Vida quotidiana de l'Antiga Grècia
Plantilla:Traslladar La vida quotidiana de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, en les que poden incloure's les activitats familiars realisades en l'interior de les cases, els oficis, el comerç, l'educació, l'entreteniment i les creències religioses.
Estos detalls es coneixen a través de diverses fonts, com a troballes arqueològiques d'objectes d'us quotidià, descripcions en obres lliteràries o representacions d'escenes quotidianes en peces de ceràmica.
Vida familiar
Higiene i conte personal
A pesar de la modèstia en la que vivien molts grecs, estos tenien un especial conte per la seua higiene personal. Des del periodo arcaic, des de chiquets deprenien a nadar i es banyaven en rius i en el mar.
En les cases, els esclaus abocaven l'aigua sobre els seus senyors, que permaneixien dins d'un recipient de ceràmica o metal. Un forat en el fondo del recipient servia de desaiguador. També varen sorgir els banys públics, llocs de trobada i discussió, solament per a hòmens, perque les dònes no concorrien a ells. Com menjaven en les mans, li les llavaven abans de menjar i després li les solien netejar en molles de pa. Solien fer les seues necessitats a l'aire lliure, encara que a voltes s'amprava una espècie de vàter denominat amis i també existien orinales infantils.[1]
Per als hòmens, la barba llarga era lo habitual fins que, en el periodo helenístic, es va estendre la costum d'afaitar-se la cara. Les barberies eren comunes. Les dònes lliures duyen llarcs cabellams (a diferència de les esclaves, les quals duyen el cabell curt), a les que els solien dedicar diversos contes. S'embellien en cosmètics i perfums. També estaven estesos les tenyides, els espills i els pentines.[2]
Les dònes lliures es maquillaban per a diferenciar-se de les esclaves; solien prestar-li especial atenció a les seues ungles i es rasuraban la pelussa corporal. El higiene corporal contrastava en la brutea i el desorde de les ciutats.
Vestimenta
- Artícul principal → Indumentària en l'Antiga Grècia.
En l'Antiga Grècia els trages se solien confeccionar en les cases, habitualment per les dònes, en ajuda de ferramentes com telers, husos i rueques. Eren senzills i hi havia poques diferències entre els dels hòmens i els de les dònes. La llana, el cànem i el lli eren els teixits més habituals i, a partir del periodo helenístic, també es varen usar el cotó i la seda. Solien ser de color blanc per als hòmens, mentres que les dònes portaven alguns en colors com el groc i el roig.[3][4]
Una de les principals vestidures en l'Antiga Grècia era el quitón, que era un corfoll comunament sense mànegues que se cenyia a la cintura i aplegava fins als genolls en els hòmens i fins als peus en les dònes.
Una atra era l'himatión, que se solia posar damunt del quitón i consistia en una espècie de mant rectangular que es tirava sobre el muscle esquerre i s'arreplegava pel costat opost, deixant ordinàriament lliure en els seus moviments el braç d'esta part. Ho duyen tant hòmens com a dònes.
Una penyora exclusivament masculina que els hòmens es posaven a voltes quan anaven de viage o a la guerra era la clámide, una capa rectangular en tres dels seus costats i alguna cosa circular en la part que rodejava el coll, més curta que el mant i abotonada en una fíbula sobre el muscle dret.
Sobre el calcer, solien usar sandalias i diversos tipos de botes.
Per una atra part, el poder posseir i ostentar joyes, moltes de les quals varen alcançar en l'Antiga Grècia un grau molt elevat de calitat, suponia un element de diferenciació social.
Alimentació
- Artícul principal → Alimentació en la Grècia Antiga.
En l'Antiga Grècia els encarregats de fer la compra eren els hòmens, en l'àgora, acompanyats per un esclau. En canvi, les que solien desplaçar-se a les fonts a per aigua eren les chiques jóvens o les esclaves. Entre els aliments que es consumien es trobaven verdures, hortalices, frutes, ensalades, farina, pa —més habitual d'ordi que de blat—, llegums, gachas d'ordi, llet, formage, carns, peixos i dolços. La carn se solia cuinar torrada o hervir; el peix, torrat, estofat o fregit; les verdures també es torraven a sovint. El vi, que a voltes es mesclava en aigua i en mel, solia prendre's al final del sopar. Per a adreçar el menjar s'amprava sal, plantes aromàtiques, vinagre i oli. Les dònes, ajudades per esclaves, eren les encarregades de guisar, encara que a partir del periodo helenístic, algunes cases contaven en un cuiner.[5][6]
En l'época clàssica els menjars del dia eren un desdejuni (ἀκρατισμός / akratismós), compost de pa d'ordi mullat en vi pur (ἄκρατος / ákratos); al que eventualment se li agregaven figues; un almorzar (ἄριστον / ariston) somero, que es prenia al migdia o al principi de la tarde; i una sopar (δεῖπνον / deĩpnon), el menjar més important del dia, que tenia lloc generalment a la caiguda de la nit. En ocasions s'afegia una berena (ἑσπέρισμα / hespérisma), que se solia prendre en anochecer.
Menjaven assentats; l'ocupació de banquetas estava reservat als convits (d'ahí el seu nom). Les coques de pa podien servir de plat, pero són més corrents els recipients de terracota o de metal. La vaixella es refina en el temps i, per eixemple, trobem plats de materials preciosos o de vidre a lo llarc de l'época romana. El forqueta és desconegut; es menja en els dits. S'ajudaven d'un gavinet per a tallar la carn i d'una cullera semblant a les culleres de hui en dia per a menjar sopas i caldos.
