Vergina
Vergina és una localitat grega situada en el municipi de Veria, en l'unitat regional de Emacia, Macedònia Central. Segons el cens de 2021, té una població de 2034 habitants.[1]
Té l'estatut d'unitat municipal.
En la localitat es troba el jaciment arqueològic de Aigai, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1996.[2]
Història
[editar | editar còdic]Es considera que a partir de l'Época Arcaica de l'Antiga Grècia va existir allí una ciutat anomenada Egas (en grec clàssic, Αἰγαί, i en grec modern, Αιγές, el significat del qual és «lloc de cabres») i que va ser la primitiva capital de Macedònia.
La tradició atribuïx la fundació de la ciutat de Egas a Perdicas, en el VII, aconsellat pel oràcul de Delfos, que li va indicar que en Botiea, a on vera cabres, oferira sacrificis els deus i fundara la capital d'un Estat.[3]
En la ciutat se celebraven sacrificis en honor de Zeus Olímpic des de temps d'Arquelao I. Segons Flavio Arriano, Alejandro Magne va establir en Egas uns jocs atlètics semblances als que se celebraven en Olimpia.[4]
Quan l'Imperi Macedonio estava en tot el seu esplendor, en algun moment de la primera mitat de el IV, la capital del regne va ser traslladada a la ciutat de Pela.[5]
A pesar de perdre la capitalitat del regne, Egas va continuar sent important aixina com el lloc a on s'enterrava als reis.[6] En l'any 336 a. C. Filipo II va organisar en Egas la boda de la seua filla Cleopatra en Alejandro I de Epiro, a on es varen realisar grans festejos, pero va anar llavors quan en el teatre de la ciutat Filipo II va ser assessinat per un dels seus guardaespales.[7] Anys més vesprada, Filipo III de Macedònia i la seua esposa Eurídice II de Macedònia, que havien mort en el 317 a. C., varen ser enterrats en Egas per orde de Casandro.[8] Per una atra part, segons narra Pausanias, mort Alejandro Magne els macedonios es disponien a transportar el seu cadàver també a Egas, pero Ptolomeo va persuadir als macedonios per a que li l'entregaren i ho va sepultar en Menfis.[9]
Egas va continuar sent una important ciutat macedonia durant la fase inicial del periodo helenístico. En l'any 274/273 a. C. la ciutat va ser presa per Pirro de Epiro, que va deixar allí una guarnició de gals que havien segut els seus aliats. Estos gals es varen dedicar al saqueig de les tombes dels reis.[10]
Despuix de la batalla de Pidna de l'any 168 a. C., Macedònia va passar a ser una província romana.[11] Egas va escomençar a perdre la seua importància i va quedar convertida en un llogaret, que seguia existint en els primers sigles despuix de l'era cristiana, com atesta la seua menció per Claudio Ptolomeo[12] i la troballa d'una inscripció en Leukopetra de el III a on s'aludix a Egas.[13]
En els sigles següents, Egas va quedar en l'oblit encara que es va crear un assentament en un lloc propenc que va ser cridat Palatitsia en alusió a l'antic palau, i a partir de 1922 va haver una important arribada de refugiats que es varen assentar en el lloc que va ser cridat Vergina, nom que recordava a una llegendària reina de el XV que es va suïcidar per a no ser atrapada pels turcs.[14]
Arqueologia
[editar | editar còdic]En el XIX es creïa que l'antiga Egas hi havia estat ubicada en el lloc de la ciutat d'Édessa i inclús quan en l'any 1861 varen escomençar les primeres excavacions en Vergina, realisades pel arqueòlec francés León Heuzey, va continuar discutint-se si estos corresponien o no a Egas, ya que alguns varen creure que es tractava del lloc de l'antiga ciutat de Vala.[15] En aquella ocasió es varen descobrir els palaus reals i una tomba subterrànea en volta i en una frontera que aparentava un temple, que havia segut profanada i des de llavors és coneguda com la Tomba Heuzey. Alguns de les troballes d'aquells anys varen ser duts al Museu del Louvre de París.[16] Anys més vesprada, en successives excavacions dirigides des de 1938 per Konstantinos Rhomaios i entre 1958 i 1975 per Georgios Bakalakis es varen ser trobant un gran número de tombes, casi totes en montícul, i ademés es va intentar l'excavació de lo que es coneixia com el Gran Túmulo, situat en ple centre de Vergina. Pero no es va conseguir la gran troballa fins a l'any 1977,[17] realisat per Manolis Andrónicos, que va continuar al mando de les excavacions, baix control de l'Universitat Aristóteles de Tesalónica i de la Societat Arqueològica d'Atenes, fins a l'any 1991, moment en el que la responsable va passar a ser Angeliki Kottaridi.[18] Des de l'any 2001 Chrysoula Saatsoglou-Paliadeli dirigix les excavacions de Vergina.[19] Ademés de les tombes i els palaus s'han excavat santuaris, un teatre i un àgora.
