poc despuix Tasos va ser somesa pels perses. Dos anys despuix, acusats els tasios pels seus veïns d'Abdera de tramar una sublevació, el rei persa Darío I els va ordenar demolir les seues muralles i dur totes les seues naus a Abdera.

Jerjes I de Pèrsia va passar per Tracia cap a Grècia, els de la part continental varen quedar somesos i varen haver de proveir al rei en el manteniment dels soldats (400 talents).

Despuix de la derrota persa Tasos va ser membre de la Lliga de Delos dirigida per Atenes pero en el 465 a. C. es va produir la defecció dels tasios d'esta aliança pel fort tribut que pagaven. Els tasios varen demanar als lacedemonios que els ajudaren i invadiren el Ática, pero li'l varen impedir la rebelió dels hilotas i el gran terremot d'Esparta, sobre el 464 a. C. El sege ateniense a Tasos va durar tres anys (fins al 463 - 462 a. C.) i va concloure en la rendició dels tasios despuix de ser derrotats per l'armada ateniense, baix el mando de Cimón. Els tasios varen haver de destruir les fortificacions i entregar els seus barcos de guerra, ademés de renunciar a les seues possessions del continent i pagar una contribució en metàlic (afegida al tribut anual.

Estos i atres successos de l'época varen ser el germen de la guerra del Peloponeso 30 anys despuix, i en la que per idèntics motius econòmics i estratègics, varen tindre lloc les batalles entre espartanos i atenienses pel control de les mines dels tasios, que varen concloure en la batalla d'Anfípolis en el 422 a. C. En 411 a. C. es va establir un govern oligàrquic dirigit per Pisandro en Atenes i la democràcia en Tasos va ser derrocada. Pero les lluites en Atenes (Alcibíades) que varen dur a l'assessinat del cap oligarca Frínico, varen fer que el govern oligàrquic de Tasos es rebelara en el respal espartano d'una guarnició en l'illa.

En 408 a. C. una sublevació de ciutadans dirigida per Ecfanto va expulsar a la guarnició espartana dirigida per Eteónico i a continuació va rebre el mando l'estratego ateniense Trasíbulo. Despuix de la batalla d'Egospótamos (405 a. C.), Tasos va tornar a mans dels espartanos, pero en 389 a. C. va tornar a ser possessió dels atenienses, als que li la va disputar Filipo II de Macedònia, baix dependència del com finalment va passar cap al 351 a. C. Ciutat lliure des del temps d'Alejandro Magne, es va sometre a Filipo V de Macedònia.

Els romans li varen tornar la llibertat despuix de la batalla de Cinoscéfalos, i va permanéixer com a ciutat lliure fins a l'época de Plinio el Vell quan es va formar la província romana de les Illes. Possessió del Imperi bizantí, va ser ocupada pels llatins en 1205 i va passar als veneciano que la varen donar en feu als Dandolo. Miguel VIII Paleólogo (1259-1282) la va recuperar per als bizantino. Va ser ocupada pels otomans en 1456, que temps despuix la varen cedir als príncips genoveses Gattilusio de Lesbos, fins que els otomans la varen conquistar en 1642. En 1841, el sultà la va cedir com a propietat personal al virrey d'Egipte, els antepassats del qual eren originaris de l'illa, i va ser administrada per un governador egipcíac, en un president del consell elegit pels habitants. En 1873 el jedive va enviar un carregament de blat per la falta de menjar per les mals collites. En 1912, en la Guerra dels Balcans, va quedar en mans de Grècia, a qui va ser confirmada pel Tractat de Bucarest del 10 d'agost de 1913.

La ciutat grega

Erro al crear miniatura:

Hermes agoraios i les Gràcies, relleu del Passadiç dels Teoros, en l'àgora de Tasos. Marbre tracio en traços de policromía en el calcer d'Hermes i ornaments de bronze (caduceo d'Hermes, fíbula), circa 480 a. C. Inscripció: "A les Gràcies no els està permés sacrificar cabres ni porcs".

