Anar al contingut

Tesor dels sicionios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesor dels sicionios

El Tesor dels sicionios (Plantilla:Lang-grc) és un antic monument grec construït dins del santuari panhelénico de Delfos durant la primera mitat de el VI., en l'época arcaica. Este edifici "cívic", consagrat i destinat a rebre les ofrenes votivas[1] de la ciutat-Estat grega de Sición, estava construït en estil dòric i té una planta canònica (estrictament estandardisada). Es va construir en toba, es va erigir sobre dos edificis anteriors: un tholos i un temple monóptero. Estos dos edificis, en els seus elements reutilisats, varen ser descoberts en els fonaments del tesor durant les excavacions realisades a finals de el XIX i principis de el XX.[2][3]

Ubicació i situació

[editar | editar còdic]
Situació del tesor dels sicionios en el pla de Delfos.
  •  Época arcaica
  •  Periodo clàssic
  •      Periodo helenístico      Periodo romà 1. Temple d'Apolo  ; 14. Tesor dels atenienses ; 15. Tesor dels sifnios ; 16. Tesor dels sicionios ; 28. Columna dels naxios ; 29. Columna serpentina de Platea ; 33. Exedra dels reis d'Argos ; 40. Via Sagrada.

    En la seua descripció de Delfos, l'escritor i geógrafo grec Pausanias situa i descriu breument el tesor dels sionios dins del santuari panhelénico de la següent manera: «Prop de l'ofrena dels tarentinos està el tesor dels sicionios: pero allí no podràs vore ya riquees, ni en cap atre dels tesors. Els cnidios varen dur a Delfos imàgens de Tríopas, fundador de Cnido [...], de Leto, Apolo i Artemisa».[4]

    Història

    [editar | editar còdic]

    Construccions

    [editar | editar còdic]

    La complexitat de l'història de la construcció del tesor dels sicionios, destinat a albergar exvotos de la seua ciutat-Estat dins del santuari de Delfos, sugerix que el terme "tesor" pot englobar els tres edificis erigits en la segona mitat de el VI en el mateix emplaçament - el tholos, el monóptero i el tesor actual.[5][6][2][3]

    Context històric

    [editar | editar còdic]

    El història de la construcció dels tres edificis donados pels sicionios al santuari de Delfos es remonta a la contribució de Clístenes a la victòria dels Anfictionía délfica sobre la ciutat-Estat de Cirra durant la primera guerra sagrada (entre 600-590 a. C.).[7][8]

    1. Roux, 1984, pp. 154-155.
    2. 2,0 2,1 Nenna y Laroche, 1990.
    3. 3,0 3,1 Bommelaer y Laroche, 1991.
    4. Pausanias, Descripció de Grècia, 10,11,1-2.
    5. Michaël y Scott, 2010.
    6. S. Ridgway Brunilde(1991).Dialogues de histoire ancienne.17(2)
      99-103.doi:10.3406/dha.1991.1938.Consultat el 2024-04-27.
    7. Genière, 1983, pp. 158-159.
    8. Farrington, 2013.

    Referències

    [editar | editar còdic]

    Bibliografia

    [editar | editar còdic]
    241-284.doi:10.3406/bch.1990.1722.Consultat el 2024-04-28.
    • (1896).Bulletin de correspondance hellénique.20
    657-675.doi:10.3406/bch.1896.3626.Consultat el 2024-04-28.
    118 a 123: Trésor dones Sicyoniens.
    • (1912).Bulletin de correspondance hellénique.36
    439-493.Consultat el 2024-04-28.
    153-171.Consultat el 2024-04-28.
    • (1983).Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.127Consultat el 2024-04-28.
    • Nikephoros - Zeitschrift für Sport und Kultur im Altertum.(26)
    109-137.Consultat el 2024-04-28.
    • Centenaire de la "gran fouille" réalisée parell l'École Française d'Athènes (1892-1903). Actes du Colloque Paul Perdrizet, Strasbourg, 6-7 novembre 1991.Brill.12
    • (2021).Un âge d'or du marbre. La sculpture en pierre à Delphes dans l'Antiquité.École française d'Athènes.1(5)
    • (2021).Un âge d'or du marbre, la sculpture en pierre à Delphes dans l'Antiquité.École française d'Athènes.1(4)
    • A Companion to Greek Architecture.John Wiley & Sons.(10)doi:10.1002/9781118327586.
    • A Companion to Greek Architecture.ohn Wiley & Sons].(22)doi:10.1002/9781118327586.Consultat el 2024-04-28.
    • Delphi and Olympia: The Spatial Politics of Panhellenism in the Archaic and Classical Periods.Cambridge University Press.(3)Consultat el 2024-04-28.
    • S. Ridgway Brunilde(1991).Dialogues de histoire ancienne.17(2)
    99 a 103.doi:10.3406/dha.1991.1938.Consultat el 2024-04-28.
    • (1938).Revue dones Études Anciennes.40(2)
    173-176.doi:10.3406/rea.1938.2986.Consultat el 2024-04-28.
    • (1960).Bulletin de correspondance hellénique.84(n 2)
    387-433.doi:10.3406/bch.1960.1564.Consultat el 2024-04-28.
    • (2011).Delphes, sa vaig citar, sa régió, ses relations internationales - I. Li sanctuaire et la ville.87Consultat el 2024-04-28.
    • (1982).Triltsch.Consultat el 2024-04-28.


    Referències

    [editar | editar còdic]