Álvaro Siza

Archiu:Berlin schlesische-str-7 bonjour-tristesse 20050224 p1010029.jpg

Berlín, Schlesische Straßi, edifici "Bonjour Tristesse", per Álvaro Siza Vieira.

Álvaro Joaquim de Melo Siza Vieira (Matosinhos, Portugal, 25 de juny de 1933), conegut en Portugal com Álvaro Siza Vieira o Siza Vieira, és un arquitecte portugués.

Biografia

Álvaro Siza va nàixer en Matosinhos, port peixquer pròxim a Porto. Va voler ser escultor, pero es va matricular en Arquitectura para no contrariar al seu pare, principalment despuix de visitar Barcelona al final de la década de 1940 i vore les obres de l'arquitecte català Antoni Gaudí. La seua major influència va ser el Coliseu Romà.

Llicenciat en Arquitectura per la vella Facultat de Belles arts de l'Universitat Porto, en 1966, ara coneguda per Faup, nova Faculdade d'Arquitectura dona Universidade do Porte. Este arquitecte de reconegut prestigi, enfila els seus edificis com si foren poesia musical. Va ser professor de l'Escola Superior de Belles arts de Porto entre 1966 i 1969 i professor adjunt de Construcció en la Facultat d'Arquitectura de la mateixa ciutat des de 1976. També ha segut professor visitant en Lausana, Pennsilvània, Bogotà i Harvard. És Director del Pla de Recuperació de Schilderseijk en L'Haya i de la reconstrucció del Chiado en Lisboa.

En Bilbao ha construït un edifici en forma de L, per a l'Universitat del País Vasc (UPV/EHU), el Paraninfo de l'Universitat, en la zona cèntrica d'Abandoibarra. En 2011 és nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Sevilla^[1] i en 2014 per l'Universitat de Granada.^[2]

En 1961 es va casar en l'artista portuguesa Maria Antónia Siza.^[3]

Viure una casa

Este text, focalizado en la construcció cases, d'autoria del propi Siza, parla de manera profunda sobre el pas del temps en l'espai, un molt real enfrontament a les situacions quotidianes desenrollades dins d'est i una important descripció cap a alguna cosa que és clau en el disseny de l'arquitecte: l'habitar.

Siza també descriu la responsabilitat i la multifuncionalidad que deu prendre l'usuari en afrontar l'heròica tasca d'adquirir una casa; en paraules de l'autor: “… considere heròic posseir, mantindre i renovar una casa" (1994, p 10). Aixina mateix, a l'inici del text, Àlvaro Siza descriu la casa com "… una màquina complicada en la que cada dia s'averia una cosa…" (1994, p 9). Este enteniment prové del pensament i de la fonda concepció que Siza posseïx sobre la llar i el seu diari habitar.

Com a tancament del text, Àlvaro Siza realça –com un digne guardó- l'harmònica atmòsfera de l'espai, resultat d'un treball ignorat empero palpable en el moment de l'experiència: “…nos sentim feliços…” (Siza, 1994, p 10).

Estudie

L'estudi de Siza es troba ubicat en la ciutat de Porto, en un edifici proyectat per ell mateixa. Des de l'any 1956 fins a l'actualitat han segut molts els arquitectes que han format part del seu equip, sent alguns dels més reconeguts Eduardo Souto de Moura, Bruno Marchand, Roberto Collovà, Fran Silvestre, Peter Brinkert, Rudolf Finsterwalder o Carles Mur.

Obres més representatives

Archiu:Caps block 5 .jpg

Jürgen Partenheimer, Centre Gallego d'Art Contemporàneu, CGAC, Santiago de Compostela, 1999.

Archiu:Alvaro siza lisboa baixa chiado.jpg

Estació de Metro Baixa Chiado, Lisboa, 1992.

1958: Restaurant Dona Boa Nova
1966: Piscines en Leça de Palmeira
1971 a 1974: Filial do Banc Pinte & Sotto Mayor, Oliveira de Azeméis
1975 a 1977: Vivenda social SAAL, Bouça II, Porto
1978 a 1986: Agència bancària Borges & Irmão, Vila do Comte
1988: Edifici Schlesisches Tor en Berlín
1988: Facultat d'Arquitectura de Porto
1988: Biblioteca de l'Universitat de Aveiro Portugal
1990: Edifici Torre de Siza en Maastricht, Països Baixos
1992: Delegació Territorial d'AEMET en Catalunya, en la Vila Olímpica de Barcelona
1993: Centre Galego d'Art Contemporànea. Santiago de Compostela
1994: Casa Vieira de Castro
1996: Iglésia en Marc de Canaveses
1997: Edifici del Rectorat de l'Universitat d'Alacant
1998: Pabelló de Portugal per a l'Exposició Universal de Lisboa
1999: Fundació Serralves, Porto
2000: Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago de Compostela
2000: Rehabilitació del Café Modern en Pontevedra (sèu de la Fundació Caixa Galícia en Pontevedra)
2002: Centre municipal de districte sur, Rosario, Argentina
2004: Parc Esportiu Llobregat, en Cornellà de Llobregat
2007-2009: New Orleans en Róterdam
2008: Fundació Iberê Camargo, en Porte Alegre
2009: museu mimesis, Paju Book en Corea del Sur
2010: Paraninfo de l'Universitat del País Vasc, Bilbao
2011: Auditori Poma del Revellín, Ceuta
2013: Estació de Bombers Voluntaris de Sant Tirso
2013: Teatre-Auditori en Llinars del Vallés, Barcelona