Una muralla de 4 km rodejava la ciutat, la part baixa propenca la mar i les primeres estribaciones de la cadena montanyosa. Encara es veuen restants de les antigues muralles en mig de torres construïdes pels veneciano. En la part baixa estaven el port i l'àgora. A l'oest es trobava el santuari d'Heracles que, segons Heródoto, varen construir els fenicis establits en Tasos, notícia de la que no hi ha evidències. S A l'oest de l'àgora estan els propileus, d'el IV, semblants a l'estoa de Zeus en l'àgora ateniense. De l'III a. C. és un pòrtic erigit en el noroest de l'àgora de casi 100 m de llongitut. Varen seguir construint-se edificis i monuments fins al fi del helenisme i baix la égira de Roma. Desafortunadament, la llista dels arconts de Tasos, que figurava en un edifici públic d'el IV, en l'àgora, no es conserva, en ser destruït el seu emplaçament i reutilisats els materials per a la basílica paleocristiana. De caràcter comercial, era un atre pòrtic de l'àgora, al surest, de 92 m de llarc, complementant al del noroest. En el costat meridional es varen descobrir els restants del monument porticado, dedicat a Glauco, un célebre general tasio, amic d'Arquíloco, i que comandó les forces tasias contra els tracios. Es va trobar el recint del temple de Zeus Agoraios, protector de les àgores, i garant de la llibertat d'expressió. També es conserva el santuari dedicat a l'atleta tasio Teógenes. L'àgora va ser pavimentada en marbre en el II Propenc i de la mateixa época, estava l'Odèon, chicotet teatre circular de 13 m de diàmetro. El primer teatre, que datava d'el V, es va erigir en els tossals orientals. D'eixa mateixa época és el natiu actor Hegemón, citat per Aristóteles i a qui va atribuir l'invenció de la paròdia. L'escena del teatre data d'el III En l'acrópolis, que els genoveses fortificaron, estaven els temples d'Apolo i Atenea, i el de Pa, excavat en la roca i datat en el IV El temple d'Artemisa, sobre un terrat artificial d'el V, a l'oest de l'àgora, va ser rodejat per un períbolo en época helenística. També posseïa un períbolo de marbre el de Dioniso d'el IV a. C. Hi ha restants dels monuments erigits als vencedors dels concursos teatrals. Atres temples són el de Poseidón i el d'estil jónico del deu principal Heracles i al que a est donaven accés uns monumentals propileus. Al sur de l'edifici es va erigir en el V, a banda del altar, un tesor que potser va albergar els exvotos dels fidels. A l'oest del temple, 5 edificis alineats, i del mateix sigle, llevat el penúltim d'el VI i tal volta de caràcter cultual, estaven precedits d'un pòrtic. L'arc de Caracalla (213-217) va unir els espais de l'àgora i el temple jónico d'Heracles.

• Tasos ha segut objecte d'excavacions per part d'arqueòlecs francesos. La primera ceràmica que podem datar en seguritat és corintia i rodia, mai anterior a mitan d'el VII, a partir de que la seua data abdós tipos escaean. De mitan d'el VII a principis d'el VI abunda la ceràmica procedent de les illes Cíclades. A principis d'el VI hi ha ceràmica de Quíos, potser hi haguera llavors treballant en l'illa pintors quiotas de gots. í s'han identificat alguns restants sumergits del port. L'àgora era rectangular, de forma irregular i d'uns 100 m de costat. d'el VI - V a. C. són les ben conservades muralles construïdes en pedra local i marbre i decorades les seues numeroses portes en bajorrelieves de caràcter mitològic, religiós i apotropaico.

Vore també

• Milcíades el Jove
• Brásidas
• Cleón
• Aliki
• Museu Arqueològic de Tasos

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tasos.
• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: l'antiga ciutat de Tasos (grec)
• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: l'antiga àgora de Tasos (grec)