Anar al contingut

Macedònia (Grècia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Macedònia (Grècia)


Macedònia (en griego: Μακεδονία, romanizado: Makedonía), cridada també Macedònia grega, és una regió de Grècia, situada en el nort del país. Té una superfície de 34.177 km² i una població de 2.625.681 habitants. Tesalónica o Salónica (en griego: Θεσσαλονίκη, Thesaloniki, o Σαλονίκη, Saloniki) és la capital històrica de la província romana de Macedònia, aixina com la capital de la regió de Macedònia Central i la segona ciutat més poblada del país. Atres ciutats grans en la regió són Kavala, Serres, Katerini, Véria i Kozani.[1][2]

Macedònia és l'antiga pàtria de Filipo II, Alejandro Magne i Aristóteles i el cor de l'antic Imperi helènic.[3]

En recort del regne de Macedònia han quedat molts llocs antics, com el de Vergina, a on es troba la tomba de Filipo II; Pella, la ciutat natal d'Alejandro Magne; Díon, la ciutat de Filipo als peus del mont Olimp i Estagira, la ciutat natal d'Aristóteles. En Macedònia es localisa la península Calcídica (en grec Χαλκιδική) en el mont Athos.[4][5]

Etimologia

Existixen tres teories sobre l'orige del nom «Macedònia». D'acort en la mitologia grega, Macedón era el nom del cap de la tribu que s'assentaria en la regió i que fundaria el Regne de Macedònia. D'acort en Heródoto, els makednoí eren una tribu doria.[6]

El nom també podria derivar de l'adjectiu μακεδνός (makednós), que significa «alt», la qual és usada per Homero per a designar un arbre en la Odissea[7] i que segons el gramàtic Hesiquio d'Aleixandria seria una paraula del dòric que significaria «gran» o «pesat».[8] Comunament, es creu que tant els macedonios com els seus antecessors makednoí eren considerats com a persones de gran estatura.[9]

Una tercera hipòtesis sugerix que el nom makedónes significaria «habitants de les terres altes», d'acort en un antic terme del antic idioma macedonio, μακι-κεδόνες (maki-kedónes, «de l'alt planeta»).[10] la World Book Encyclopedia accepta esta teoria, pero basats en el terme grec makednós que es referiria a les altes montanyes de la zona.

Geografia

Macedònia es referix en general a una regió de la península balcànica en el nort de Grècia, que comprén entre 34.000 i 35.000 quilómetros quadrats. Encara que no existix alguna definició oficial per part d'alguna organisació internacional o estat, en alguns contexts la regió apareix delimitada pels conques dels rius (de ponent a orient) Haliacmón, Vardar i Estrimón i les planures propenques a Tesalónica i Serrai.

Municipis i regions administratives

La regió de Macedònia està formada per una zona autònoma, el mont Athos i tres perifèria, dividides en catorze unitats perifèriques:

Mapa de Macedònia Número Perifèria Capital Àrea Població
Total Macedònia Occidental
( Unitats perifèriques: )
Kozani 9.451 km² 303.857
1 Unitat perifèrica de Kastoriá Kastoriá 1.720 km² 53.584
2 Unitat perifèrica de Flórina Flórina 1.924 km² 55.210
3 Unitat perifèrica de Kozani Kozani 3.516 km² 156.807
4 Unitat perifèrica de Grevená Grevená 2.291 km² 38.256
Total Macedònia Central
( Unitats perifèriques: )
Salónica 18.811 km² 1.931.870
5 Unitat perifèrica de Pella Édesa 2.506 km² 148.190
6 Unitat perifèrica d'Emacia Véria 1.701 km² 144.835
7 Unitat perifèrica de Piería Katerini 1.516 km² 134.739
8 Unitat perifèrica de Kilkís Kilkís 2.519 km² 91.828
9 Unitat perifèrica de Tesalónica Tesalónica 3.683 km² 1.099.598
10 Unitat perifèrica de Calcídica Polígiros 2.918 km² 109.587
11 Unitat perifèrica de Serres Serres 3.968 km² 203.093
Total Macedònia Oriental
( està dividida en 3 unitats perifèriques de la Perifèria de Macedònia oriental i Tracia)
Kavala 5.579 km² 254.255
12 Unitat perifèrica de Drama Drama 3.468 km² 106.371
13 Unitat perifèrica de Kavala Kavala 1.775 km² 134.119
14 Unitat perifèrica de Tasos Limnia 379 km² 13.765
- Mont Athos (Autònoma) Karyes 336 km² 2250
Total Macedònia Salónica 34.177 km² 2.492.232[11]

Història

Artícul principal → Regne de Macedònia.
El «sol de Vergina», és el símbol de la dinastia Argéada de Macedònia.
Vores aproximades del Regne de Macedònia abans d'Alejandro Magne, d'acort en referències històriques i descobriments arqueològics
Vores aproximades del Regne de Macedònia abans d'Alejandro Magne, d'acort en referències històriques i descobriments arqueològics
Regne de Macedònia
Vores aproximades de la província de Macedònia, durant la dominació romana
Vores aproximades de la província de Macedònia, durant la dominació romana
Província romana
Vores aproximades del thema de Macedònia, durant la dominació bizantina
Vores aproximades del thema de Macedònia, durant la dominació bizantina
Thema bizantí
Vores aproximades de la zona coneguda com Macedònia durant la dominació otomana
Vores aproximades de la zona coneguda com Macedònia durant la dominació otomana
Dominació otomana
Extensió del territori històric de Macedònia

