Dardania (Europa)

Archiu:Map of ancient Dardania and environs (English).svg

Mapa de Dardania i els contorns anteriors a la conquista romana.

Dardania (Plantilla:Lang-sq, Plantilla:Lang-sh, Дарданија; Plantilla:Lang-mk; Plantilla:Lang-grc) va ser un antic país que comprenia lo que és el sur de Sèrbia i la totalitat de Kosovo, el nort de Macedònia del Nort, inclosa la seua capital, Skopie, i el nordest d'Albània. Du el seu nom pel poble que habitava la regió, els dárdanos, una antiga tribu indoeuropea.

Història

Els dárdanos varen ser una tribu indoeuropea dels Balcans, mescla de tracios a l'est i ilirios a l'oest, que es va destacar per haver segut una freqüent amenaça per als grecs i sobretot per als macedonios del Regne de Macedònia. Les seues principals ciutats varen ser Naissus (Niš), Therranda (Prizren), Vicianum (Vučitrn), Skopi (Skopie) i Damastioni, la seua capital.

Llista de governants de Dardania:

Bardilis I, rei, IV
Gravos, rei, IV^[1]
Longarus, rei, III.
Bat, rei, sigle III i II
Monunius, rei, pare de Longarus i germà de Bat, II
Teuta o Etuta, reina,III.,^[2]

Esta regió va ser conquistada pels romans en l'any 28 a. C. al mando de Cayo Escribonio Curión i va ser incorporada a la província romana de Moesia Superior.

l'emperador Diocleciano va crear en 284 la nova província de Dardania, separada de Moesia, i va establir la seua capital en Naissus (Niš).

Ascendència

Provablement descendien d'una mescla traco-iliria, com indiquen les evidències arqueològiques i les fonts clàssiques.

En ocasions, s'ha especulat en que era una tribu cèltica, encara que l'arqueologia no ha trobat indicis d'això.

La distribució d'antics noms trobats en inscripcions en Dardania és una de les principals proves que recolzen que els dardanios eren tracios mesclats en ilirios. S'han trobat noms tracios en la Dardania oriental, des de Skopie fins a Naissus i Remesiana. Encara que s'han trobat alguns noms en ilirio, els noms ilirios predominen en les regions occidentals, a on no s'han trobat noms tracios.^[2]

Vore també

Referències

↑ Harding, Philip. From the End of the Peloponnesian War to the Battle of Ipsus, 1985, p. 93, ISBN 0521299497. Gravos, es va convertir en el més poderós rei ilirio despuix de la mort de Bardilis en 358 a. C.
↑ ^2,0 ^2,1 The Illyrians de J. J. Wilkes,1992,ISBN 0-631-19807-5,Page 86,"... incloent els noms dels governants de Dardania, Longaro, Bat, Monuniuo i Etuta, i aquells de posteriors epitafis, Epicado, Escerviado, Tuta, Claves i Cinna. Atres noms Dárdanos ..."

Bibliografia

MACURDY, Grace H. The Wanderings of Dardanus and the Dardani, en Transactions and Proceedings of the American Philological Association, vol. 46 (1915), pp. 119-128.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Dardania (Europa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Harding, Philip. From the End of the Peloponnesian War to the Battle of Ipsus, 1985, p. 93, ISBN 0521299497. Gravos, es va convertir en el més poderós rei ilirio despuix de la mort de Bardilis en 358 a. C.

[ref_duplicada_1-2] 2,0 ^2,1 The Illyrians de J. J. Wilkes,1992,ISBN 0-631-19807-5,Page 86,"... incloent els noms dels governants de Dardania, Longaro, Bat, Monuniuo i Etuta, i aquells de posteriors epitafis, Epicado, Escerviado, Tuta, Claves i Cinna. Atres noms Dárdanos ..."

[1]

[2]