Premis

1988: Premi Alvar Aalto
1988: Premi d'Arquitectura Contemporànea Mies van der Rohe
1992: Premi Pritzker
1998: Praemium Imperiale
2001: Premi de la Fundació Wolf de les Arts
2002: Leone d'Ore - Bienal d'Arquitectura de Venècia: millor proyecte
2002: Premie Grup Compostela
2009: Medalla d'Or de el RIBA
2011: Medalla d'Or de la UIA
2012: Leone d'Ore - Bienal d'Arquitectura de Venècia per la seua trayectòria professional
2019: Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya

Exposicions

2014, març: Visions de la Alhambra, en Aedes am Pfefferberg, Berlín. Comissari: Arq. António Choupina^[4]
2014, juny: Visions de la Alhambra, en el Vitra Campus, Weil am Rhein. Comissari: Arq. António Choupina^[5]
2015, febrer: Visions de la Alhambra, en el Palau de Carlos V, Granada. Comissari: Arq. António Choupina^[6]

2015, maig: Visions de la Alhambra, en el Museu Nacional d'Art, Arquitectura i Disseny, Oslo. Comissari: Arq. António Choupina - Visita Oficial del President de la República Portuguesa a Noruega^[7]
2016, juliol: Visions de la Alhambra, en el Museu Aga Khan, Toronto. Comissari: Arq. António Choupina^[8]
2018, maig: AlfaroSiza, en Valéncia, exponent en conjunt en l'obra de l'escultor Andreu Alfaro.^[9]

Referències

↑ «a-Doctor-Honoris-Causa/(language)/esl-ES Investidura d'Álvaro Siza Vieira com a Doctor Honoris causa». Archivat des d'el a-Doctor-Honoris-Causa/(language)/esl-ES original, el 20 de maig de 2014. Consultat el 20 de maig de 2014.
↑ «Doctores Honoris causa investits per la UGR». Consultat el 20 de maig de 2014.
↑ «Maria Antónia Siza, la pintura i l'instant que ardix» (en és). La Jornada - Semanal. Consultat el 2021-08-15.
↑ La Perla de Granada permaneix intacta en el FAZ de 5 de Maig. 2014, Pág. 14
↑ «The Alhambra Project». Vitra Design Museum. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2015. Consultat el 25 de febrer de 2015.
↑ «Visions de la Alhambra». Patronat de Alhambra i Generalife.
↑ «Álvaro Siza Vieira. Visions of the Alhambra». Museu Nacional d'Art, Arquitectura i Disseny. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2015. Consultat el 24 de maig de 2015.
↑ «Álvaro Siza Vieira. Gateway to the Alhambra». Museu Aga Khan.
↑ «Una exposició relaciona l'obra de l'arquitecte Álvaro Siza i l'escultor Andreu Alfaro». Exposició AlfaroSiza.

Bibliografia

Seoane, Carlos; Rodríguez, {{{nom2}}}; Siza, Álvaro; Cohn, {{{nom4}}} (2015). SIZA x SIZA (en Castellà), Fundació Arquia. ISBN 978-8460697022.
Álvaro Siza. 1958-2000, El Croquis [1]
Álvaro Siza. 2001-2008, El Croquis [2]
Álvaro Siza. per sí mateixa, 2016, llibre electrònic SCALAE [3]
Cianchetta A., Molteni E. (2004). Viure una casa. En Álvaro Siza Casas 1954-2004 (pp. 9-10). Milà: Gustavo Gili

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Álvaro Siza.
Plantilla:Wikidata arquitecte
Obres d'Álvaro Siza en Urbipedia
(2016)..

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Álvaro Siza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «a-Doctor-Honoris-Causa/(language)/esl-ES Investidura d'Álvaro Siza Vieira com a Doctor Honoris causa». Archivat des d'el a-Doctor-Honoris-Causa/(language)/esl-ES original, el 20 de maig de 2014. Consultat el 20 de maig de 2014.

[2] «Doctores Honoris causa investits per la UGR». Consultat el 20 de maig de 2014.

[3] «Maria Antónia Siza, la pintura i l'instant que ardix» (en és). La Jornada - Semanal. Consultat el 2021-08-15.

[4] La Perla de Granada permaneix intacta en el FAZ de 5 de Maig. 2014, Pág. 14

[5] «The Alhambra Project». Vitra Design Museum. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2015. Consultat el 25 de febrer de 2015.

[6] «Visions de la Alhambra». Patronat de Alhambra i Generalife.

[7] «Álvaro Siza Vieira. Visions of the Alhambra». Museu Nacional d'Art, Arquitectura i Disseny. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2015. Consultat el 24 de maig de 2015.

[8] «Álvaro Siza Vieira. Gateway to the Alhambra». Museu Aga Khan.

[9] «Una exposició relaciona l'obra de l'arquitecte Álvaro Siza i l'escultor Andreu Alfaro». Exposició AlfaroSiza.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]