Adyib
Adyib (o Anedyib) va ser el sext faraó de la dinastia I d'Egipte, governant de c. 2910-2904 a. C..
Regnat
[editar | editar còdic]En els epítomes de Manetón ho denominen Miebidos (Sext Juliol Africà) o Niebais (Eusebio de Cesarea) qui comenta que va regnar 6 anys.
En el Cànon Real de Torí se li crida Mergeregpen i li assignen 74 anys. Figura com Merbiap en la Llista Real de Abidos i és el primer rei registrat en la Llista Real de Saqqara com Merbiapen. Adyib és el seu nom de Horus, el seu Serej és representat per una vara i un cor.
Pràcticament tots els egiptòlecs rebugen estes sifres a favor d'un regnat molt curt, per l'escassea de senyes d'este faraó en els registres. Toby Wilkinson, en la seua reconstrucció de la Pedra de Palermo (casi contemporànea seua), li dona una duració de 10.[1] l'any penúltim i final de Adyib és registrat en el registre III del fragment d'El Caire.[2] Cert que se sap que Adyib va realisar un festival Sigau, alguna cosa que normalment no ocorria fins que el faraó havia regnat durant algun temps considerable, pero ho justifica pel fet de que «Adyib era adult quan va succeir a Donen, i la celebració d'un festival Sigau va ser considerat alguna cosa propici per a renovar el poder d'un rei el temps del qual havia passat».[1] La memòria del faraó Adyib va ser borrada pel seu successor, qui va manar destruir totes les seues estàtues i registres del seu govern condenant-ho a l'oblit etern.
Família
[editar | editar còdic]Manetón comenta que és el fill de l'anterior faraó, Donen. Una de les seues esposes va ser Batirites (Betrest), la que es creu va poder haver segut mare del següent faraó: Semerjet, que generalment és considerat com un usurpador.
Donen, el seu predecessor, va gojar d'un llarc regnat de més de 30 anys, lo que implica que Adyib era molt major quan va assumir el poder. Documents contemporàneus sugerixen que va governar Egipte durant una época d'inestabilitat política i conflictes dinàstics entre el Baix i Alt Egipte. Es presumix que Adyib procedia de l'Alt Egipte, concretament de la ciutat d'Abidos, a on se li recorda com Merbiap, faraó tinita, en la llista de Saqqara trobada en la tomba de Tunery.[3] Adyib es va vore obligat a controlar varis alçament en el Baix Egipte. Se li considera un faraó, sever, violent o voluble. Va ser pare del príncip Sabu (nomarca), el qual va morir a edat primerenca de causes incertes, per lo que no va poder heretar el tro del seu pare.
La Pedra de Palermo menciona que va realisar una expedició militar contra els nómadas i li cita com a fundador de vàries ciutats. Freqüentment, el seu serej es troba borrat en les inscripcions de l'época, fet atribuït al seu successor Semerjet, lo que indicaria un periodo d'inestabilitat política.[3] Els arqueòlecs Nicolas Grimal i Wolfgang Helck varen trobar gravat en les parets i escalons del seu pabelló funerari la paraula (ksn) que significa kesen la qual va ser traduïda per Ernest Wallis Budge com a maldat, calamitat o violència, puix se sap que en eixe periodo va haver un greu problema de successió real.
Referències
[editar | editar còdic]Cites
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Wilkinson, 1999, p. 79.
- ↑ Wilkinson, 2000, p. 258.
- ↑ 3,0 3,1 Clayton, 2006, p. 24.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1997) Chronologie dones pharaonischen Ägypten, Mainz: von Zabern. ISBN 3805323107.
- (2002) Lexikon der Pharaonen, Düsseldorf: Patmos Albatros Verl.. ISBN 3-491-96053-3.
- (1999) Early dynastic Egypt, 1ª edició, Nova York: Routledge. ISBN 0415186331.
- (2000) Royal Annals of Ancient Egypt: The Palermo Stone and Its Associated Fragments, 1ª edició, Kegan Paul International.
- (2006) Chronicle of the Pharaohs: the reign-by-reign record of the rulers and dynasties of ancient Egypt, Londres: Thames & Hudson. ISBN 0500286280.
- (1901) The Royal Tombs of the First Dynastie, Egypt Exploration Fund.
- (1962) A Funerary Repast in an Egyptian Tomb of the Archaic Period, Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adyib» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.