Necròpolis
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Gran Túmulo de Vergina.
Al nort de la muralla, en un àrea situada entre Vergina i Palatitsia, es troba una àmplia necròpolis que va ser utilisada des de l'Edat del Ferro, a principis del primer mileni a. C. La majoria dels enterrament d'esta zona pertanyen a les époques primerenques anteriors al periodo clàssic encara que uns pocs dels trobats en este lloc varen pertànyer a periodos posteriors.[20]
En la partix noroest de la muralla estan un grup important de tombes dels periodos arcaic i clàssic, a on s'han trobat aixovar funeraris entre els que s'inclouen peces de ceràmica de diverses procedències, utensilis de metal, joguets, estatuillas religioses d'argila i joyes que donen testimoni de la prosperitat de la ciutat i dels seus intercanvis comercials són el sur de Grècia. Per tota la necròpolis es troben disperses tombes del periodo helenístico, algunes de les quals reutilisen atres tombes molt més antigues.[21]
Les tombes més significatives de Vergina són les tombes reals de el IV trobades en el Gran Túmulo l'excavació del qual i descobriment va portar a terme l'arqueòlec grec Manolis Andrónicos en els anys 1977 i 1978. En este lloc primer varen ser excavades dos tombes que estaven cobertes pel gran montícul artificial. La primera, coneguda com a Tomba I o Tomba de Perséfone tenia una chicoteta estructura rectangular; tres de les seues parets estaven cobertes per pintures que representen el rapte de Perséfone per Plutó. Es tracta d'una tomba en cista que havia segut saquejada en l'Antiguetat pero contenia els restants d'un home, una dòna i un chiquet.[22]
La Tomba II, de volta de canó, es va trobar al noroest de la tomba descrita anteriorment. Estava intacta, en tot l'aixovar funerari i molts atres objectes, ademés dels propis enterrament. En l'actualitat esta tomba es considera com el major tesor de l'antiguetat despuix de la de Tutankamon i la del Senyor de Sipán. Tots els objectes de l'aixovar funerari es troben en el lloc original de la tomba, convertit en el Museu de les Tombes Reals de Vergina, a uns 80 km de Tesalónica.
Els arqueòlecs i els historiadors varen pensar en seguida que es tractava de la tomba de Filipo II de Macedònia i la seua esposa Cleopatra, encara que posteriorment atres estudiosos varen apuntar la possibilitat de que en realitat es tractara de la tomba de Filipo III Arrideo i la seua esposa Eurídice.[23] També existix una atra corrent minoritària d'historiadors i arqueòlecs grecs que defén que es tracta de la tomba del rei Lisímacos de Tracia.[24]
En les excavacions de 1978 es va descobrir una atra tomba, coneguda com a Tomba III o Tomba del príncip igualment intacta i en volta de canó. Estava situada al noroest de la tomba II. Se supon que va pertànyer a un príncip de Macedònia. Tenia un aixovar funerari compost per gots d'argent i bronze, una urna funerària d'argent i dins una corona d'or adornada en fulls de roure i bellotes en relleus de marfil i or. També hi havia un canapé de fusta prou descompost i l'armadura del difunt.
