Rueca
La rueca, torne de hilar, màquina de hilar o hiladora és un instrument utilisat tradicionalment per a hilar de forma manual fibres textils.
Descripció
Rueca o torne de hilar
En la seua versió més elemental, la rueca consistix en una vara prima, generalment de canya o un atre tipo de fusta llaugera, en un rocadero o armassó en el seu extrem superior que servix com a soport de la branca de fibra o cope de lli, cànem, llana o cotó que es vol hilar. En realitat, l'hiladora bàsica primitiva és l'huso o torcedora, inventat en el Neolític, l'utilisació del qual es va acabar complementant en la rueca, que facilitava el treball en lliberar una de les mans. En el hilado, realisat tradicionalment per dònes,[1] la rueca se subjectava en la mà esquerra, mentres es recolzava verticalment en la cintura, i al mateix temps, en la mà dreta s'anava girant el huso i es tirava de la fibra situada en el rocadero de la rueca, formant-se el fil que, retortillat, quedava enrollado a lo llarc del huso.[1]
Rueca mecànica o màquina de hilar
Més sofisticat és l'ingeni o màquina de hilar pròpiament dita, per extensió anomenada també rueca, que va nàixer de l'adaptació d'esta a un aparat en una roda, un pedal o manivela i una devanadera chicoteta o soport giratori fix en el qual es enrolla la madeixa hilada, substituint aixina la funció del huso i fent-ho més eficaç. La rueca mecànica apareix en l'Índia al voltant del 500 a. C. i aplega a Europa sobre els sigles XIII-XIV.[2][3]
En la seua difusió a lo llarc del temps, la fabricació de l'aparat ha adoptat diferents formes i dissenys, depenent del lloc; si be, en essència, la tècnica del hilado ha segut similar.
En general, el funcionament de la rueca mecànica, fabricada casi sempre en fusta, es basa en una roda giratòria accionada a mà o per mig d'un pedal, este últim introduït en Europa durant el XV. El torne de hilar o rueca es colocava normalment en el costat opost de la roda.[4] La roda fa girar els volants o devanadera, que permeten el enrollamiento del fil en el carret.
Confusió entre rueca i huso
Anecdòticament, el fet de que abdós instruments, d'aspecte paregut, serviren per a realisar conjuntament la mateixa operació, ha provocat que hagen segut confosos entre els profans en la matèria, alguns, notables escritors. Com a eixemples cal citar, en l'àmbit de la lliteratura espanyola, l'error atribuït al poeta Antonio Machado en un romançada de 1903 en referir-se a «...els regressos de la rueca front al huso immòvil».[5] També Francisco Villaespesa faria una menció similar en 1905: «La Verge cantava, l'ama dormia. La rueca girava loca d'alegria...».[6][5] Gregorio Martínez Serra va incórrer en el mateix error en el seu llibre de versos titulat La casa de la primavera: «I el regrés de la rueca, de la vida hila un sigle o un segon...».[7][5] Per la seua banda, Emilia Pardo Bazán, en la seua novela Els pazos de Ulloa de 1886, en escriure: «...unes atres, prenent de la cintura el huso i el cope de lli, hilaban despuix de haver-se calfat les mans...», deixava manifesta la seua confusió entre huso i rueca.[8]
Queda per saber si es va tractar de confusió o, simplement, que la rueca, junt en el huso i la moderna rueca mecànica, la roda de la qual si girava, convivien i feyen més complexa la denominació.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «ANIMALARIO Visions humanes sobre móns animals». Rueca. Consultat el 28 d'abril de 2023.
- ↑ «Rueca». Ministeri de Cultura i Deport - Governe d'Espanya. Consultat el 11 de maig de 2022.
- ↑ (març 2004) Història de la tecnologia. I: Des de l'antiguetat fins a 1750, 6ª edició, Sigle XXI editors, pp. 117-119. ISBN 84-323-0279-1.
- ↑ «Filatoio a pedale» (en italià). Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (1994) Estudis de lliteratura espanyola contemporànea: Unamuno, Machado, Valle Inclán, Ramón, León Felipe, Domenchina, Salines, Alemània: Edition Reichenberger-Kassel, pp. 98-104. ISBN 3-928064-98-3.
- ↑ (1905) Rapsòdia : (poesies), Copia digital : realisada per la Biblioteca d'Andalusia edició, Madrit: Imp. de Valero Díaz, pp. 61-63.
- ↑ (1912) La casa de la primavera, Madrit: Renaixença, p. 58.
- ↑ «Els pazos de Ulloa». Cervantes Virtual. Edició digital basada en la de Barcelona, Daniel Cortezo i Cía., 1886. Consultat el 27 d'abril de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rueca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.