Filipo V de Macedònia

Erro al crear miniatura:

Filipo V de Macedònia

Erro al crear miniatura:

El Mediterràneu en 218 a. C.

Filipo V (en grec Φίλιππος Ε; 238-179 a. C.) va ser rei de Macedònia des del 221 fins al 179 a. C. Pertanyia a la dinastia antigónida. El regnat de Filipo V es va caracterisar principalment per la lluita infructuosa en la potència emergent de Roma. Filipo era atractiu i carismàtic com un home jove. Un guerrer gallardo i valent, que va ser comparat inevitablement en Alejandro Magne i va ser cridat «el volgut de la Hélade» (ἐρώμενος τῶν Ἑλλήνων).

Joventut

Era fill de Demetrio II, que va fallir quan el futur monarca tenia dèu anys (229 a. C.). Despuix de la mort de Demetrio, el tio de Filipo ―Antígono III Dosón― va administrar el regne fins a la seua mort (221 a. C.) Despuix d'este decés, Filipo es va convertir ―a l'edat de dèsset anys― en el monarca d'un dels regnes més grans del Mediterràneu.

Al seu ascens al tro, va mostrar que pensava convertir a Macedònia en la major potència del Mediterràneu. En el seu primer any de regnat, va fer que les tribus dardanias i unes atres que s'assentaven en el nort del regne tingueren que retirar-se.

Guerra social

Durant la Guerra social, la seua influència va obligar a que l'assamblea de la Lliga Helènica se celebrara en Corinto. Va conduir a la Lliga en les batalles contra Etolia, Esparta i Elis. Al mateix temps, va ser capaç d'impondre en fermea la seua autoritat entre ministres i consellers. El seu liderage durant la guerra sociali va fer conegut i respectat tant en l'interior del seu regne com en el tot el Mediterràneu.

Primera guerra macedónica

Artícul principal → Primera guerra macedónica.

Despuix de la pau de Lepant en 217 a. C., va tractar de prendre les posicions romanes a lo llarc de la vora este del Adriático. Primer va tractar d'invadir Iliria per mar, encara que sense molt èxit: la seua primera expedició en 216 a. C. va tindre que ser abortada, mentres que una segona es va saldar en la pèrdua de tota la seua flota en 214 a. C. Una tercera expedició per via terrestre va tindre major èxit despuix de la captura de Lissus (212 a. C.). En 215 a. C., va firmar un tractat en Aníbal, que es trobava combatent en Itàlia. Este tractat definia les esferes d'influència d'estes dos potències mediterrànees, encara que va tindre poc valor per a abdós bandos. L'embaixada cartaginesa que Aníbal va enviar davant el rei Filipo va ser interceptada pellegat Publio Valerio Flac mentres patrullava les costes de Calàbria. Despuix de la llegendària batalla de Cannas, Filipo es va declarar aliat dels cartagineses. L'assistència de Filipo als seus aliats en la finalitat de protegir-els dels atacs de romans, espartanos i els seus aliats es va fer més complicada progressivament. L'aliança que va establir Roma en la Lliga Etolia en 211 a. C. va neutralisar la seua ventaja per terra. L'intervenció de Nuga-ho I de Pérgamo va dificultar la posició de Filipo en el seu propi territori. No obstant, va ser capaç d'aprofitar la retirada de Nuga-ho del territori grec en 207 a. C., l'inactivitat romana, i el creixent rol de Filopemen, strategos de la Lliga Aquea. Despuix de la pren de Termo, centre polític i religiós d'Etolia, va obligar als etolios a firmar una pau desfavorable en 206 a. C., en la que el monarca helé va impondre els seus propis térmens i condicions. A l'any següent, va firmar un tractat de pau en els romans que seria conegut com la Pau de Fénice. la primera guerra macedónica va concloure en una victòria tècnica romana, ya que havien impedit que Filipo prestara respal a Aníbal.

Expansió en el Egeo

Despuix d'un acort en el rei seléucida, Antíoco III en l'objectiu de prendre el control del territori egipcíac, que estava controlat pel jove rei Ptolomeo V, Filipo va conseguir prendre el control dels territoris egipcíacs situats en el Mar Egeo i en Anatolia. Esta expansió macedónica, va alarmar als estats veïns com Rodas i Pérgamo, que es varen enfrontar en la seua armada en Quíos i Lade (prop de Mileto) en 201 a. C. Sobre eixa mateixa época els romans s'alçaven en la victòria sobre Cartago.

Segona guerra macedónica

Artícul principal → Segona guerra macedónica.

Erro al crear miniatura:

el regne de Macedònia en la vespra de la segona guerra macedónica (circa 200 a. C.)