Atres tombes de gran valor artístic trobades en Vergina són la cridada Tomba de Eurídice, descoberta en 1987, que s'atribuïx a la mare de Filipo II, a on es troba un tro en una pintura en el respal del mateix que representa el rapte de Perséfone[25] i la Tomba Rhomaios, cridada aixina pel seu descobridor, Konstantinos Rhomaios, que contava en dos cambres, un tro i la seua data aproximada és l'any 300 a. C. Abdós tombes presentaven signes d'haver segut saquejades.[26]
La tomba de Eurídice pertany a un grup de tombes més ampli entre les que es va trobar una que no havia segut saquejada, de principis de el V que contenia el cos d'una dòna que es coneix com la «Dama de Egas» en un ric aixovar funerari compost per abundants ornaments d'or. S'ha sugerit que podria ser l'esposa d'Amintas I. Al seu costat es troba una atra tomba alguna cosa posterior a on es varen trobar numeroses figurillas de terracota que podria haver pertanygut a una de les esposes d'Alejandro I de Macedònia.[27]
També, en 1981-2, prop de la Tomba Heuzey va ser excavada la coneguda com a Tomba Bella, que s'ha datat en el III Es tracta d'un túmulo que en realitat conté tres tombes macedónicas que havien segut saquejades i una tomba en cista que no havia sofrit saqueig a on es va trobar una corona d'or entre l'aixovar funerari. En les tombes I i II d'este túmulo s'han conservat pintures. La tomba I conté un tro de marbre.[28][29]
Palaus reals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Palau de Egas.
Es tracta de dos edificis palatins. El major d'ells era d'una superfície en la planta baixa d'uns 9250 m², contava en dos plantes en la major part de l'estructura, i tenia un gran pati central flanquejat per setze columnes dòriques en cada costat entorn al com s'articulaven les diverses estàncies. Algunes de les sales tenien sols decorats en mosaics. Tenia també un sistema d'abastiment d'aigua.[30] En principi es creïa que havia segut alçat per Antígono Gónatas (278-240 a. C.) per a residència estiuenca de la família real, pero posteriorment va ser datat per Manolis Andrónicos en la segona mitat de el IV
A l'oest es trobava un palau de menors dimensions. Una inscripció prova que este edifici va ser utilisat a lo manco fins al regnat de Perseo de Macedònia. No està clar, no obstant, si este segon palau va ser afegit al primer en posterioritat o si, en canvi, es tracta d'un edifici més antic que va ser conservat per formar part de la tradició del passat.[31]
Atres restants arqueològics
[editar | editar còdic]Part de les muralles pertanyents al periodo helenístico varen ser excavades des de el XIX. El seu esgambi aplega a alcançar en alguns sectors 2,80 m i estaven reforçades per diverses torres.[32]
El teatre va ser descobert en 1982 a pocs metros del gran palau. Les característiques similars d'abdós edificis fan supondre que varen pertànyer a un mateix proyecte constructiu.[33]
Al nort del palau estan les ruïnes de l'àgora i santuari d'Euclea, en restants dels periodos clàssic i helenístico, a on va ser trobada una estàtua monumental ofrendada per Eurídice I de Macedònia a esta divinitat.[34] En l'any 2008 va ser trobada en este lloc una tomba a on hi havia un recipient de bronze que contenia en el seu interior atre més chicotet d'or i una corona d'or en forma de fulls de roure en el seu interior, sobre uns restants òsseus, lo que fa supondre que es tractava d'una tomba d'algú pertanyent a la realea,[35] que potser fora Heracles de Macedònia, fill d'Alejandro Magne i Barsine.[36]
Un santuari a la mare dels deus (Cibeles) en forma de quadrilàter va ser trobat en 1990. Pertany al periodo helenístico, encara que es va edificar sobre un temple més antic. Va ser destruït pel fòc a mitan de el II[37]
En 1980, en la partix surest de la ciutat, es varen trobar els restants d'una gran casa del periodo helenístico en numeroses sales que va ser construïda sobre un terrat natural i destruïda en época romana. No està clara la funció que eixercitava este edifici.[38]
També s'han realisat excavacions des de 1982 en la acrópolis, situada en un tossal al sur del palau, a on es varen establir tallers artesanals.[39]
Ademés, prop del santuari de la mare dels deus s'ha trobat els restants d'edificis que pertanyen a la fase tardana de la ciutat de Egas, entre el I i el I aixina com numerosos objectes pertanyents a este periodo.[40]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia consultada
[editar | editar còdic]- Ch. Seignobos. Història Universal Oriente i Grècia d'Editorial Daniel Jorro, Madrit 1930
- Peter Levi. Grècia breçol d'Occident d'Edicions Foli S.A. ISBN 84-226-2616-0
- L'Història i els seus protagonistes. Edicions Dolmen 2000. ISBN 84-360-2551004-0
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cense de 2021 - Resultats de població permanent per unitat municipal». Autoritat Estadística Grega (ESTAT). Consultat el 18 de giner de 2026.
