Gran Túmulo de Vergina

El Gran Túmulo de Vergina és un complex funerari de el IV que alberga els restants de membres de la família real dels argéadas. Vergina s'identifica en l'antiga Egas, la primera capital del Regne de Macedònia, per lo que conté, ademés del Gran Túmulo, atres importants tombes del periodo macedónico, a on s'han trobat les evidències de més alta calitat de la pintura pre-helenística. El jaciment arqueològic de Egas o Aigai va ser nomenat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1996.

Erro al crear miniatura:

Gran Túmulo de Vergina

El Gran Túmulo havia segut explorat des de mediats de el XX, pero les troballes de les tombes que contenia en el seu interior no es varen produir fins a 1977.

Medix 112 metros d'ample i 12 d'alt i conté quatre tombes i un heroon. La tomba II va ser trobada intacta: la seua arquitectura, decoració i pintura i el ric aixovar funerari donen fe de la formació primerenca d'un art pròpiament helenístic.

Des del seu descobriment, realisat per Manolis Andrónicos, es va considerar que en la tomba II es trobaven els restants de Filipo II de Macedònia. En juny de 2015 es varen donar a conéixer els resultats d'un estudi osteoarqueológico profunt realisat per Theodore Antikas i Laura Wynn-Antikas que recolzava l'identificació dels ossos trobats en la tomba II de Vergina en els de Filipo II de Macedònia, encara que no es va poder confirmar per mig de proves de ADN. Per una atra part, en juliol de 2015 es varen publicar els resultats d'un atre estudi realisat per un equip liderat per Antonis Bartsiokas i Juan Luis Arsuaga que defén, en canvi, que els restants de Filipo II corresponen als trobats en la tomba I per l'identificació d'una ferida molt visible en els restants òsseus de la cama que coincidix en els testimonis lliteraris històrics sobre Filipo II.

Tomba I o Tomba de Perséfone

Pintura de la tomba I que representa el rapte de Perséfone per Hades.

La Tomba I tenia una chicoteta estructura rectangular. Tres de les seues parets estaven pintades: la paret nort conté la part principal de l'escena del rapte de Perséfone per Hades. Est subjecta les regnes d'una cuadriga de cavalls blancs al mateix temps que subjecta a Perséfone. També en l'escena estan representats Hermes, davant del carro, i una companyera de Perséfone, que contempla el rapte darrere del carro. En les atres parets apareixen Deméter i les tres Parques. Les figures són de gran tamany, sobretot la de Hades. Són unes pintures de gran força i calitat i els erudits creuen que es deuen a un gran mestre que coneixia la perspectiva i que tenia molta facilitat per al dibuix i per al color, tal volta Nicómaco.

Es tracta d'una tomba en cista l'aixovar funerari de la qual havia segut saquejat en l'Antiguetat, provablement pels mercenaris gálatas aliats del rei Pirro de Epiro, en 276/5 a. C., pero contenia els restants d'un home, una dòna i un chiquet, que no havien segut incinerats. Theodore Antikas va senyalar en 2014 que el seu equip d'investigació va trobar almagasenats més restants òsseus que havien segut guardats en dos caixes en el museu de Vergina i mai havien segut analisats. Tenint estos atres restants en conte, en total la tomba hauria segut ocupada per sèt persones, entre els que hi havia un adolescent, tres recent naixcuts i un feto. S'ha sugerit que la dòna podria haver segut una de les esposes de Filipo II, Nicesípolis. En 1987, Eugene N. Borza va sugerir que en esta tomba reposaven els restants de Filipo II. L'estudi realisat en 2015 per un equip liderat per Antonis Bartsiokas i Juan Luis Arsuaga recolza el hipòtesis de que el home siga Filipo II i estima que la dòna podria haver segut Cleopatra i el chiquet un fill recent naixcut d'abdós encara que les conclusions d'este estudi han segut posades en dubte per Theodore Antikas, que indica que l'estudi de Bartsiokas i Arsuaga ignora els atres ossos que varen ser trobats en 2014 pel seu equip i pel Ministeri de Cultura de Grècia, que ha senyalat que els restants òsseus del varó varen ser trobats en un context estratigráfico diferent als de la dòna i el recent naixcut pel que deduïxen que varen quedar depositats en acabant de que la tomba haguera segut saquejada. En una atra publicació de 2023, Bartsiokas i Arsuaga, junt a Nicolás Brandmeir, insistixen en la seua hipòtesis de que és la tomba I la que conté els restants de Filipo II, otorgant especial importància a la presència d'una lesió de genoll en els ossos, aixina com a la presència d'ossos d'un recent naixcut en la mateixa tomba, lo que concorda en els relats històrics, al mateix temps que mostren el seu desacort en l'afirmació del Ministeri de Cultura de Grècia sobre el context estratigráfico dels ossos del varó.

