Oikos
Oikos (en griego: οἶκος, plural: οἶκοι),[5] l'equivalent al terme «casa» en la Grècia Antiga, és el conjunt de bens i persones que constituïa l'unitat bàsica humana prèvia al sorgiment de les ciutats-estat (polis), incloent la família estesa (més allà de la família nuclear), des del cap del oikos (el telestai —generalment varó major d'edat i per això inspirant la figura del paterfamilias romà—) als ajudants i els animals que vivien junts en un marc domèstic. Els grans oikos incloïen extenses explotacions generalment agropecuarias les quals eren també l'unitat bàsica de supervivència de l'economia antiga.
Oikos és la raïl etimològica d'Ecologia, -estudi de la relació dels sers vius i la seua casa-, Ecuménico - habitar, viure en la casa pròpia- i Economia -gestió o administració de la casa-.[6][7]
El oikos funcionava com una unitat biològica, antropològica, econòmica i social autàrquica, «era el centre a que el seu entorn estava organisada la vida», a partir del com no solament se satisfeen les necessitats materials, incloent la seguritat, sino també les normes i els valors ètics, els deures, obligacions i responsabilitats, les relacions socials i les relacions en els deus.
El oikos no era solament la família, era tot el personal de la casa i els seus bens. Dirigir un oikos significava tant manejar una granja com el govern i manteniment de la pau en la família. Front a lo aparatoso dels palaus de Menelao o Alcínoo, el d'Ítaca és un "palau de segona classe", la relació del qual en ell convertix a Odiseo en "l'héroe del oikos".[8]
Estes definicions s'apliquen al conjunt de l'història de Grècia des de el VIII al IV
Aristóteles descriu el oikos com una «comunitat constituïda naturalment per a la satisfacció de les necessitats quotidianes»,[9] els membres del qual es definixen com aquells que han segut criats en un mateix aliment.[10]
Pero la delimitació aristotèlica de les funcions de la casa opera sobre una fluctuació entre dos térmens: oikos i oikia (grec: &#;&#;&#;ί&#;), que poden traduir-se de la mateixa forma, com en el passage de la Política (1252b 9-22). Pero oikos i oikia no sempre significaven lo mateix. Jenofonte diu que la primera paraula aludix a la casa en el sentit estricte de lloc de residència, mentres que la segona denota no solament la casa sino també les propietats.[11] Pero esta distinció no era acceptada pels autors grecs. Els testimonis d'alguns oradors àtics com Isócrates i Iseo indiquen que oikia podia connotar no solament la casa sino també la família o la propietat,[12] de manera que el seu sentit s'oponia al de oikos. De totes formes, en el context de la llei ateniense era habitual que oikia significara «casa» i oikos «propietat» o «família». També existix un us de oikos com "menut edifici sagrat" (temple grec).[13]
El oikos era la pedra angular d'esta societat antiga. No obstant, en el V antics autors grecs varen opondre la naturalea del oikos en l'orde polític (cosmos de la polis) que pretenia impondre's; el conflicte entre abdós va ser tractada en el teatre tràgic grec.[14]
La relació entre el oikos i la polis no era exclusiva de la polis clàssica. Especialment en l'Antiga Atenes, durant el periodo democràtic en el pas del domus al donem, la polis es presentava com un oikos a gran escala, fins al punt de que el oikos es considerava una entitat autònoma i al mateix temps partix de la polis, no exclosa ni oposta a ella.[16] No obstant la corrupció de l'orde totalitari de la polis provocaria els conflictes i els fracassats intents de repressió.
Vore també
Referències
- ↑ Walter Hatto Groß: Thalamos. In: Der Kleine Pauly (KlP). Band 5, Stuttgart 1975, Sp. 642 f. Font citada en Thalamos
- ↑ Wolfram Hoepfner, font citada en Prostashaus
- ↑ Wolfram Hoepfner, font citada en Pastashaus
- ↑ Charles Gates, Ancient Cities: The Archaeology of Urban Life in the ..., 2013.
- ↑ Pablo Soriano, a+referir-se+a+la+família%22&hl=és&sa=X&ei=-eAnVLuOAq_W7QaazoD4Dg&vore=0CCIQ6AEwAA#v=onepage&q=%22que%20serv%C3%ADa%20per a%20referir-se%20a%20la%20família%22&f=false història del habitar, pp. 48-49: "De les voltons mestres de fusta, que sostenien tot el maderamen de la fumeral, prové la paraula Oikos, que en grec servia per a nomenar al grup domèstic, el nostre equivalent de família. No obstant, el concepte de família, es dividix en Roma en dos paraules: oikos que significa el cap de família (el telestai micénico), en a on s'inclou als seus membres, els esclaus, els animals i les coses de valor; i el génos, que significa la pertinença per filiació sanguínea a un grup major que compartix el mateix antepassat genitor. De la paraula oikos deriva la paraula oikia que referix a l'edificació que alberga al grup domèstic, oikeios els familiars i oiketai als servidors. El Oikos (Grup domèstic, casa) llavors, es complementa en la eschara (llar), materialisats per un eix vertical central en l'edificació, que representava el centre del món existencial de la família. Inclús, existix una atra paraula grega que servia per a referir-se a la família, és la paraula epistion, que significava “lo que està prop de la llar”.
- ↑ «ECOLOGÍA» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2024-08-31.
- ↑ «ECUMÉNICO» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2024-08-31.
- ↑ Halverson, citat en Donald Lateiner, Sardonic Smile: Nonverbal Behavior in Homeric Epic, pg. 132.
- ↑ Aristóteles, Política 1252b 12-4
- ↑ T. W. Gallant, Risk and survival in ancient Greece. Reconstructing the rural domestic economy, Cambridge, 1991, 11-5
- ↑ Jenofonte, Econòmic i.5
- ↑ Isócrates xix.7, Iseo vaig vore.18
- ↑ Donald White, The Extramural Sanctuary of Demeter and Persephone at Cyrene..., pg. 177: "These modest structures fall short of full-blown temples and as such loosely resemble similar buildings found at Eleusis, Acargas, the Malophoros sanctuary at Selinus, and on Acrocorinth as well as a discrete number of other sites where the small sacred building type is variously referred to as oikos, megaron, tamieion, neokorion, thesauros, and anactoron. Here they appear to be designated locally as simply naoi."
- ↑ RODRÍGUEZ CIDRE, Elsa; BUIS, Emiliano; ATIENZA, Alicia (compiladors), El oîkos violentado: genealogia conflictives i perversions del parentesc en la lliteratura grega antiga, Editorial de la Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Buenos Aires, Buenos Aires, 2013, 292 págs. ISBN 978-987-1785-81-0. Resenya en Circe clás. mod. vol.17 no.2 Santa Rosa dic. 2013
- ↑ Eduardo Grüner, La Tragèdia, o el fonament perdut de lo polític, CLACSO, 2002. També en Emanuel Terray (ed.), La política en la caverna, Del Sol, 2009. També en la seua cita i glossa (nota 10) en Transformació social, memòria colectiva i cultura(s) popular(és), ES, 2011, pg. 51 i ss.
- ↑ (2020).«Polis and Oikos : The Art of Politics in the Greek City-State».University of Jyväskylä, The European Legacy 25(2):1-17.doi:10.1080/10848770.2020.1721828.
Bibliografia
Zarzalejos Prieto, M., Guiral Pelegrín, C., & Sant Nicolás Pedraz, M. P. (2010). Història de la cultura material del món clàssic (Primera ed.). Madrit, Espanya: UNED.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oikos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.