Anar al contingut

Riu Vardar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Vardar

El riu Vardar (; en griego: Αξιός, romanizado: Axiós; en latín: Axius) és un riu d'Europa meridional de l'alvertent del mar Egeo, ubicat en els Balcans. Naix en Vrutok, a alguns quilómetros al nort de Gostivar, en Macedònia del Nort i recorre un total de 388 km a través d'este país i de Grècia fins al golf Termaico, prop de Salónica. Travessa la ciutat de Skopie, i creua el nort de Grècia per a desembocar en el Egeo en Macedònia central, a l'oest de Salónica. La part grega del riu té una llongitut de 76 km.

Durant molt temps la seua vall ha segut ruta comercial i d'invasió, i les seues aigües varen ser desviades en les décades de 1950 i 1960 per a regar la gran planicie de Macedònia, regió compartida entre Macedònia del Nort (en aquell llavors partix de Yugoslàvia) i Grècia.

S'estén des de les montanyes Ródope fins al golf Termaico. Servia de frontera entre Migdonia i Botiea. Les ciutats de Sindo i Calestra, en la Calcídica, es trobaven en les seues vores.

El riu ha donat el seu nom al vardháris o vardarec que és un vent que bufa a lo llarc de la vall del Vardar i que aporta un vent fret a la regió de Tesalónica. El Vardar ha donat també el seu nom al club de fútbol del FK Vardar, i en Salónica a la Fortalea Vardar del complex defensiu de la ciutat. baix el seu nom grec, el Axios ha donat el seu nom a la ciutat grega d'Axioúpoli.

L'hipòtesis més acceptada sobre l'orige del seu nom és que data de l'ocupació persa de Macedònia. L'antic persa, var-darya significa riu obert. El nom Vardaris (Βαρδάριος) era a voltes usat pels antics grecs del III i va anar àmpliament usat durant l'época bizantina. Una atra hipòtesis, molt provable, és que prové del persa Bar-Darya (riu llarc). Una atra etimologia deriva Vardar del idioma tracio, de PEU **sword(o)-wori-, "aigua negra". Hi ha vàries hipòtesis exegéticas de raïls eslaves o turques per al nom, pero són altament improvables, ya que els eslaus varen aplegar a Macedònia 900 anys despuix del primer us registrat de la paraula, i els turcs varen aparéixer en la regió atres 700 anys despuix de Crist.

En l'estiu de 2017, els governs de Sèrbia i Grècia han presentat un proyecte de canal per a unir el Danubio en la mar Egeo en Salónica. Han solicitat inversió chinenca per a este proyecte faraònic: 651 km i 17.000 millons d'euros.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Athènes et Belgrade sollicitent Pékin pour relier li Danube à la mer Égée», FIGARO, 28 d'agost de 2017. Consultat el 31 d'agost de 2017 (en fr-fr).