Dinastia I d'Egipte
La Dinastia I de faraons egipcíacs forma part, junt en la Dinastia II, del Periodo Arcaic o Tinita, perque tenen el seu orige en Tinis (en grec, Tis en egipcíac), pròxima a Abidos, en l'Alt Egipte.
El periodo coincidix en el final del periodo denominat Naqada III (final del Semaniense), i transcorre des del 3050 a. C. fins al 2890 a. C., aproximadament, variant esta cronologia en les fonts bibliogràfiques en funció dels métodos de datació adoptats.
Els primers faraons consoliden l'unificació del Alt i Baix Egipte baix el seu poder, començant el Història de l'Antic Egipte faraònic i per tant de la Primera Dinastia d'Egipte. A pesar de l'unificació, es varen mantindre a efectes administratius els estats locals, orige dels futurs nomos: són anteriors a la tercera dinastia 16 nomos de l'Alt Egipte i 10 del Baix Egipte.
Història
[editar | editar còdic]La Primera Dinastia comença en l'unificació de les Dos Terres, l'Alt i el Baix Egipte, atribuïda per el historiador egipcíac Manetón (III) a Menes, qui ha segut identificat en Narmer (o Aha). Menfis va ser elegida com la residència real. Saqqara es va convertir en la necròpolis real; un gran número de mastabas de la dinastia es troben en la vora noreste del replanell de Saqqara. Un tazón de pedra gravat en el nom de Narmer es va trobar baix la piràmide escalonada de Dyeser. No obstant, també s'han trobat tombes reals de l'época dinàstica primerenca en Abidos, i es creu que Narmer està enterrat allí. Ademés de Abidos, Hieracómpolis, la capital de l'Alt Egipte, també va seguir sent un centre religiós. El successor de Aha va ser Dyer, la tomba del qual en Abidos es va considerar més tarde com la tomba del deu Osiris. Dyer va conseguir una important victòria sobre Nubia, com es mostra en un relleu tallat en les roques propenques a la segona catarata del Nilo.
Donen va ser el primer faraó que va dur el títul de Rei de l'Alt i el Baix Egipte. Varis objectes de marfil i ébano han segut trobats en la seua tomba en Abidos; en un d'ells hi ha una escena que és provablement una ilustració del festival Sigau del rei, en la primera representació de la doble corona de l'Alt i el Baix Egipte. Fets importants durant este periodo són la divisió del país en nomos per a facilitar el govern i els primers viages marítims a gran escala al Líban per a recolectar fusta, que es troben entre atres llocs en la construcció de la tomba de Aha (o un dels seus alts funcionaris) en Saqqara. Els pobles estrangers rebels varen ser rebujats en èxit, pero al final de la dinastia la situació interna era inquietant, principalment perque encara existien conflictes entre el Baix Egipte conquistat i l'Alt Egipte victoriós.[1]
Faraons de la dinastia I
[editar | editar còdic]| Nom | Comentaris | Regnat[2] Any (± 100 anys) |
|---|---|---|
| Narmer | També cridat Menes, és considerat el primer faraó de l'Antic Egipte i el fundador de la dinastia I | 3050-3007 a. C. |
| Aha | Va practicar l'art de la medicina i guerreó en Nubia i Líbia | 3007-2980 a. C. |
| Neithotep | Possible esposa de Aha i regente del seu fill Dyer | 2980-2970 a. C. |
| Dyer | Va comerciar en Líban, va conquistar la terra de Sejat, part del Sinaí i Canaán; guerreó en Buto i Dep reunificando Egipte | 2980-2941 a. C. |
| Dyet | Va realisar expedicions fòra d'Egipte; una gran hambruna va assolar a Egipte | 2941-2930 a. C. |
| Merytneit | Reina regente, mare de Donen[3] | 2930-2925 a. C. |
| Donen | Guerreó en el Sinaí; es va realisar un empadronament general del país | 2930-2910 a. C. |
| Adyib | Va ser considerat com usurpador; periodo de turbulències polítiques | 2910-2904 a. C. |
| Semerjet | Considerat usurpador; en la seua época varen ocórrer numerosos prodigis | 2904-2895 a. C. |
| Qaa | El seu complex fúnebre en Saqqara és el primer en el història egipcíaca que inclou el temple funerari | 2895-2890 a. C. |
Biografia dels faraons
[editar | editar còdic]Narmer, Menes de Tis segons Manetón, el unificador d'Egipte, primer faraó de la dinastia I d'Egipte. Tant l'I dinastia com l'II dinastia són cridades també tinitas, ya que els seus faraons eren originaris de la ciutat de Tinis, en l'Alt Egipte. El regnat de Narmer (Menes), pot datar-se sense massa exactitut entorn al 3100 a. C. A este faraó li atribuïx la tradició egipcíaca posterior la fundació de Menfis i la construcció del temple de Ptah en esta ciutat. Va morir per les ferides rebudes durant una cacera.
Aha li succeïx, cridat Iti en la Llista Real de Abidos, Atotis per Manetón. El seu nom significa "el guerrer". Va barallar contra els nubios i va edificar un temple a la deesa Neit en Sais, en el recentment anexionado Baix Egipte. Posseïx una tomba en Abidos i un cenotafio en Saqqara. (És identificat en Menes per Emery).
