Cànon Real de Torí
El Cànon Real de Torí, també conegut com a Papir Real de Torí o Llista de Reis de Torí, és un papir en texts en escritura hierática, custodiat en el Museu Egipcíac de Torí, al que deu el seu nom.
El text es va datar en l'época de Ramsés II (encara que poguera estar escrit posteriorment) i menciona els noms dels faraons que varen regnar en Egipte, precedits pels deus que varen governar abans de l'época faraònica. A diferència d'atres llistes, no s'ha fet per a la celebració d'un faraó, en comparació a uns atres, per lo que conté els noms de tots els governants, inclús els considerats menors i els usurpadores.
No sabem qué fonts va utilisar l'escriga per a organisar la llista, si la va copiar simplement d'un papir ya existent o la va compondre tenint accés als archius dels temples, compilando la llista utilisant antigues notes d'imposts, decrets i documents; la primera possibilitat sembla la més provable i implicaria que la Llista Real de Torí és realment un document d'extraordinari valor històric.
El papir, de 170 cm de llarc i 41 cm d'alt, consta d'uns 160 fragments, la majoria molt menuts, faltant molts trossos.
Història del document
[editar | editar còdic]Les circumstàncies que varen rodejar el descobriment del papir ya no es coneixen, i existixen molts punts poc clars al respecte; el context arqueològic s'ha perdut. Solament se sap que el diplomàtic italià cridat Bernardino Drovetti ho va comprar al voltant de 1818 en Tebas, en les rodalies de Luxor, pràcticament intacte. Adquirit en Livorno en 1820, va ser enviat a Gènova per mar i després per terra a Torí en 1824. L'egiptòlec de el XIX Gaston Maspero creïa que Drovetti havia mutilat involuntàriament el papir durant el seu viage.[1]
Va ser adquirit en 1824 pel rei de Cerdenya que lo donó al Museu Egipcíac de Torí, Itàlia, i se li va designar com el número de papir 1874. En obrir la caixa en la que havia segut transportat a Itàlia, la llista s'havia desintegrat en menuts fragments. En examinar-la, l'egiptòlec francés Jean-François Champollion solament va reconéixer alguns dels fragments més grans que contenien noms reals, i va dibuixar lo que va poder dessifrar. Es va realisar una reconstrucció de la llista per a comprendre-la millor i facilitar l'investigació.
L'importància d'este papir va ser reconeguda de colp i repent per Champollion, i posteriorment per Gustavus Seyffarth, afanar en la seua reconstrucció i restauració. Encara que varen conseguir ordenar la major part dels fragments en posició correcta, la diligent intervenció d'estos dos hòmens també va aplegar tart, ya que molts péntols s'havien perdut.
Giulio Farina va reconstruir el papir i va sagellar els restants del document entre dos fulls de vidre en 1938, conservant-se aixina des de llavors; ademés va publicar un estudi: Il papir dei re. En 1959 Alan Gardiner va fer una transcripció que va publicar, utilisant eixa reconstrucció i atres fragments no inclosos.
En 2008 Richard Parkinson i Bridget Leach varen realisar un nou estudi del document, trobant restants de fragments encara existents en el museu que no havien segut inclosos per Farina en la restauració, per lo que en 2009 es treballava en una nova reconstrucció.[2]
El text
[editar | editar còdic]El papir conté, per una cara, una llista de noms de persones i institucions, i lo que sembla ser una estimació de tributs.
No obstant, és l'atre costat del papir el que va suscitar la major atenció, puix conté una llista de deus, semidioses, esperits, reis mítics i humans que varen governar Egipte, presumiblement des del principi dels temps fins a l'época de composició d'este inestimable document. És l'únic document que dona el nom de reis anteriors a Menes.
El principi i final de la llista s'han perdut, lo que significa que no tenim l'introducció —si hi havia tal introducció— ni la relació dels reis que seguixen a la dessetena dinastia. L'escriga va dividir el text en columnes, de les quals permaneixen onze, en diferent número de llínees. La majoria de les llínees es compon del nom del rei (inscrits molts en un cartuig) i el temps del seu regnat.[3]
El papir cita els noms dels governants, agrupant-los a voltes i donant la duració del govern d'alguns d'estos grups, que es corresponen, en general, al resum de les dinasties de Manetón. Ademés, mostra en anys, mesos i dies la duració del regnat de molts faraons.
Inclou també els noms de governants efímers, o mandataris de menuts territoris, que a penes es coneixen, generalment omesos en atres documents. La llista inclou als governants hicsos, normalment exclosos d'atres Llistes de reis, i encara que els seus noms no estaven escrits dins d'un cartuig, es va afegir el text jeroglífic Heqa Jasut per a indicar que eren gobernant estrangers.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://pharaoh.es/ancient-egypt/kinglist/turin-history/
- ↑
- ↑ Kinnaer, Jacques. «Turin Kinglist» (en anglés). Consultat el 17 de juny de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canon Real de Turín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.