Tomba II

Arquitectura

La tomba II té el pla tradicional de les tombes aristocràtiques macedonias. Contra la cambra i antecámara abovedadas existix una frontera encastrar revestida d'estuc i pintures. No existix una unió estructural entre l'exterior i l'interior de la tomba. Els órdens clàssics s'ajusten lliurement en una òptica decorativa i suntuosa. En els dos extrems unixques pilastres sostenen dos columnes d'orde dòric. Estes columnes sostenen un arquitrau flanquejat per un friso en metopes planes i triglifos alternant. Mentres que l'orde dòric canònic utilisa un frontón esculpido, ací és substituït per un alt friso pintat.

La decoració pintada

Erro al crear miniatura:

Pintura de la tomba II.

En una llongitut de 5,56 m i una altura d'1,16 m el friso mostra una escena complexa que retrata les activitats reals en la gran reserva de caça real de l'Alta Macedònia. A l'esquerra, mentres que un caçador mata a un venado, ajudat per un gos, una cavaller, en la part posterior, perseguix a un atre cérvol que fuig. A la seua dreta, dos infants ataquen a un javalí en el seu llança. L'escena de la dreta és més dramàtica: dos cavallers ixen d'un i un atre costat i es preparen per a donar el colp fatal a un lleó rodejat per dos caçadors de peu. És tentador el reconéixer en el barbudo cavaller al rei Filipo II, el jove cavaller està colocat exactament en el centre de la composició i en l'eix de la frontera està Alejandro. Esta escena posa de manifest la valentia de la dinastia, d'acort en una image de la sobirania dels reis d'influència oriental. L'eixecució és la d'un mestre de la pintura.

Aixovar funerari

Erro al crear miniatura:

Lárnax i corona trobats en la cambra principal de la tomba II de Vergina.

En la cambra principal es trobava un sarcòfec de marbre i dins, un lárnax d'or, en els restants incinerats d'un home i una corona funerària en ornamentació de fulls de roure i bellotes, tot d'or. Va pesar (en tot lo que tenia dins) 10,8 kg. Les seues dimensions són de 33,5 x 40 x 16 cm. Està decorada en un sol, que és el símbol dels reis de Macedònia.

Entre els objectes de l'aixovar funerari d'esta cambra principal es varen trobar gots d'argent i bronze, armes i armadures (espasa, escut, caixco de ferro, coraza, quijote, grebas), cinc caps de marfil, d'uns 3 cm; restants d'un canapé de fusta decorat en unes figures d'or i marfil en relleu i varis objectes d'or. Alguns dels objectes presentaven senyals de fòc que indicaven que havien segut colocats en la pira funerària del difunt. Ademés, dins d'una vaixell va ser trobada una esponja fresca i flexible encara.

Erro al crear miniatura:

Lárnax i corona trobats en l'antecámara de la tomba II de Vergina.

Erro al crear miniatura:

Aixovar funerari de vaixella d'argent de la tomba II de Vergina.

Erro al crear miniatura:

Figures de marfil i or representant una escena mitològica que formaven part de la decoració d'un canapé de fusta.

En l'antecámara es va trobar un atre sarcòfec en un segon lárnax que era també d'or i contenia un teixit elaborat en or i púrpura, de el IV, que recobria els ossos calcinats d'una dòna. Hi havia també una extraordinària diadema d'or en adorns en espiral, flors, palmetas, roses i abelles, una atra corona funerària, aixina mateix d'or, composta per flors i fulls de mirto i un carcaj d'or en representacions en relleu d'escenes de combats junt al que es varen trobar algunes fleches. En esta antecámara es varen trobar també grebas (una 3,5 cm més curta que l'atra) i restants de plomes d'aus.