Allumenament i mobiliari
Sobre l'allumenament, solien aprofitar la llum solar tot lo possible, per lo que es posava especial atenció en una adequada orientació de les habitacions de les cases. Quan era necessari, ampraven antorches de fusta plena de resina que colocaven en antorcheros, a voltes de boques múltiples per a ampliar la llum que requerien les estàncies grans. Per una atra part, també hi havia candiles i vés-les de cera.
Els mobles es realisaven en materials com la fusta i el cuiro. Es podien trobar diversos destinats a guardar robes i objectes de valor —cofres, arcones, caixes de fusta o de ceràmica—, junt a cadires, diván, taules i llits. Els llits de matrimoni eren molt més elaborades que els senzills llits a on dormien jóvens i esclaus.[7]
Economia
- Artícul principal → Economia en l'Antiga Grècia.
Els grecs eren principalment llauradors dedicats a llabors de producció agropecuarias. Es cultivava gra, vinya, olivera, verdures, llegums i frutales. També era molt valorada la producció de mel.
La recollida de l'oliva, que es realisava a mà o en un bastó, tenia lloc des de finals de l'autumne fins a principis del hivern. Després les olives es colocaven en cistelles i es deixaven fermentar abans de ser prensadas. L'oli es conservava en vasijas de terracota. En autumne també es tallava fusta per a preparar llenya. Autumne era també l'época de la verema. Les arracades són enforfoguides en els peus en grans cups i el most es deixava fermentar en tinajas. També es preparava la terra per a sembrar, desfent la costra reseca que s'havia format durant l'estiu en les terres de guaret. Açò es feya en tres passos: es llaurava la terra en el llaurat de fusta, ya que el llaurat en reixa de ferro no era habitual. Una azada de dos dents i un mall completaven l'equip necessari per a trencar les gleves i preparar la terra. Se sembrava a continuació en la tècnica de voleo (repartint les llavors en les regates en la mà), en el guaret de l'any anterior.
La primavera era l'estació plujosa, i els grangers aprofitaven la pluja per a preparar les terres de guaret. Varen practicar una rotació bienal de collites, alternant d'any en any entre guaret i cultius. Els grecs no usaven femta, possiblement pel poc ganado vacú que posseïen. De fet, l'únic abonament eren les males herbes tornades de nou a la terra durant el periodo de preparació de guaret.
En l'estiu, l'irrigaació era imprescindible. En juny, collien en hoces, puix no utilisaven dalles. El blat era trillado. El gra resultant s'almagasenava, i este lo utilisaven les dònes i esclaus per a moldre-ho i fer pa.
Els animals de ganado més comuns eren ovelles i cabres, que proporcionaven carn, llana i llet i no resultaven difícils de criar. També hi havia aus de corral. Atres animals servien principalment per a dur càrregues. La possessió de cavalls era considerada com un signe de prestigi.
En les polis, l'àgora, ademés de ser el centre de la vida política i del sorgiment de la filosofia, era l'espai obert a on els ciutadans acodien per a comerciar. El trueque s'usava com a mig de pagament tant en les àrees rurals com en l'àgora de les ciutats, a lo manco fins al IV, que va ser quan la moneda va escomençar a adquirir protagonisme en les transaccions. Les ciutats contaven en autoritats que tractaven d'evitar que es produïren fraus en els pesos i mides i que els preus estigueren llimitats.[8]
Els artesans solien treballar en les seues cases o en chicotets tallers. Una de les activitats artesanals que més volum de producció proporcionava era la ceràmica, que tenia múltiples usos en la vida quotidiana com a mig d'almagasenage, decoració, vaixella o per a fer llànties. També destacaven els tallers de confecció de teles, els metalúrgics —especialment els dedicats a l'armament— i els que es dedicaven a treballar els productes de les mines.[9]
Aristóteles donava per supost la necessitat d'esclaus en abundància i Jenofonte proponia com a proporció ideal 3 a 1. Els esclaus varen ser utilisats de forma habitual en l'artesania, l'indústria i l'agricultura en escala superior a l'utilisació domèstica, pròpia d'una concepció menys utilitària i més d'ostentació.
Vore també
Referències
- ↑ Pilar González Serrano, Iconografia de la vida quotidiana en Grècia, pp. 334, 338.
- ↑ Stefania Ratto, Grècia, pp. 178-183.
- ↑ Stefania Ratto, Grècia, p. 171.
- ↑ Laura Rodríguez Pentinat, L'art textil en l'Antiguetat i l'Alta Edat Mija. (2012)
- ↑ Stefania Ratto, Grècia, pp. 161-163.
- ↑ Pilar González Serrano, Iconografia de la vida quotidiana en Grècia, pp. 334, 336-337, en revista Espai Temps i Forma. Série II, Història Antiga 1.24 (2011): 331-347.
- ↑ Pilar González Serrano, Iconografia de la vida quotidiana en Grècia, pp. 334-336.
- ↑ VV.AA. (2005). Història de la Grècia antiga, p.312, Salamanca: Universitat de Salamanca. ISBN 84-7481-889-3.
- ↑ VV.AA. (2005). Història de la Grècia antiga, pp.308-311.
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vida cotidiana de la Antigua Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.