L'antic Regne de Macedònia, existent principalment entre els sigles VII a. C. i II a. C., va anar el primer Estat que es va assentar en la regió geogràfica homònima. Les seues fronteres eren més o menys constants, encara que encara no està clar si certes zones dels interiors, com Lincestis, eren part del regne en sí o eren estats independents en constant lluita contra els reis macedonios. Durant el regnat de Filipo II, Macedònia es va expandir considerablement, incloent la zona de la península Calcídica i territoris al nort en direcció al riu Danubio. Filipo va terminar governant sobre gran part de Grècia i el seu país s'expandiria encara més quan el seu fill, Alejandro Magne, ho convertira en un imperi que governaria sobre gran part del món conegut fins al moment. Despuix de la mort d'Alejandro, Macedònia va tornar a ser un chicotet regne despuix de la divisió de l'Imperi en diversos estats. Despuix de la conquista per part del Imperi romà en les cridades guerres macedónicas, el Senat romà va establir la província de Macedònia, l'extensió de la qual va variar a lo llarc dels sigles. Quan la zona va passar a ser part del Imperi bizantí, el thema establit baix el mateix nom es va ubicar en una zona molt més a l'orient, excloent Calcídica i inclús la zona de Tesalónica. Per un atre costat, l'Imperi otomà que va governar el territori fins al XIX mai va tindre en dita zona alguna unitat administrativa en Macedònia baix eixe nom.

Alejandro Magne, principal icon de Macedònia. Estàtua en bronze portant a la deesa Nike, en la plaça que du el seu nom, en Pella, Grècia

Les entitats polítiques que alguna volta varen dur el nom «Macedònia» durant l'antiguetat són:

  • L'antic Regne de Macedònia, que es va estendre en la part més septentrional de l'Antiga Grècia. Llimitava a l'oest en el regne d'Epiro i a l'orient en la regió de Tracia, i gran part del seu territori es trobaria actualment en Grècia.[12] El primer estat va sorgir aproximadament al començament d'el VII i va alcançar la seua época de glòria durant el regnat d'Alejandro Magne, el qual va conquistar gran part dels territoris del món conegut cap a l'est fins a la seua primerenca mort, el 323 a. C. (Periodo helenístico). El regne es va mantindre en una menor extensió fins que va ser dividida en quatre repúbliques per Roma, en el 168 a. C.[13]
  • Els romans varen establir dos unitats administratives en el nom de «Macedònia», abdós en diferents característiques:
  • l'Imperi bizantí va organisar en l'any 800 el thema de Macedònia, per mandat de l'emperatriu Irene. Este territori es va crear com una escissió del thema d'Estrimón, incorporant la zona d'Adrianópolis, Hebros i part de la costa del mar de Mármara. Este territori està molt més a l'orient d'a on es localisava originalment el regne antic macedonio, el qual era part del thema de Tesalónica. Juan I Tzimisces va reemplaçar el thema de Macedònia pel ducado d'Adrianópolis, en el qual va incloure a gran part de les seues conquistes en Bulgària.[14]
    • la dinastia macedónica de l'Imperi bizantí va adquirir el seu nom pel seu fundador, Basilio I. Segons la tradició, Basilio hauria naixcut en el thema de Macedònia, encara que estudis actuals indicarien que seria d'orige armeni.

Macedònia contemporànea

La Torre Blanca

Des de les primeres etapes de la Revolució Grega, el govern provisional de dit país va reclamar a Macedònia com a part del territori nacional grec (Gran Idea), pero d'acort en el tractat de Constantinopla de 1832 que va definir les fronteres despuix de la seua independència de l'Imperi otomà, ellímit nort del país estava entre Arta i Volos, deixant fòra a Macedònia.[19] Quan l'Imperi otomà va començar a dissoldre's, Macedònia va ser reclamada per tots els membres de la denominada Lliga Balcànica (Sèrbia, Montenegro, Grècia i Bulgària) i per Romania. D'acort en el tractat de Sant Stefano que va terminar en la Guerra rus-turca de 1877-8, tota la regió macedónica va ser inclosa en Bulgària, a excepció de la zona de Tesalónica. No obstant, el Congrés de Berlín d'eixe últim any va tornar gran part de la regió a l'Imperi otomà. Macedònia era una d'estes regions: va ser poblada per grecs, búlgars, serbis, albanés, i turcs. Grècia des dels anys 1890 havia començat a actuar allí en secret. De nou, com durant la guerra d'independència o la guerra de Crimea, bandes autoproclamades «combatents per la llibertat», «Makedonomakhoi», varen prendre les armes per a reclamar l'unió de Macedònia al regne grec. El primer pretext havia segut la creació d'un exarcado ortodox en Bulgària que era part de la competència del Patriarcat de Constantinopla. D'esta forma els «Exarquistas» eren puix búlgars i els «Patriarquistas», grecs. El conflicte era religiós i polític, en l'únic objectiu d'obtindre el control de la regió. Les diverses bandes i eixèrcits es varen organisar. L'Organisació Revolucionària Macedónica va ser fundada en 1893 i va ser sostinguda pels búlgars. La Ethniki Etairia, (Societat nacional), grega, ajudava a Makedonomakhoi. El govern d'Atenes els va aportar una ajuda més o menys directa: Financiamiento via els seus agents consulars, concretat pels seus consellers militars. Els cretenses varen participar també en les operacions de guerrilla (en la seua novela Alexis Zorba, Nikos Kazantzakis evoca les matances dels seus héroes). Els partidaris de l'unió en Grècia varen aumentar poc a poc la seua influència i es varen trobar en posició de força, lo que va preparar l'anexió a Grècia en el moment de les guerres balcàniques de 1912-1913.[20]

