Cenotafio
Un cenotafio és una tomba buida o monument funerari erigit en honor d'una persona o grup de persones per als que es desija guardar un recort especial. Es tracta d'una edificació simbòlica. El terme, en l'actualitat, fa major referència a monuments nacionals als caiguts en guerra.[1]
La costum dels mandataris en visitar un país de dirigir-se a depositar un ram de flors a un cenotafio, com pot ser la Tomba del soldat desconegut, és una costum moderna naixcuda de les guerres mundials que varen assolar a Europa en el XX.
Orige
La paraula cenotafio deriva del grec kenos el significat del qual és ‘buit’ i taphos que significa ‘tomba’. En grec cenotaphion, en llatí monumentum, el cenotafio era una tomba o sepulcro sense cos, vot o promesa que s'erigia en honor d'algun ilustre difunt el cadàver del qual estava distant o no s'havia pogut trobar despuix d'una batalla, naufragi, etcétera.
Els cenotafios eren molt comuns en l'época antiga, sent la majoria d'ells creats en l'Antic Egipte, l'Antiga Grècia i el nort d'Europa, en forma de túmulos neolítics.[2]
L'erecció dels cenotafios tenia també per objecte evitar que les ombres d'aquells que no havien rebut sepultura anaren errantes un sigle, segons la creència dels pagans, abans de ser admesos en els camps Elíseos. Per la mateixa idea, en la dedicació del cenotafio acostumaven evocar o cridar per tres voltes els manes o l'ànima del difunt, per a que prenguera possessió d'aquell monument fúnebre.
El lloc a on s'elevava un cenotafio no era sagrat, com aquell en que es construïa un sepulcro. El cenotafio que va erigir Andrómaca a Héctor el seu marit, Virgilio ho crida un simulacre de sepulcro, tumulum inane.[3]
Cenotafios en el món
Cenotafios antics
Existixen molts cenotafios en el món antic, tals com els dels faraons de la dinastia I d'Egipte en Saqqara (c. 3000 a. C.), vàries piràmides d'Egipte estan entre el grup de cenotafios clàssics. Alguns del antic Egipte corresponen a la quarta dinastia, que inclou als faraons més populars, Seneferu, Keops, Kefrén i Micerino, célebres per haver-se'ls adjudicat construir les majors piràmides, potser lo més distintiu d'Egipte. Casi tots els reis d'esta dinastia varen ordenar erigir a lo manco una piràmide per a servir-los com cenotafio o tomba.cita requerida
Cenotafios dels últims sigles
Amèrica
En Argentina, en numeroses ciutats es varen erigir cenotafios en memòria dels combatents caiguts durant la guerra de les Malvines, entre ells el monument ubicat en Plaça General Sant Martín de la ciutat de Buenos Aires.
En Colòmbia, en el Cementeri Central de Bogotà, es troba un cenotafio en honor a Gonzalo Jiménez de Quesada, fundador de la ciutat. Els seus restants es troben en la Catedral Primada de la mateixa ciutat.
En la Ciutat de Mèxic s'erigix l'Altar a la Pàtria, conegut entre els mexicans com el Monument als Chiquets Héroes, el qual es troba ubicat en el Bosc de Chapultepec, al peu del Castell del mateix nom.
En la Catedral Metropolitana de Quito, Equador, s'erigix el cenotafio en honor al president Gabriel García Moreno, llaurat en marbre i bronze, en l'efigie de l'assessinat mandatari recostada i sobre esta, la seua frase pòstuma: «Deu no mor».
En Veneçuela existixen quatre cenotafios dins del Panteó Nacional, ubicats a cada costat del Mausoleu del Libertador Simón Bolívar, un d'ells està destinat a albergar els restants de Francisco de Miranda, els quals tracten de recuperar-se per mig de proves de ADN en una fossa comuna en Espanya; el segon honra a Antonio José de Sucre, els restants del qual reposen en la Catedral Metropolitana de Quito, i els quals es planeja restituir a Veneçuela, la seua terra natal; el tercer és en honor a Andrés Bell, humaniste veneçolà, considerat un dels més importants d'Amèrica, els restants dels quals reposen en el Cementeri General de Santiago, en Chile; i per últim el de l'indi Guaicaipuro, que va ser agregat recentment per a commemorar la seua resistència davant els espanyols.
