Anar al contingut

Monument als Caiguts per Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monument als Caiguts per Espanya


El monumento a los Caídos por España,[1] cridat abans de 1985 obelisco o monumento a los Héroes del Dos de Mayo, es troba en la plaça de la Llealtat de Madrit, junt al passejada del Prat.

Història

Monument al Dos de Maig, en El Museu Universal, 1858.

Despuix de varis intents de crear un monument en homenage a tots els lluitadors anònims morts durant l'alçament del 2 de maig de 1808, en 1820 es va convocar un concurs a tal efecte. Es va resoldre a l'any següent, sent el guanyador el proyecte de l'arquitecte Isidro González Velázquez. El 21 d'abril de 1821 es va colocar la primera pedra, parant-se la construcció despuix de la tornada de l'absolutisme a Espanya. No serà fins a 1836 quan es reemprenga, celebrant-se finalment l'inauguració el 2 de maig de 1840, coincidint en l'efeméride de l'acontenyiment.

En 1842 varen ser enterrats en este monument els restants de Daoiz i Velarde.[2]

El 22 de novembre de 1985, el rei Juan Carlos I reinauguró el monument, passant a dedicar-se a tots els caiguts per Espanya, en la memòria dels quals es va colocar una flama alimentada per gas que ardix permanentment;[3] en una excepció de caràcter anecdòtic a principis dels anys 1990, quan el suministrament es va tallar a causa d'un impagament per part del Ministeri de Defensa, que sofria llavors una enorme retallada presupostària.

S'homologava aixina als numerosos memorials alçats al voltant del món en caràcter de símbol nacional i que prenen freqüentment el nom de Tomba del soldat desconegut.

Descripció

L'obra s'erigix en el mateix lloc a on el general Murat va manar fusilar a numerosos madrilenys despuix del 2 de maig de 1808.

Flama permanent als caiguts per Espanya

El cos que servix de base quadrada al monument té en el seu cara oest un zócalo que alberga un sarcòfec. Més dalt, l'arremate superior de la base presenta un medallón en bajorrelieve en les efigies dels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde. Sobre la base descansa un atre cos de menors dimensions en que els seus quatre fronts hi ha sengles estàtues alegóricas representant la Constància, el Valor, la Virtut i el Patriotisme. Finalment, s'erigix un obelisc de pedra de 5,6 metros d'altura. En la base frontal, figura l'inscripció, en lletres dorades, "HONOR A TODOS LOS QUE DIERON SU VIDA POR ESPAÑA".

Vore també

Referències

  1. ↑ (2012) «The Spectacle of a National Trauma: Gaze, Space, National Identity, and Historical Memory in Democratic Spain», Spectacle and Topophilia: Reading Early Modern and Postmodern Hispanic Cultures, 1a ed edició, Nashville, Tennessee: Vanderbilt University Press, p. 231. ISBN 978-0-8265-1816-3.
  2. ↑ José Manuel Guerrero Acosta(2017).«Informe per al Museu de l'Eixèrcit (Toledo). La mort de Daoiz i Velarde el dia dos de maig de 1808 i les vicissituts posteriors dels seus restants».La casaca de Daoiz.Ministeri de Defensa. Govern d'Espanya.
  3. ↑ «», ABC Madrit.

Bibliografia

  • [enllaç trencat]


Referències