Tesor (Grècia)
El nom de tesor () és equívoc. En referir-ho a l'Antiga Grècia s'aludix a chicotets edificis, a voltes en forma de temple, construïts en els santuaris com a ofrena d'una ciutat a on es guardaven els exvotos que aplegaven d'ella. Vaig consistir en un edifici a on es depositaven objectes de valor. En un santuari panhelénico, solia adoptar la forma d'un chicotet temple, en vestíbul i sala principal.
Definició i funció
Per a Georges Roux, reprenent la definició formulada per Hesiquio d'Aleixandria , un tesor és, dins del recint d'un santuari, un monument “consagrat” que pot ser al mateix temps una ofrena i un edifici destinat a albergar ofrenes.[1] Donado per una polis (ciutat), este tipo d'edifici generalment no està destinat a us religiós.[1] L'ofrena que representa un tesor i/o alberga un tesor és essencialment de caràcter cívic: pot realisar-se en memòria d'una victòria militar, d'una victòria deportiva o per a donar testimoni públic de la prosperitat d'una ciutats-Estat i el seu poder.[2] [3][4][5]
Els tesors solien semblar-se a chicotets temples. En la seua majoria eren d'estil dòric i el tipo dístilo in antis', és dir, tenien dos columnes en la frontera. L'eixemple més conegut és el Tesor dels atenienses de Delfos, que ha segut restaurat. Alguns tesors eren d'estil jónico, pero tenien columnes, cariátides, en lloc de les típiques columnes jòniques. També es coneixen tesors del estil eòlic.[4][5][6] En alguns temples, com el Partenón, l'opistodomos de la part posterior s'utilisava com a tesor.
Tesors dels santuaris
- Artícul principal → DelfosEls tesors de Delfos.
En els grans santuaris panhelénicos es construïen tesors per a guardar estàtues i ofrenes votivas. Podien ser consagrades per sobirans o per ciutats que depositaven en elles riques ofrenes per al santuari. Els tesors, de la mateixa manera que els temples, es construïen dins del santuari (tem-nos) d'un deu, i el propi edifici del tesor tenia categoria d'ofrena.[7]
Els tesors dels santuaris de Delfos i Olimpia es varen construir entre els sigles VII i V a. C. El santuari d'Olimpia té tretze d'ells, construïts a lo llarc d'una llínea en una terrat al nort del Metroon (el temple de Cibeles): un va ser construït pel tirà de Gela, un atre pels habitants de Mégara.[8] El santuari de Delfos també inclou varis tesors: tesor dels tesor dels corintios, tesor dels sifnios, tesor dels atenienses, tesor dels sicionios, tesor dels tebanos, tesor dels tesalios i tesor dels cireneos. Els tesors del santuari de Delfos presenten una major varietat arquitectònica que els de Olimpia.[9] El santuari de Delos també alberga edificis en la mateixa funció, pero alguns varen ser cridats simplement oikoi ("cases").[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Roux, 1984, p. 154.
- ↑ Roux, 1984, p. 154-155.
- ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Oxford University Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2024-08-22.
- ↑ 4,0 4,1 Dinsmoor, William Bell (1975). The Architecture of Ancient Greece, W. W. Norton & Company, Inc., pp. 115–117, 138–140. ISBN 0-393-04412-2.
- ↑ 5,0 5,1 «Greek Architecture» (en en). Ancient History Encyclopedia. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «Treasury of the Athenians» (en en). Ancient Greece. Archivat des d'el original, el 2023-12-09. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ Zaidman y Pantel, 2003, p. 45.
- ↑ Daremberg y Saglio, 1877-1919, p. 222.
- ↑ 9,0 9,1 Daremberg y Saglio, 1877-1919, p. 223.
Bibliografia
- (1912).Bulletin de correspondance hellénique.36
- 439-493.Consultat el 2024-08-22.
- (1913).Bulletin de correspondance hellénique.37
- 5-83.doi:10.3406/bch.1913.3131.Consultat el 2024-08-22.
- (2003) La religió grecque dans els cités à l'époque classique (en fr), Armand Colin.
- (1998) Dictionnaire méthodique d'architecture grecque et romaine (en fr).
- (1877-1919,).Dictionnaire dones Antiquités grecques et romaines.Hachette,.Consultat el 2024-08-22.
- The Journal of Hellenic Studies.25Consultat el 2024-08-22.
- Pausanias(1821).«Descripció de Grècia».Livre VI
- (1984).Temples et sanctuaires. Séminaire de recherche 1981-1983..Maison de l'Orient et de la Méditerranée.(7)
- 153-171.Consultat el 2024-08-22.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro (Grecia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.