En Chile, en la regió de Valparaíso, i dins del context de la Ciutat Oberta, també es va erigir el Jardí Cenotafio de Bo, en homenage al poeta Efraín Tomás Bo.
El Monument a la Memòria i la Veritat està localisat en l'interior del Parc Cuscatlán en la ciutat de Sant Salvador, El Salvador. Consistix en un mur de 85 metros de llarc, fet de granit negre, que conté els noms gravats d'a lo manco 25 000 víctimes de la guerra civil salvadorenya de la década de 1980 i dels anys previs a ella.
En Estats Units, es troba el Cenotafio de la Legió Americana, erigit en el cementeri parc Riverside Memorial en Spokane. va ser pagat i dedicat al lloc 9 de la Legió Nortamericana el 9 de novembre de 1930. Una multitut d'unes 500 persones va assistir a la cerimònia de dedicació el dia de l'armistici. El cenotafio és un monument als veterans enterrats en atres llocs que varen morir durant la Primera Guerra Mundial. Henry Bertelsen va ser l'arquitecte i el camarada J. M. Simonson, el cantero. Les Mares de l'Estrela de Oro desvelaren este memorial de 6000 USD, i el comandant Charles Casey va presidir les cerimònies. El excomandante de departament Edward Robertson va entregar un discurs dedicatorio, declarant: “Les paraules que diem moren en els seus propis ecos, hem excavat dels nostres tossals natius estes pedres inmaculadas, i ara tenim un memorial que és bell i durarà fins al fi dels temps”. La banda de la quarta infanteria del Fort George Bright va tocar “Nearer My God To Thee” i el reverent Edward M. Cross, bisbe episcopal de Spokane, va donar la bendició. El quartet doble de la Legió Nortamericana, dirigit per Anthony Plastino, es va presentar durant la cerimònia. La senyora Donen McCadam, una Mare de l'Estrela d'Or, develó el monument i va dir que els vius havien mantingut la fe i recordat el sacrifici d'aquells que varen entregar les seues vides. Les llàgrimes de les Mares de l'Estrela d'Or varen caure en els clavills de granit natiu mentres escoltaven pels altoparlantes. La banda de la quarta infanteria va tocar “The Star-Spangled Bàner” i el reverent F. W. Osborn, capellà de la Legió, va donar la bendició. És un monument de pedra en assents. “En memòria d'aquells que varen donar les seues vides pel seu país en les guerres mundials”, ubicat junt al “Jardí de Mai Oblidar”. Plaques per a la Legió Nortamericana i la Legió Nortamericana Auxiliar es troben ubicades en el monument. [4]
Europa
Un dels eixemples més coneguts de cenotafio en Espanya són els dos erigits en la basílica del Monasteri de l'Escorial en memòria de Carlos V i el seu fill Felipe II, i de les seues respectives famílies. Es troben en la capella major de la Basílica, i estan formats per una estructura arquitectònica en columnes de jaspis i marbres, que acarona a dos grups d'escultures orantes. Varen ser dissenyats per Juan de Herrera, sent les estàtues obra de Leone Leoni. Abdós monarques estan enterrats en una cripta situada baix la basílica.
Un atre monument destacat d'este tipo és el dedicat als Héroes del dos de maig, en Madrit, precursors de l'insurrecció popular que desembocaria en la guerra d'Independència espanyola. És un monument a l'aire lliure, en estàtues alegóricas, arrematat per un obelisc. Enfront del mateix permaneix encés sempre un fòc simbòlic.
_03.jpg)
Provablement, un dels més coneguts del Regne Unit és el Cenotafio de Whitehall, en Londres. Construït en Pedra de Portland entre els anys 1919-1920 per l'arquitecte Edwin Lutyens en l'intenció de reemplaçar un cenotafio anterior erigit en 1919 com a homenage a la victòria, conté la llegenda «The Glorious Dead» («Els morts gloriosos») i està flanquejat per vàries banderes del Regne Unit representant a la Marina Real, l'Eixèrcit Britànic aixina com a la Royal Air Force i la Marina mercant.
