Álvaro Siza
Álvaro Joaquim de Melo Siza Vieira (Matosinhos, Portugal, 25 de juny de 1933), conegut en Portugal com Álvaro Siza Vieira o Siza Vieira, és un arquitecte portugués.

Biografia
Álvaro Siza va nàixer en Matosinhos, port peixquer pròxim a Porto. Va voler ser escultor, pero es va matricular en Arquitectura para no contrariar al seu pare, principalment despuix de visitar Barcelona al final de la década de 1940 i vore les obres de l'arquitecte català Antoni Gaudí. La seua major influència va ser el Coliseu Romà.
Llicenciat en Arquitectura per la vella Facultat de Belles arts de l'Universitat Porto, en 1966, ara coneguda per Faup, nova Faculdade d'Arquitectura dona Universidade do Porte. Este arquitecte de reconegut prestigi, enfila els seus edificis com si foren poesia musical. Va ser professor de l'Escola Superior de Belles arts de Porto entre 1966 i 1969 i professor adjunt de Construcció en la Facultat d'Arquitectura de la mateixa ciutat des de 1976. També ha segut professor visitant en Lausana, Pennsilvània, Bogotà i Harvard. És Director del Pla de Recuperació de Schilderseijk en L'Haya i de la reconstrucció del Chiado en Lisboa.
En Bilbao ha construït un edifici en forma de L, per a l'Universitat del País Vasc (UPV/EHU), el Paraninfo de l'Universitat, en la zona cèntrica d'Abandoibarra. En 2011 és nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Sevilla[1] i en 2014 per l'Universitat de Granada.[2]
En 1961 es va casar en l'artista portuguesa Maria Antónia Siza.[3]
Viure una casa
Este text, focalizado en la construcció cases, d'autoria del propi Siza, parla de manera profunda sobre el pas del temps en l'espai, un molt real enfrontament a les situacions quotidianes desenrollades dins d'est i una important descripció cap a alguna cosa que és clau en el disseny de l'arquitecte: l'habitar.
Siza també descriu la responsabilitat i la multifuncionalidad que deu prendre l'usuari en afrontar l'heròica tasca d'adquirir una casa; en paraules de l'autor: “… considere heròic posseir, mantindre i renovar una casa" (1994, p 10). Aixina mateix, a l'inici del text, Àlvaro Siza descriu la casa com "… una màquina complicada en la que cada dia s'averia una cosa…" (1994, p 9). Este enteniment prové del pensament i de la fonda concepció que Siza posseïx sobre la llar i el seu diari habitar.
Com a tancament del text, Àlvaro Siza realça –com un digne guardó- l'harmònica atmòsfera de l'espai, resultat d'un treball ignorat empero palpable en el moment de l'experiència: “…nos sentim feliços…” (Siza, 1994, p 10).
Estudie
L'estudi de Siza es troba ubicat en la ciutat de Porto, en un edifici proyectat per ell mateixa. Des de l'any 1956 fins a l'actualitat han segut molts els arquitectes que han format part del seu equip, sent alguns dels més reconeguts Eduardo Souto de Moura, Bruno Marchand, Roberto Collovà, Fran Silvestre, Peter Brinkert, Rudolf Finsterwalder o Carles Mur.
