Passejada del Prat
_01.jpg)
La passejada del Prat és un bulevar de la ciutat espanyola de Madrit. S'articula segons un eix nort-sur, des de la plaça de Cibeles fins a la plaça de l'Emperador Carlos V, popularment coneguda com Glorieta d'Atocha. A mitat del seu recorregut confluïx en la plaça de la Llealtat i en la plaça de Cánovas del Castell, a on s'ubica la font de Neptú.
Junt en les passejades de la Castellana i Recoletos, que s'estenen al nort, conforma un dels principals eixos viaris de la ciutat, conegut com a eix Prat-Recoletos, en conectar la zona septentrional de la mateixa en la meridional.
En el terreny cultural, la passejada del Prat alberga un dels principals focs museístics del món. En ell s'ubiquen els museus del Prat i Thyssen-Bornemisza i en els seus voltants es troba el Centre d'Art Regna Sofia, promocionats turísticamente baix la denominació de Passejada o Triàngul de l'Art.
En este passejada també es troben diferents monuments i recints d'interés històric-artístic, alçats en el XVIII dins del proyecte urbanístic del Saló del Prat, ademés de numerosos motius ornamentals i paisagístics. Destaquen l'Edifici Villanueva, sèu principal del Museu del Prat, el Real Jardí Botànic i els conjunts escultòrics de les fonts de Neptú, Cibeles i Apolo.
La Passejada del Prat forma part del conegut com Paisage de la Llum, paisage cultural declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 25 de juliol de 2021, junt en el Parc del Retir i el Barri dels Jerónimos.[1]
Odonimia
.jpg)
La passejada deu el seu nom al desaparegut «Prat dels Jerónimos», un conjunt de solars i prats selvats situats al voltant del monasteri de Sant Jerónimo el Real, que marcaven el llímit oriental del caixco urbà madrileny. En les seues proximitats existien atres dos zones designades com a prats: el dels Recoletos Agustinos (coincidente, en llínees generals, en el Passejada de Recoletos) i el d'Atocha (prop de l'actual plaça de l'Emperador Carlos V). Tots ells eren coneguts en el comú denominador de Prat Vell.
Per extensió, l'actual Museu del Prat pren la seua denominació de la passejada a on es trobava fins a la seua reforma la seua entrada principal.[2]
Història
Antecedents
La primera reforma urbanística del Prat Vell va tindre lloc en l'any 1570, baix l'impuls del rei Felipe II, que nou anys abans havia establit la Cort en Madrit. En el cantó de la carrera de Sant Jerónimo en el Prat existia una construcció que es denominava la Torrecilla de la Música i apareixia en diversos plans de l'época. El proyecte va consistir en l'alliniació de les pomes orientals de la ciutat per a la creació d'una zona de recree i espargiment, articulada al voltant del caixer del desaparegut riera de la Font Castellana o del Olivar, que discorria a l'est del caixco urbà.
Frut d'esta iniciativa va ser la plantació d'una arboleda llongitudinal, disposta en un únic renc en el cas del Prat dels Recoletos Agustinos i en tres en el dels Jerónimos, segons pot apreciar-se en el pla de Pedro Teixeira de 1656. Dos són els quadros de el XVII en vistes de la passejada: Anònim, Passejada del Prat en la Confluència en Carrera de Sant Jerónimo; i Jan van Kessel III, (atribuït) Vista de la Carrera de Sant Jerónimo i la Passejada del Prat en corteig de carrosses (1686), abdós pertanyents a Carmen Cervera el primer expost en el Museu del castell de Hochosterwitz en Launsdorf (Àustria) i el segon expost en el Museu Thyssen-Bornemisza.[3]
Pedro de Medina va deixar una de les primeres descripcions d'esta alameda en l'edició Lliure de les grandea i coses memorables d'Espanya de 1595:
Per mig d'este eix arborat es marcava la llínea divisòria entre el caseriu de la ciutat i els recints monacals ubicats a l'atre costat del Prat Vell. A principis de el XVII va ser construït, junt al monasteri de Sant Jerónimo el Real, el Palau del Bon Retir, una finca i residència real que tancava la cara este del Prat dels Jerónimos. D'este últim conjunt, només es conserven el Saló de Regnes i el Saló de Ball (conegut com Casón del Bon Retir), aixina com partix dels seus jardins, que conformen l'actual Parc del Retir.
