Heroon
_-_n._0355_-_Girgenti_-_Tomba_di_Terone_(2).jpg)
Un heroon (del grec ἡρῷον, romanizado: hērôion, plural, ἡρῷα heroa), latinizado com heroum, és un tipo de santuari de la cultura clàssica antiga (grecs, romans i en alguns casos per atres societats com els iberos) com a lloc de cult o commemoració d'un héroe. Comunament solien construir-se sobre les tombes o cenotafios. El heroon, com a estructura funerària, comença a aparéixer en el periodo geomètric (900-700 a. C.). Durant el Periodo Arcaic i Clàssic la majoria de heroon varen adoptar la forma de túmulo. L'eixemple més clar d'esta época és el heroon de Paestum, construït al voltant del 520 a.C., ubicat en l'àgora de la polis. En un principi un túmulo cobria la tomba, pero en el pas del temps este es va perdre i va deixar al descobert la part superior de l'estructura i diferenciant-se del restant de l'àgora per mig d'una paret de pedres cobertes en terra. En el Periodo Helenístico els heroon adopten la morfologia de tombes de l'época, estructures de planta quadrada coronades per una torre en diferents decoració. Els eixemples més coneguts són els heroon de Sagalassos, en Turquia, i Agrigent, en Sicília.[1]
El cult als héroes era una pràctica molt estesa entre dits pobles. El héroe tenia un paper central en la vida de la polis, donant a la ciutat un referent per a la seua identitat.
El cult habitualment se centrava al voltant del heroon, en el qual es creïa reposaven els restants del héroe (relíquies), encara que en numeroses ocasions les tombes estaven buides. A sovint estaven dins de les ciutats, en l'àgora o junt a les portes de la ciutat, o inclús dins d'un gran santuari religiós, com el heroon de Pélope en el Altis d'Olimpia, conegut com Pelopio. Es feyen ofrenes, menjars i es feya consideració de que el héroe encara estava viu i rebia eixes ofrenes.[2] La "possessió" d'un héroe per una determinada ciutat era vist com alguna cosa fonamental per al bon devindre d'esta. Esta superstició va dur a algunes ciutats gregues a enfrontar-se pel control de restants considerats heròics.[3]
Segons la llegenda, Cimón d'Atenes [4]hauria venjat la mort del héroe Teseo en el 469 a. C., quan va trobar els ossos que, supostament, varen pertànyer a el héroe i va retornar en ells, en triumfo, a Atenes. De la mateixa manera, Heródoto registra en els seus adoptan la morfología de tumbas de la época, estructuras de planta cuadrada coronadas por una torre con diferentes decoraciones. Los ejemplos más conocidos son los que els espartanos varen assaltar el heroon de la ciutat de Tegea per a furtar els ossos d'Orestes. Açò va ser considerat com un canvi en la llealtat del héroe, que va passar de Tegea a Esparta, assegurant que els espartanos podrien derrotar als tegeatas com va ser predit pel Oràcul de Delfos.[5]
Dionisio de Halicarnaso va escriure que en Lavinium hi havia un heroon en relació en el héroe Eneas:
Com be relata el grec Dioniso de Halicarnaso durant época romana, estos monuments perduren durant tot el Periodo Clàssic. Els romans varen seguir en el llegat dels grecs en la seua construcció.
El heroon de Alcaeus, el fundador de Eleuterion, es corresponia en les estructures que es realisaven en l'época, cap al 500 a. C. Constava d'un túmulo de terra delimitat per un renc de pedres i en el seu interior es trobava la cambra funerària, de planta quadrada, construïda per mig de blocs de pedra regularment tallats. El sostre era a dos aigües, en lloses de pedra. En realitat la tomba era un cenotafio i no contenia cap cos.[6]
L'única manera de conéixer millor la planificació arquitectònica antiga és convertir les dimensions mètriques en l'unitat de peu de l'arquitecte, que deu calcular-se en base en les mides dins de l'edifici. En el cas del heroon, un edifici monumental únic per a la seua época, este anàlisis resulta gratificant. Quan provem una llongitut de peu de 30 cm, el repartiment es torna clara. L'ample (mida interior trenta peus) consta de dos naus iguals de quinze peus. Este va va determinar el llarc interior de cent cinquanta peus. Este llarc es va dividir en una sala principal de setenta y cinco peus, i la mitat restant es va dividir en un vestíbul, les sales nort i sur i la sala de l'àbsit, en trenta peus. A estes dimensions interiors llongitudinals se'ls va afegir un porche de 8 peus, una paret atrassera i una columnata, un total de 166 peus. A l'ample interior es varen agregar dos murs llarcs i la columnata: un total de quarantassís peus. Reduït a estes mides de peus, el heroon nos apareix com una construcció simple, en la que el va de quinze peus sembla ser l'unitat de planificació de la planta
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències[7][8]
[editar | editar còdic]- ↑ «El Heroon» (en és). El llegat de Hipodamos. Consultat el 2025-01-12.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. search.worldcat.org. Consultat el 2025-01-12.
- ↑ «Thanatos Graecae: CULTO A LOS HÉROES». Thanatos Graecae. Consultat el 2025-01-12.
- ↑ «Cimón i el cadàver de Teseo. Mit i manipulació política en la democràcia ateniense» (en és). vLex. Consultat el 2025-01-12.
- ↑ Parkins, Helen (1997). Roman Urbanism, Routledge, pp. 198.
- ↑ (1991).Consultat el 2025-01-12.
- ↑ The Annual of the British School at Athens.93
- 379–384.ISSN 0068-2454.doi:10.1017/S0068245400003506.Consultat el 2024-01-21.
- ↑ Espai Temps i Forma. Série II, Història Antiga.(7)ISSN 2340-1370.doi:10.5944/etfii.7.1994.4239.Consultat el 2024-01-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heroon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.