En 200 a. C., en Cartago com una amenaça menor, el Senat romà va declarar la guerra a Macedònia, argumentant que intervenia en el territori helé per a protegir la llibertat dels grecs. Despuix de les campanyes en Macedònia en 199 a. C. i en Tesalia en 198 a. C., Filipo i el seu eixèrcit varen ser derrotats definitivament en Cinoscéfalas (197 a. C.).

Aliança en Roma

El tractat de pau despuix de la derrota, entre Filipo V i els romans, va llimitar l'influència del monarca a Macedònia i li va obligar a pagar una indemnisació de 1000 talents. Filipo va tindre ademés que cedir la major part de la seua flota i entregar un bon número de rehens, incloent al seu propi fill, Demetrio. Despuix de complir lo estipulat en el tractat, va cooperar en els romans i els va enviar ajuda per a combatre en la guerra contra el rei Nabis d'Esparta, en el 195 a. C., també va prestar ajuda als romans contra el seu antic aliat, Antíoco III (192-189 a. C.). A canvi de la seua ajuda quan les forces romanes baix el mando d'Escipión l'Africà i el seu germà Lucio Cornelio Escipión Asiàtic es varen moure per Macedònia i Tracia en 190 a. C., els romans li varen perdonar l'indemnisació restant que tenia que pagar i el seu fill Demetrio va ser lliberat. Filipo va centrar llavors les seues energies en consolidar el seu poder en Macedònia. Va reorganisar els assunts interns del país, saneó el tesor, va reobrir les mines i va emetre una moneda nova.

Anys finals

A pesar de la seua cooperació, Roma va seguir recelando de les intencions de Filipo. Acusacions d'estats veïns cap a Macedònia, en especial de Pérgamo, varen provocar una constant intervenció dels romans en la política del país. Per la seua banda, Filipo tenia por d'una futura invasió dels romans que ho depondrien del tro i per això va tractar d'ampliar la seua influència en els Balcans a través de la diplomàcia i la força. A pesar de tot, els esforços del monarca varen ser minats per una política a favor dels romans eixercida pel seu fill Demetrio. Roma va considerar la possibilitat d'antepondre a Demetrio en el tro per davant del seu germà major, Perseo. Tots estos factors varen desembocar finalment en una lluita entre els dos germans que va obligar a Filipo a eixecutar a Demetrio per traïció en l'any 180 a. C. Esta decisió va tindre un duríssim impacte sobre la salut de Filipo que va morir a l'any següent en Anfípolis. A la seua mort va ser succeït per Perseo, que es va convertir en l'últim rei de Macedònia.

Ascendència

Ascendència de Filipo V de Macedònia

Bibliografia

Fonts primàries

• Polibio, perseus. tufts. edu/cgi-bin/ptext? lookup=Plb.+1.1 Histories. Evelyn S. Shuckburgh (traductor); Londres i Nova York: Macmillan, 1889; Nova York: Bloomington, 1962.

Fonts secundàries

• Encyclopædia Britannica.
• The Oxford Classical Dictionary (1964).
• The Oxford History of the Classical World (1995).
• The Oxford Who's Who in the Classical World (2000).
• (2008).«Macedònia s'aproxima al Peloponeso».Ausonius études.Ausonius/De Boccard.Bordeaux/Paris:21

53–68.Consultat el 5 de juliol de 2010.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Filipo V de Macedònia.
• net/iho/philip_5. html Filipo V entry in historical sourcebook by Mahlon H. Smith.

• BOCCACCIO: De mulieribus claris (Sobre les dònes ilustres); LXXI: De Theosena Herodici principis filia (Sobre Teóxena, filla del príncip Heródico).
  • Traducció al espanyol; ed. de Pablo Hurus, de 1494.
    • Reproducció, en índexs i gravats, en facsímil electrònic, en el uv. esrepositori Parnaseo, de l'Universitat de Valéncia.
      • uv. es/lemir/textos/Mujeres/images/Teoxena. html Reproducció del gravat; pulsant en ella, s'obté el text.
      • uv. es/lemir/textos/Mujeres/Index. html Índexs.
        • Sobre el nom del repositori, vejau "Parnaso".
    • bne. es/viewer. vm? id=0000176846&page=80 Reproducció en facsímil electrònic, en el bne. eslloc de la Biblioteca Digital Hispànica.
  • ^{[enllaç trencat]} llatí, en el bibliotecaitaliana. itlloc [2] archivat en Wayback Machine. de la Biblioteca Italiana.
    • Teóxena (Θεόξενα): noble de Tesalia perseguida per Filipo.

• • • • warburg. sas. ac. uk/vpc/VPC_search/results_basic_search. php? p=1&var_1=Theoxena Imàgens de Teóxena, en el warburg. sas. ac. uklloc del Institut Warburg.
      • perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=Theoxena+Herodicus Teóxena, en el perseus. tufts. edu/hopper/lloc del Proyecte Perseus.

Predecessor: Antígono III Dosón

Rei de Macedònia 221-179 a. C.

Successor: Perseo