Dyer el seu successor, guerreó tant en el Sinaí com en Nubia, adinsant-se fins a la segona catarata, tal i com mostra un gravat trobat prop de lo que després seria la fortalea de Buhen. És possible que dirigira una campanya contra els libios. El seu consorte va ser Merytneit, de la qual es coneix la seua tomba. La tomba de Dyer va ser descoberta en Abidos, enterrat junt a més de trescents criats, presuntament sacrificats per a que li serviren en l'atra vida.
Merytneit és una figura controvertida. Pot ser que accedira al tro a la mort de Dyer i és possible que es tracte de la primera governant d'Egipte, corregente en Dyet. Va tindre, com és habitual entre els reis d'esta época, una tomba i un cenotafio, en Abidos i Saqqara. Abdós són de ranc real pel seu tamany i estructura. Segons han senyalat alguns egiptòlecs, podria tractar-se d'una reina corregente en Dyet o, lo que ha suscitat major consens, en Donen (Edwars-Wilkinson), durant la seua minoria d'edat. El nom significa "amada de Neit" una deesa del Baix Egipte, lo que mostra el grau d'unió que havia alcançat Egipte entre les seues dos regions en a penes unes décades.
Donen (Udimu) és el rei del que tenim més senyes. El seu nom de Nebty (una de les titulaturas) va ser Semti, i ha segut identificat en Hesepti en la llista Real de Abidos i en Usaphaidos de les cròniques de Manetón. Este rei va organisar vàries campanyes al Sinaí, per a defendre les mines de malaquita que ya explotaven els beduinos nómades. Durant el seu regnat es va celebrar una festa Sigau, la qual cosa fa pensar que va regnar a lo manco trenta anys, una edat res desdeñable tenint en conte l'esperança de vida d'aquella época. Esta senya va fer pensar que va aplegar al tro sent molt jove i va afiançar el hipòtesis de que la seua mare governara com regente. Durant el seu regnat es va fer un cens de ganado. El rei va caçar un hipópotamo i va visitar el llac Herishef en Heracleópolis. En el seu regnat apareix un alt funcionari cridat Hemaka, les atribucions del qual eren similars a les dels visirés d'époques posteriors. La tomba de Abidos és relativament chicoteta i té 130 tombes adjacents de criats. La tomba del nort mai ha segut investigada en profunditat, i és atribuïda tant a Hemaka com al propi faraó.
Adyib, Merbapen en la llista de Abidos i Miebidos per a Manetón, és el primer rei de la Llista Real de Saqqara, encara que el seu nom va ser borrat parcialment pel seu successor, la qual cosa sugerix una época de conflictes dinàstics. Esta senya sembla ser confirmat pel reduït tamany de la seua tomba de Abidos. La tomba de Saqqara conté elements arquitectònics més evolucionats, reflectint l'alvanç de les tècniques de construcció.
Semerjet, successor de Adyib, és poc conegut. Va celebrar una festa Sigau. La seua tomba es troba en Abidos, pero no s'ha trobat la seua cenotafio en Saqqara.
Qaa, l'últim faraó de la primera dinastia, Kebeh en la llista de Abidos, Bienekes per a Manetón, del com es coneix molt poc, la seua tomba està en Abidos i la seua cenotafio en Saqqara.
Referències en Llistes Reals i senyes arqueològiques
[editar | editar còdic]Dreyer va trobar en el cementeri real d'Umm el-Qaab, Abidos, (1985-95) marques de sagells en els noms de:
- (Narmer, Aha, Dyer, Uadye, Donen, Adyib, Semerjet i Qaa) i
- (Narmer, Aha, Dyer, Uadye, Donen i Meritneit), en eixe orde, confirmant-se l'orde successori d'esta dinastia.
| Nom de Horus | Llista Real de Abidos | Llista Real de Saqqara | Pedra de Palermo | Cànon Real de Torí | Africà Eusebio |
Sagells d'Umm el-Qaab Abidos | Any a. C. (± 100) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Narmer | Meni | Meni | Menes de Tis Menes de Tis |
Narmer | 3050 - 3007 | ||
| Aha | Teti | Aha | Atotis Atotis |
Aha | 3007 - 2980 | ||
| (Neithotep) (Regente) | 2980 - 2970 | ||||||
| Dyer | Iti | Itit | It(i) | Kenkenes Kenkenes |
Dyer | 2980 - 2941 | |
| Dyet | Ita | Ita | Uenefes Uenefes |
Dyet | 2941 - 2930 | ||
| Merytneit (Regente) | 2930 - 2925 | ||||||
| Donen | Semti | Semti | Usafaidos Usafais |
Donen | 2930 - 2910 | ||
| Adyib | Merbiape | Merbiape | Miebidos Niebais |
Adyib | 2910 - 2904 | ||
| Semerjet | Semsem | Semsem | Semempses Semempses |
Semerjet | 2904 - 2895 | ||
| Qaa | Kebeh | Kebeh | Kebeh | Bienekes Ubientes |
Qaa | 2895 - 2890 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Globalegyptianmuseum: Glossari.
- ↑ Datació segons von Beckerath, llevat Narmer.
- ↑ [enllaç trencat] Els últims descobriments i estudis, han dut a precisar que Meryneit va ser, en tot cas, la primera reina que va tindre verdader poder com a gobernant com a conseqüència de ser la reina regente fins a la majoria d'edat del seu fill Donen i per això, haver tingut el privilegi de tindre la seua pròpia tomba en la necròpolis real d'Umm el-Qaab. Anteriorment es pensava que fora l'esposa de Dyer i regente del seu fill Dyet.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía I de Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.