El Monument als caiguts en Malvines és un cenotafio localisat en la Plaça General Sant Martín, en Buenos Aires, erigit en honor als caiguts en la guerra de les Malvines.

Vista del Monument als caiguts en Malvines, en la Plaça Sant Martín.

Situat en el sector de la plaça que dona cap a l'Avinguda del Libertador, està format per 25 plaques de marbre negre en els noms dels 649 combatents caiguts en la guerra ocorreguda en 1982. Tots els matins, a les 8 en punt, pot vore's el isament de la bandera argentina.

Els relleus de la guàrdia es realisen a lo llarc del dia i cada dos hores, fins a les 18, en que és arriada la Bandera. La Guàrdia està composta per membres de l'Eixèrcit, l'Armada i la Força Aérea, abillats en els seus respectius uniformes històrics.

Una flama eterna forma partix també del monument, estant la mateixa situada per damunt del mapa que representa la geografia de les Illes Malvines.

Història

Per decret nacional n.º 1.405 de l'11 de decembre de 1989, sent president de l'Argentina Carlos Saúl Menem, es va resoldre l'erecció d'un monument, tipo cenotafio, en homenage als caiguts durant la Guerra de les Illes Malvines i Atlàntic Sur, en l'àmbit de la Ciutat de Buenos Aires.

 
El Monument vist des d'arrere i la Torre Monumental.

Un decret municipal va determinar en 1990 que l'emplaçament es realisaria en el barri de Retir, en la Plaça Libertador General Sant Martín, sobre l'avinguda Leandro N. Alem. Dit decret sostenia que el lloc havia segut elegit perque: ...reunix raons històriques, operatives i de localisació. Que l'especialitat de l'àrea, la facilitat d'accés i l'ample de l'avinguda Leandro N. Alem, possibilita la concurrència de numerós públic i donen el context apropiat per a eventuals cerimònies; Que es va tindre especial consideració en no alterar l'estructura espacial, circulatòria i arbórica existent....

El lloc elegit va generar discussions: alguns consideraven que la plaça devia preservar-se solament com a homenage al general Sant Martín, uns atres que no podia colocar-li-ho just front a la Torre Monumental uns atres que el lloc, de trànsit ràpit, era sorollós i per tant poc apte per a un monument als morts; i també estaven els que protestaven per la destrucció de la verda barranca de la plaça. No obstant l'oposició va resultar inútil i el monument es va inaugurar oficialment el 24 de juny de 1990.

Característiques

 
Cerimònia de arriamiento de la Bandera argentina.

L'obra va ser dissenyada per l'arquitecta Ana Beatriz Penna.

El solar a on es va emplaçar ocupa 263 m² i està situat al peu de la barranca que la Plaça Sant Martín té és el seu costat este, sobre l'Avinguda Leandro N. Alem.

La secció oest del monument està conformada per un mur vertical i en semicírcul, en 25 plaques de marbre negre en els noms dels 649 combatents morts en la gesta, sense indicar el seu grau militar, per a igualar-los en el recort, tallades per l'escultor Eduardo Omar Urich. Sobre este mur, del costat nort, hi ha una estructura en forma de prisma en la silueta de les Illes Malvines i una llàntia votiva. Davant del mur, en forma paralela al mateix, pero molt més baix, hi ha una paret en els escuts provincials i el nacional.

Dos estructures baixes, en assents en elles, en forma de hemicicle simbolisen dos braços que rodegen a un màstil en el que flamea la bandera argentina. En una placa recordatoria es llig: La nació també rendix homenage als que guarden en el seu cos o memòria les chafades del combat. Rodejant al màstil, sobre el sol, hi ha dibuixat un disseny circular que representa l'escarapela nacional. També hi ha dibuixat en el sol, entre el màstil i l'avinguda Alem, una creu.

 
Els noms dels caiguts i els escuts de les jurisdiccions al moment de la construcció.

Una escolta d'alguna de les tres forces armades custòdia sempre al monument.

Vore també

Referències


</noinclude>