Skopie
Skopie[1] (, pronunciat [skɔpjɛ]Plantilla:Enllaç audio AFI) o Escopia[2][3] és la capital i la major ciutat de Macedònia del Nort; els seus 526 502 habitants (segons el cense de 2021) suponen la quarta part de la població del país.[4]
La ciutat es troba en el curs superior del riu Vardar, en una de les principals rutes balcàniques entre Belgrat i Atenes. La ciutat es va desenrollar ràpidament despuix de la Segona Guerra Mundial, pero esta evolució va ser interrompuda en 1963 quan va ser sacsada per un fort terremot.
Hui en dia, Skopie és el centre polític, econòmic, cultural i acadèmic del país, ademés de ser un important centre d'indústries metalúrgiques, químiques, madereras, textils, del cuiro i d'imprenta. El seu desenroll industrial ha anat acompanyat per un intens desenroll intern i extern del comerç i de la banca, aixina com d'activitats culturals i deportives.
Nom de la ciutat
El nom de la ciutat, que des dels anys 1950 és Skopje (Скопје en cirílic), prové del llatí Scupi. Durant l'Edat Mija, Skopie va estar freqüentment baix el domini del Imperi búlgar, en l'idioma del qual es denominava Skopie (Скопие). La ciutat era coneguda com Uskub o Uskup en la majoria de les llengües de l'Europa occidental durant el periodo otomà.[5] En 1912 es va canviar oficialment el nom de la ciutat del turc Üsküp al serbocroata Skoplje (Скопље en cirílic serbi).[6] En albanés és Shkup o Shkupi, en arumano Scopia i en romaní Skopiye; existixen minories importants de parlants d'estes tres llengües en Macedònia del Nort.
En espanyol Skopie és la forma recomanada per la Real Acadèmia Espanyola, puix és la que reflectix més adequadament la seua pronunciació.[1] Anteriorment es va utilisar la forma Escopia, ya en desús.[7]
Història
Skopie va ser fundada en el III a la vora del riu Vardar (antic Axio) pels dardanios, un poble que vivia fòra de les fronteres del regne de Macedònia. En l'época dels romans hi havia una chicoteta localitat en este lloc, cridada Justiniana Prima, pero va ser destruïda per un terremot en l'any 518. Se sap que Scupi va ser sèu episcopal entre els sigles IV i VI. Es conserven ruïnes de banys termals, teatre, una basílica episcopal, un cementeri i, sobretot, de les muralles.
El poble va ser refundat provablement per antics rumans (válacos) i, en l'época bizantina, li la coneixia com Skupi. La ciutat va canviar freqüentment de mans entre els bizantino i els búlgars, fins que va ser conquistada pels serbis a finals del XIII. El domini serbi no va durar molt, ya que en l'any 1392, la ciutat va ser presa pels otomans i coneguda en el nom turc Üsküb o Uskup durant el mig mileni de domini otomà.
Üsküb es va convertir en la capital del vilayato (districte) de Kosovo, pero en 1689 va ser incendiada pel general austríac Picolomini.
Cap a 1905, Üsküb tenia aproximadament 32 000 habitants, una mescla de macedonios, turcs i gitanos. Era la sèu d'un arquebisbe grec ortodox, de l'arquebisbe catòlic llatí i d'un bisbe búlgar. En 1910, Agnes Gonxha Bojaxhiu, després coneguda com la Mare Teresa, va nàixer en Skopie en una família albanesa catòlica.
En 1913, la ciutat va caure en mans dels serbis durant les guerres dels Balcans i va ser cedida a Sèrbia, la qual es va convertir en el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens en 1918 i Yugoslàvia en 1929. La majoria dels turcs i búlgars es varen retirar i va passar a ser una ciutat anomenada Skopie. Va estar baix el domini búlgar des de 1941 fins a 1945 pero va retornar a Yugoslàvia en 1945, quan es va transformar en la capital de la República Yugoslavo de Macedònia. En 1963, Skopie va ser sacsada per un gran terremot, i una gran cantitat de monuments culturals varen ser greument danyats.
baix el domini yugoslavo, Skopie va créixer ràpidament i es va convertir en un important centre industrial del sur de la regió balcànica. En 1991, la federació Yugoslavo es va dissoldre i Skopie es va transformar en la capital de la República independent de Macedònia. Grècia es va opondre a l'us del nom Macedònia pel nou estat, aixina com a l'us del sol de Vergina (emblema de la casa real de Macedònia en temps d'Alejandro Magne) en la bandera del nou país, i va impondre un bloqueig econòmic, el qual va afectar greument a l'economia de Skopie, tancant el seu accés a la mar a través de Tesalónica. El bloqueig va ser finalment alçat en 1995 seguint un acort entre Grècia i la República de Macedònia. La nova situació va implicar que el nou nom del país siga Antiga República Yugoslavo de Macedònia[8] (Former Yugoslav Republic of Macedònia en anglés).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Real Acadèmia Espanyola. «Skopie». Diccionari panhispánico de dubtes. Santillana. Consultat el 25 de setembre de 2010.
- ↑ «Skopie» (en és). Mapcarta. Consultat el 2022-09-02.
- ↑ Casas Olea (2017). Estudis sobre el surest europeu (en espanyol), Granada: Centre d'Estudis Bizantins, Neogriegos i Chipranes - Universitat de Granada, pp. 171-176. ISBN 978-84-95905-84-0.
- ↑ State Statistical Office. «Census of Population, Households and Dwellings in the Republic of Macedònia, 2002» (en anglés i macedonio) (PDF). Consultat el 19 de maig de 2009.
- ↑ Room A. Placenames of the World: Origins and Meanings of the Names for Over 5000 Natural Features, p.335.
- ↑ «Настава Модерне Историје Југоисточне Европе» (en serbi). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2012. Consultat el 19 de maig de 2009.
- ↑ Ortega i Gasset, José (1930) Revista d'occident, Números 79-84, p. 364
- ↑ «[1]». Consultat el 15 d'agost de 2017 (en és-ÉS).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Skopie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.