El proyecte del Saló del Prat
Durant el regnat de Carlos III, les reformes urbanes de Madrit es varen plantejar en lo que llavors era la perifèria de la ciutat: el Prat Vell que, pese a ser una passejada molt popular havia anat caent en un estat d'abandó i perdent la seua primitiva funció de lloc d'espargiment.
El Saló del Prat, com es va cridar a esta gran reforma, va convertir esta zona, profusamente arbolada, en una passejada en jardins i fonts. L'idea va ser promoguda pel Comte d'Aranda, president del Consell de Castella, iniciant-se els treballs en 1763. Es tractava d'integrar de forma unitària els fragments dispersos de l'espai de transició entre la ciutat i el conjunt palatino del Bon Retir, per mig de la creació d'un espai circ-agonal llimitat i embellit per fonts, estàtues i vies arboladas.
El Saló del Prat va ser ordenat urbanísticament per José de Hermosilla, el qual va dissenyar una planta llongitudinal, en grans fonts de trecho en trecho (Cibeles, Neptú i les Quatre Estacions o d'Apolo). Les fonts i els elements decoratius varen ser proyectats per Ventura Rodríguez, treballant en les esculturas els més reconeguts escultors del moment.
El Saló del Prat discorria des de l'actual plaça de Cibeles a la glorieta d'Atocha (glorieta de l'Emperador Carlos V), distinguint-se tres trams. El primer, en la font d'Apolo (o de les Quatre Estacions) en el seu centre, contava en les de Cibeles i Neptú en els extrems, rebent el nom de Prat d'Apolo. El segon, anava des de Neptú al Jardí Botànic, davant el qual es disponia una glorieta en quatre chicotetes fonts (en el creuament de la carrer d'Hortes), i per últim, la passejada que discorria davant de la frontera principal del Jardí Botànic constituïa el tercer tram, al final del com es va colocar la font de la Carchofa, alçant-se al fondo com a part de la prop del Saló, la Porta d'Atocha o de Vallecas. L'obra es va arrematar en l'apany i ornato de la passejada que desemboca en la Porta d'Alcalà (1774-1778) i la remodelació de la passejada que pel surest es dirigix cap a la Basílica de La nostra Senyora d'Atocha.
Entre palaus a un i un atre costat, es varen assentar el Gabinet d'Història Natural (hui l'edifici principal del Museu del Prat), el Real Jardí Botànic, la Platería de Martínez (en el lloc a on hui està el Ministeri de Sanitat i l'Observatori Astronòmic, tots proyectats per un atre dels grans arquitectes del rei: Juan de Villanueva.
La font de la Carchofa es va traslladar a l'àngul suroest de l'estany del Parc del Retir, encara que té una rèplica moderna en el centre de la glorieta de l'emperador Carlos V.
De l'época de creació del saló del Prat, encara que destinats inicialment a residències particulars, són el Palau de Buenavista, en l'intersecció de la carrer d'Alcalà en la plaça de Cibeles, i el Palau de Villahermosa (que acull al Museu Thyssen-Bornemisza), en el cantó de la plaça de les Corts en la passejada del Prat.
Ya en el XIX es varen construir el palau de Linares (1873), i l'edifici del Banc d'Espanya (1891), abdós en la plaça de Cibeles, i la Bossa de Comerç (1893). Edificis singulars de el XX són hotels Ritz (1910) i Palace (1912), i el palau de Comunicacions (1919), obra mestra de l'arquitecte Antonio Palaus Ramilo.
A l'importància urbanística d'esta zona cal afegir l'existència d'una concentració artística de gran interés, en el Museu del Prat, el Thyssen-Bornemisza i Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia, este últim ya en la glorieta de l'Emperador Carlos V.