Obres més representatives
- 1958: Restaurant Dona Boa Nova
- 1966: Piscines en Leça de Palmeira
- 1971 a 1974: Filial do Banc Pinte & Sotto Mayor, Oliveira de Azeméis
- 1975 a 1977: Vivenda social SAAL, Bouça II, Porto
- 1978 a 1986: Agència bancària Borges & Irmão, Vila do Comte
- 1988: Edifici Schlesisches Tor en Berlín
- 1988: Facultat d'Arquitectura de Porto
- 1988: Biblioteca de l'Universitat de Aveiro Portugal
- 1990: Edifici Torre de Siza en Maastricht, Països Baixos
- 1992: Delegació Territorial d'AEMET en Catalunya, en la Vila Olímpica de Barcelona
- 1993: Centre Galego d'Art Contemporànea. Santiago de Compostela
- 1994: Casa Vieira de Castro
- 1996: Iglésia en Marc de Canaveses
- 1997: Edifici del Rectorat de l'Universitat d'Alacant
- 1998: Pabelló de Portugal per a l'Exposició Universal de Lisboa
- 1999: Fundació Serralves, Porto
- 2000: Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago de Compostela
- 2000: Rehabilitació del Café Modern en Pontevedra (sèu de la Fundació Caixa Galícia en Pontevedra)
- 2002: Centre municipal de districte sur, Rosario, Argentina
- 2004: Parc Esportiu Llobregat, en Cornellà de Llobregat
- 2007-2009: New Orleans en Róterdam
- 2008: Fundació Iberê Camargo, en Porto Alegre
- 2009: museu mimesis, Paju Book en Corea del Sur
- 2010: Paraninfo de l'Universitat del País Vasc, Bilbao
- 2011: Auditori Poma del Revellín, Ceuta
- 2013: Estació de Bombers Voluntaris de Sant Tirso
- 2013: Teatre-Auditori en Llinars del Vallés, Barcelona
Premis
- 1988: Premi Alvar Aalto
- 1988: Premi d'Arquitectura Contemporànea Mies van der Rohe
- 1992: Premi Pritzker
- 1998: Praemium Imperiale
- 2001: Premi de la Fundació Wolf de les Arts
- 2002: Leone d'Ore - Bienal d'Arquitectura de Venècia: millor proyecte
- 2002: Premie Grup Compostela
- 2009: Medalla d'Or de el RIBA
- 2011: Medalla d'Or de la UIA
- 2012: Leone d'Ore - Bienal d'Arquitectura de Venècia per la seua trayectòria professional
- 2019: Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya
Exposicions
- 2014, març: Visions de la Alhambra, en Aedes am Pfefferberg, Berlín. Comissari: Arq. António Choupina[4]
- 2014, juny: Visions de la Alhambra, en el Vitra Campus, Weil am Rhein. Comissari: Arq. António Choupina[5]
- 2015, febrer: Visions de la Alhambra, en el Palau de Carlos V, Granada. Comissari: Arq. António Choupina[6]
- 2015, maig: Visions de la Alhambra, en el Museu Nacional d'Art, Arquitectura i Disseny, Oslo. Comissari: Arq. António Choupina - Visita Oficial del President de la República Portuguesa a Noruega[7]
- 2016, juliol: Visions de la Alhambra, en el Museu Aga Khan, Toronto. Comissari: Arq. António Choupina[8]
- 2018, maig: AlfaroSiza, en Valéncia, exponent en conjunt en l'obra de l'escultor Andreu Alfaro.[9]
Referències
- ↑ «a-Doctor-Honoris-Causa/(language)/esl-ES Investidura d'Álvaro Siza Vieira com a Doctor Honoris causa». Archivat des de l'a-Doctor-Honoris-Causa/(language)/esl-ES original, el 20 de maig de 2014. Consultat el 20 de maig de 2014.
- ↑ «Doctores Honoris causa investits per la UGR». Consultat el 20 de maig de 2014.
- ↑ «Maria Antónia Siza, la pintura i l'instant que ardix» (en es). La Jornada - Semanal. Consultat el 2021-08-15.
- ↑ La Perla de Granada permaneix intacta en el FAZ de 5 de Maig. 2014, Pág. 14
- ↑ «The Alhambra Project». Vitra Design Museum (13 de juny de 2014). Archivat des de l'original, el 26 de febrer de 2015. Consultat el 25 de febrer de 2015.
- ↑ «Visions de la Alhambra». Patronat de Alhambra i Generalife (9 de febrer de 2015).
- ↑ «Álvaro Siza Vieira. Visions of the Alhambra». Museu Nacional d'Art, Arquitectura i Disseny (4 de maig de 2015). Archivat des de l'original, el 24 de maig de 2015. Consultat el 24 de maig de 2015.
- ↑ «Álvaro Siza Vieira. Gateway to the Alhambra». Museu Aga Khan (23 de juliol de 2016).
- ↑ «Una exposició relaciona l'obra de l'arquitecte Álvaro Siza i l'escultor Andreu Alfaro». Exposició AlfaroSiza (24 de maig de 2018).
Bibliografia
- Seoane, Carlos; Rodríguez, Juan; Siza, Álvaro; Cohn, David (2015). SIZA x SIZA (en castellà), Fundació Arquia. ISBN 978-8460697022.
- Álvaro Siza. 1958-2000, El Croquis [1]
- Álvaro Siza. 2001-2008, El Croquis [2]
- Álvaro Siza. per sí mateixa, 2016, llibre electrònic SCALAE [3]
- Cianchetta A., Molteni E. (2004). Viure una casa. En Álvaro Siza Casas 1954-2004 (pp. 9-10). Milà: Gustavo Gili
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Álvaro Siza.
- Plantilla:Wikidata arquitecte
- Obres d'Álvaro Siza en Urbipedia
- Flores Martinez, Josefina(2016).«La poètica d'Álvaro Siza»..
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Álvaro Siza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.