- ↑ «Archaeological Site of Aigai (modern name Vergina)». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
- ↑ Diodoro Sículo VII,16.
- ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne I,11.
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: el jaciment arqueològic de Egas (grec)
- ↑ Plinio el Vell IV,33.
- ↑ Diodoro Sículo XVI, 91-94.
- ↑ Diodoro Sículo XIX,52; Ateneu IV,155.
- ↑ Pausanias I,6,3.
- ↑ Plutarco, Vida de Pirro 26.
- ↑ Tito Livio XLV,1.
- ↑ Ptolomeo 3,13,39.
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Periodo romà (grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Els anys de l'oblit (grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: En busca de Egas (en grec)
- ↑ Pàgina de l'Universitat Aristóteles de Tesalónica: Les excavacions de León Heuzey en Vergina
- ↑ Manolis Andrónicos, Sorpreses d'una tomba macedónica p.18, en El Correu de l'Unesco (juny 1979)
- ↑ «Egas: breu història de l'investigació arqueològica (en grec)». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2015. Consultat el 4 d'agost de 2015.
- ↑ Pàgina de Chrysoula Saatsoglou-Paliadeli: Biografia (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Cementeri dels túmulos (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Tombes arcaiques, clàssiques i helenísticas (en grec)
- ↑ Antonio Ignacio Molina Marín, La tomba de Vergina: ¿Filipo II o Filipo III?
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine., p.77, en Panta Rei II, 2ª época (2007).
- ↑ Antonio Ignacio Molina Marín, La tomba de Vergina: ¿Filipo II o Filipo III?, pp.77-92.
- ↑ «Conferència en grec titulada "Filipo retorna a la seua ciutat" per l'especialiste en numismàtica, Asterios Tsintsifos, i el divulgador audiovisual, Sotiris Visaltis, organisada per l'associació -Amics per la Promoció de l'Antiga Anfípolis "Anfipolites"- en Serres el 30 de maig del 2018.».
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Tomba de Eurídice (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Tomba Rhomaios (en grec)
- ↑ «Pàgina del Lloc arqueològic de Egas: el grup de les reines (en grec)». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2015. Consultat el 7 d'agost de 2015.
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Tomba Bella (en grec)
- ↑ Martina Pýchová, Maliřství antického Řecka (en chec) p.70-72, tesis doctoral (2012), Universitat Masaryk.
- ↑ Pàgina de Ministeri de Cultura de Grècia: El palau de Egas
- ↑ Li palais de Vergina. René Ginouvès, «Els palais» et «Li palais de Vergina» extraits du chapitre 4 «Villes et sanctuaires de Macédoine», La Macédoine, p.84-88. (en francés)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Fortificacions (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Teatre (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Àgora-Santuari de Euclea (en grec)
- ↑ Diari ABC: Misteriosa tomba real en la terra d'Alejandro Magne
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: el breçol dels Teménidas (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Santuari de la mare dels deus (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: edifici helenístico en la partix surest de la ciutat (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Acrópolis (en grec)
- ↑ Universitat Aristóteles de Tesalónica: Edificis del periodo tardà (en grec)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vergina.
- Ministeri de Cultura de Grècia: el jaciment arqueològic de Egas (grec)
- Ministeri de Cultura de Grècia: el cementeri dels túmulos de Egas (grec)
- Universitat Aristóteles de Tesalónica: Excavacions en Vergina (grec)
- Pàgina del lloc arqueològic de Egas (grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vergina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.