En 1912, durant la primera guerra dels Balcans, els otomans varen ser expulsats de la regió, que va passar a estar baix sobirania grega a partir del final de la Primera Guerra Mundial.

Himne de la província de Macedònia

Artícul principal → Macedònia famosa.
Grec Transcripció Traducció

Μακεδονία ξακουστή

Μακεδονία ξακουστή
του Αλεξάνδρου η χώρα,
που έδιωξες τους βάρβαρους
κι ελεύθερη είσαι τώρα!

ήσουν και θα ΄σαι ελληνική,
ελλήνων το καμάρι,
κι έμεις τα Ελληνόπουλα,
σου πλέκουμε στεφάνι.

Οι Μακεδόνες δεν μπορούν
να ζούνε σκλαβομένοι,
όλα και αν τα χάσουνε
η λεφτεριά τους μένει!

Makedonía xakustí

  • Makedonía xakustí,

el teu Alexándru i jóra,

  • pu édioxes els teus várvarus,
  • ki eléferi íse tóra!
  • ísun ke tha 'es elinikí,
  • elínon to kamári,
  • ki emís ta Elinópula,

el seu plékume stefáni! I Makedónes donen borún

  • na zúne sklavoméni,
  • óla ke an ta jásune

i lefteriá les teues méni!

Macedònia famosa

Macedònia famosa
país d'Alejandro,
que vares expulsar als bàrbars,
i ara eres lliure. Vares ser i seràs grega,
orgull dels grecs,
i nosatres, els chiquets grecs,
et trenem una corona. Els macedonios no poden
viure esclavizados,

podran perdre-ho tot
pero els queda la llibertat.

Archiu d'àudio

Makedonía xakustí

Referències

  1. ↑ «Ubicació de la República de Macedònia i fronteres.».
  2. ↑ «Població de Macedònia.».
  3. ↑ «Macedònia, antiga pàtria de Filipo II i Alejandro Magne.».
  4. ↑ «Tomba de Filipo II en Vergina.».
  5. ↑ «Pella, ciutat natal d'Alejandro Magne.».
  6. ↑ Heródoto, Història 1.56, 8.43 (text en Wikisource)
  7. ↑ Homero, 'Odissea Vora VII, 106. (vejau text en Wikisource espanyol i grec)
  8. ↑ Diccionari Oxford Grec-Inglés LSJ
  9. ↑ Hammond (decembre de 1962). The Classical Review, New Ser. Vol 12 Nº3. «pp. 270-271»
  10. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBorza1982">Borza (1982). Atenienses, macedonios i l'orige de la Casa Real Macedònia, Hesperia Supplements, Vol. 19, Estudis en epigrafia, història i topografia de Ática. Presentat a Eugene Vanderpool, pp. 7-13. doi:10.2307/1353964.
  11. ↑ [1]
  12. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLane Fox2004">Lane Fox, Robin (2004). Alessandro Magne, Torí: Einaudi, pp. 17-21.
  13. ↑ Rostovtseff, History of the Ancient World, ii, 78.
  14. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTreadgold1997">Treadgold, Warren (1997). Història de l'estat i la societat bizantina, pp. 421, 478.
  15. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFImber2002">Imber, Colin (2002). , Houndmills, Basingstoke, Hampshire, RU: Palgrave Macmillan.
  16. ↑ (1973) , Londres, Regne Unit: Weidenfeld & Nicolson.
  17. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPitcher1972">Pitcher, Donald Edgar (1972). Geografia històrica de l'Imperi otomà, Leida, Països Baixos: I. J. Brill.
  18. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMiller1936">Miller (1936). , Cambridge, Regne Unit: The University Press, pp. 9, 447-9.
  19. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFComstock1829">Comstock, John (1829). Història de la Revolució grega d'acort en documents oficials del govern grec... i atres fonts autèntiques, Nova York, Estats Units. p.5
  20. ↑ R. Clogg, op. cit, p.74-75.

Enllaços externs

Commons