El 4 de novembre de 1999 va ser declarat be d'interés cultural, en la categoria de monument, per mig d'un decret publicat el dia 11 del mateix més en el Bolletí Oficial de la Comunitat de Madrit.[5]
En febrer de 2002, l'arquitecte portugués Álvaro Siza va guanyar el concurs internacional convocat pel Ajuntament de Madrit per a la remodelació de l'eix Prat-Recoletos i el seu entorn; el proyecte es va inspirar en la concepció original del Saló del Prat i va contemplar l'ampliació dels espais peatonals, l'increment de les zones verdes i la supressió de barreres arquitectòniques. No obstant, el proyecte ha sofrit cancelacions, demores i ha segut parcialment replantejat i paralisat, i es pot considerar inconcluso, tenint una forta oposició per part de Carmen Thyssen-Bornemisza, arquitectes de prestigi i part de la ciutadania, en propondre's la tala d'arbres i l'inclusió de cinc vies que finalment es varen reduir a dos, per a evitar una alta contaminació en l'entorn del Museu Thyssen i el Banc d'Espanya.[6][7][8][9][10]
El 6 de febrer de 2008 va obrir les seues portes l'espai de divulgació cultural Caixaforum Madrit, que ocupa l'antic edifici de la Central elèctrica del Migdia (1899), transformat i remodelat per al seu nou us pels arquitectes Jacques Herzog i Pierre De Meuron. El seu interior alberga sales d'exposicions, concerts i conferències i una tendixca-llibreria, entre atres espais. Destaca, com a part d'este complex, el jardí vertical anex a l'edifici principal, obra de Patrick Blanc.
Iconografia d'espais històrics
-
Pintura de 1637, atribuïda a Jusepe Leonardo, a on es poden apreciar el Prat dels Jerónimos (en l'extrem esquerre) i el Palau i Jardins del Bon Retir (en el centre i a la dreta) -
Vista del Saló del Prat des de l'esplanada entre el Museu del Prat i el Jardí Botànic a principis de el XIX (Entrada al Real Museu per la part del Jardí Botànic, de Fernando Brambila) -
_04.jpg)
Edifici Villanueva del Museu del Prat, el conjunt de major interés arquitectònic de la Passejada. Està considerat com l'obra mestra de l'arquitecte Juan de Villanueva -
_01.jpg)
_04.jpg)
_01.jpg)
-
_02.jpg)
Font d'Apolo, una de les fonts monumentals dissenyades per a ornamentar el Saló del Prat -
Jardí vertical del centre Caixaforum Madrit -
-
_08.jpg)
_02.jpg)
_08.jpg)
_06.jpg)
_06.jpg)
Vore també
Referències
- ↑ «New Inscribed Properties» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2021-07-29.
- ↑ «El Prat, de territori a escenari». Universitat Politècnica de Madrit. Consultat el 13 de decembre de 2016. «(llectura de tesis)»
- ↑ «Una passejada pel Prat de Madrit en el sigle XVII: Escenari i escenografia de la Cort». art-és.
- ↑ MEDINA, Pedro, Llibre de les grandea i coses memorables d'Espanya del clerc, cosmógrafo i historiador Pedro de Medina. Sevilla, 1548 i 1549; Alcalà d'Henares, 1566 i 1595. LOPEZOSA, 2005, 37
- ↑ «Decrete 317/1999, de 4 de novembre, pel que es declara be d'interés cultural en la categoria de monument, a la Passejada del Prat, del terme municipal de Madrit».Bolletí Oficial de la Comunitat de Madrit.(2271)
- 9-11.ISSN 1889-4410.
- ↑ «Aguirre i Gallardón: el duel que no cessa per l'eix Prat-Recoletos». EL PAÍS. Consultat el 28 de decembre de 2015.
- ↑ «La baronesa Thyssen defén els arbres del Prat». Llibertat Digital. https://plus.google.com/109071921142347319773/.+Consultat el 21 de decembre de 2015.
- ↑ «Tita Cervera clama de nou contra la tala d'arbres en la passejada de Recoletos. hui.és». www.hoy.es. Consultat el 21 de decembre de 2015.
- ↑ «Carmen Thyssen i Gallardón apleguen a un consens sobre les obres de Recoletos. La Veu Digital». www.lavozdigital.es. Consultat el 21 de decembre de 2015.
- ↑ «El problema no són els arbres, sino el tràfic». EL PAÍS. Consultat el 23 de decembre de 2015.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Passejada del Prat.- Plantilla:Wikidata carrer
- La Passejada del Prat
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paseo del Prado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.