Identificació dels restants

La tomba II es considera posterior cronològicament a la tomba I. Entre els objectes de l'aixovar funerari es varen trobar restants de sarises, un arma que va ser introduïda en la falange macedonia per Filipo II. Un ánfora du el nom d'un arcont ateniense de l'any 344/3 a. C. També es varen trobar restants de cavalls. A el home se li atribuïx en morir una edat que oscila entre 35 i 50 anys. Els restants de la dòna varen ser trobats en l'antecámara de la tomba, que va ser construïda en posterioritat a la cambra principal. L'examen d'un fragment de la pelvis portat a terme en una investigació realisada a partir de 2009 per Theodore Antikas sugerix que el ranc d'edat de la difunta es trobava entre els 30 i els 34 anys. L'estil dels objectes arqueològics descoberts en la tomba indica que tots ells pertanyen a un ranc cronològic entre 360 i 310 a. C.

L'identificació d'un dels cadàvers de la tomba II en Filipo II es va basar en la correlació en lo que les fonts antigues senyalen sobre el rei de Macedònia. Aixina, es troben dos grebes de bronze de diferent tamany, lo que implica que el seu propietari era agarre tal com diuen les fonts sobre Filipo, qui coixejava a causa d'una ferida de guerra. No obstant, estes grebas, pel lloc a on varen ser trobades, és més provable que hagueren pertanygut a la dòna. Per una atra part, algunes publicacions incidien que l'examen dels restants revelava una lesió ocular que era consistent en l'informació donada per les fonts antigues que asseguraven que el rei va ser greument ferit per una flecha durant una campanya militar i va perdre el seu ull dret. No obstant, atres publicacions posteriors han considerat errònea esta apreciació i no troben proves de cap lesió ocular. Sense entrar en detalls, també es pot senyalar que tot indica que va ser una sepultura afanyada, perque la tomba no es va completar i les fresca que devien ser pintats en l'interior mai ho varen anar. Ademés es varen trobar en la tomba una série de menuts caps de marfil que, comparades en monedes falcades en aquella época o en retrats esculpidos ya coneguts en atres llocs, varen ser identificades per Andrónicos com a representacions de Filipo II, el seu fill Alejandro, la seua dòna Olimpia, el seu pare Amintas i la seua mare Eurídice.

Tots estos indicis convergents varen moure als descobridors a considerar dita tomba com la del rei Filipo II, assessinat en 336 a. C. No obstant, no existix encara cap evidència ferma, i alguns investigadors preferixen vore en ella la tomba del mig germà d'Alejandro Magne, Filipo Arrideo, mort en el 317 a. C. Entre els arguments que s'han manejat en este sentit, s'ha destacat que sembla poc provable que poguera haver-se depositat un aixovar funerari tan suntuoso i haver-se eixecutat una fresca que representa una cacera d'un lleó a cavall a on els personages principals visten penyores de color púrpura abans de les conquistes d'Alejandro Magne en Orient.

Junt al cos de la dòna jove va ser trobada una diadema que indica la seua pertinença a la família real. S'ha sugerit que estos restants podrien haver pertanygut a Cleopatra Eurídice de Macedònia, esposa del rei Filipo II, que va ser assessinada per órdens d'Olimpia, anterior esposa de Filipo. Pero la presència d'armes i grebas junt als restants ha dut a alguns investigadors a defendre que podria tractar-se d'una atra esposa de Filipo II, que hauria segut una filla desconeguda del rei escita Atees o potser d'Eurídice II de Macedònia, l'esposa de Filipo III Arrideo, ya que les fonts lliteràries de l'Antiguetat indiquen que esta havia segut adestrada en el maneig de les armes, mentres que de Cleopatra no hi ha referències sobre este aspecte.

Vore també

• Filipo II de Macedònia
• Egas
• Tomba de Anfípolis

Bibliografia

• La tombe de Philippe II : et la nécropole royale de Vergina ROUVERET Agnès ; Els Dossiers d'archéologie , Faton. ISSN 1141-7137 2000-2001, no259, pp. 134-139