En Regne Unit es destaca també el Monument als músics del Titanic en Southampton sent un cenotafio dedicat als músics que varen morir en el desastre del RMS Titanic, en 1912. La placa presenta una inscripció musical, sent els primers compassos del himne del XIX, 'Nearer, My God, to Thee' de Sarah Flower Adams, talles que mostren a una dòna afligida, un iceberg, i una inscripció que du els noms dels músics en el Titanic, inclós el líder de la banda, Wallace Hartley, tots fallits en l'afonament del barco el 15 d'abril de 1912.[5]
Àsia
Un dels més famosos eixemples japonesos és el Memorial, de formigó, en la ciutat d'Hiroshima, en el Parc de la Pau, dissenyat per l'arquitecte Kenzō Tange per a commemorar les 200 000 víctimes del atac en bombes atòmiques realisats el 6 d'agost de 1945 i 9 d'agost de 1945 per la Força Aérea dels Estats Units.
En l'Índia els cenotafios formen part de l'element bàsic de l'arquitectura hindú, provinent de l'islam. El terme que denota al cenotafio en l'Índia és chhatri que significa ‘vaixell mortuoria’, 'dosel' en hindi. Els cenotafios poden trobar-se en l'Índia des de la regió noroest de Rajastán fins al sur. I poden consistir en una estructura simple en una cúpula i un habitàcul en diferents habitacions, en alguns casos —sense existir parets que distinguixquen les habitacions— pot vore's cóm la cúpula se soporta en un conjunt de columnes que donen estructura a l'interior.
Àfrica
_2018_062.jpg){kind=link}
El cenotafio en Ciutat del Cap va ser erigit en 1924, abans de la Segona Guerra Mundial, sent dissenyat per Vernon March per a commemorar als soldats surafricans de la Primera Guerra Mundial. El memorial està dedicat als soldats enviats cap als fronts de la Campanya d'Àfrica Occidental, en el front d'Europa Oriental i aquells en l'aire i el mar. Els caiguts en la Segona Guerra Mundial, la commemoració d'ells i les víctimes de la guerra de Corea varen ser afegits posteriorment. Hi ha dos soldats de bronze en escenes d'acció en les seues pròpies columnes junt al cenotafio. Un retrata el front d'Europa Oriental i l'atre la Campanya d'Àfrica Occidental. L'estàtua principal, el cenotafio, medix huit metros i mostra quatre escenes de batalla. Una simula una escena aérea, una atra una escena d'artilleria, hi ha una escena en un hospital i l'última és la batalla de Delville Woods en França. Els escrits en el memorial estan en africà i anglés. El disseny és similar al memorial de la Guerra de Derry Diamond en Irlanda el qual Vernon també va dissenyar el memorial de Derry. El memorial de Ciutat del Cap es va moure tres voltes quan la ciutat necessitava més espai durant el seu creiximent per temes d'infraestructura. Originalment, el cenotafio va ser erigit al final del carrer Adderly. Es va moure huit metros, la seua pròpia altura, quan es va ampliar el carrer en 1959. El memorial es va traslladar de nou en 2013. Es va moure 300 metros esta volta cap a la seua ubicació actual en el carrer Heerengratch, per a fer espai a una nova estació de busos. El memorial pot ser vist en el carrer Heerengracht, propenc a l'edifici 31 en Ciutat del Cap.[6]
Vore també
- Animita
- Cenotafio de la moradura Cisneros
- Mausoleu
- Pedra rúnica
- Taj Mahal
- Tomba del soldat desconegut
Referències
- ↑ «Definition of CENOTAPH» (en en). www.merriam-webster.com.
- ↑ «Cenotafio: qué és i quins són els més coneguts» (en és). Flores tanatori.com.
- ↑ Diccionari històric enciclopèdic, Vicenç Joaquin Bastús i Carrera, 1828
- ↑ «American Legion Cenotaph» (en en). The American Legion.
- ↑ «Monument als Músics del Titanic, Southampton» (en és). Loquis.
- ↑ «The Cenotaph in Cape Town, a WW1 and WW2 memorial – South Africa» (en en). LandmarkScout.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cenotafio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.