Museu Aga Khan
El Museu Aga Khan (en inglés: Aga Khan Museum) és un museu situat en el districte de North York de Toronto (Ontario, Canadà).[1] Dedicat al art i la cultura islàmica, alberga uns mil doscents objectes rars reunits pel Aga Khan IV i el príncip Sadruddin Aga Khan. Creat per iniciativa del Aga Khan Trust for Culture, una agència de l'Aga Khan Development Network, el museu pretén despertar la curiositat, l'admiració i la comprensió de les cultures islàmiques i de la seua conexió en atres cultures a través de l'art. Ademés de la colecció permanent, el Museu Aga Khan alberga vàries exposicions temporals cada any, que responen als interessos acadèmics actuals, els temes emergents i els nous desenrolls artístics. La colecció i les exposicions del museu es complementen en programes educatius i events d'arts escèniques.
Història
[editar | editar còdic]Desenrolle i construcció
[editar | editar còdic]
Durant molts anys, el Aga Khan, el líder espiritual dels ismailíes nizaríes, pertanyents al chiisme, va estar planificant la construcció d'un gran museu d'art i objectes islàmics que s'alineara en la missió de la comunitat ismailí d'oferir noves perspectives sobre les civilisacions islàmiques teixint fils interculturals a través de l'història. La localisació del museu en el barri de Don Mills de Toronto va ser confirmada en 2002, en acabant de que les protestes bloquejaren una oferta de 60 millons de dólars canadencs per una parcela junt al riu Támesis en Londres, front al Palau de Westminster.[2] El Aga Khan va triar llavors Canadà com a homenage al pluralisme del país.[3]
El Aga Khan va comprar l'antiga sèu de Bata, contigua al Centre Ismailí, que ya estava en construcció. Dissenyat per l'arquitecte modern John B. Parkin, l'edifici va ser demolit en 2007 en acabant de que es determinara que no era apropiat per al museu. El nou edifici va ser dissenyat per Fumihiko Maki, guanyador del Premi Pritzker en 1993, i compartix la parcela de 6.8 hectàrees en jardins públics creats pel arquitecte paisajista libanés Vladimir Djurovic. La cerimònia de posada de la primera pedra del proyecte va ser realisada el 28 de maig de 2010 pel primer ministre de Canadà, Stephen Harper, i el Aga Khan.[4]
Gira europea
[editar | editar còdic]Mentres s'estava construint una sèu permanent per a la colecció, una selecció d'objectes va realisar una gira per Europa. Es varen realisar exposicions en les següents institucions:
|
|
Estes exposicions varen rebre un ampli reconeiximent internacional.[7][14] Pretenien transmetre tant dīn com dunya, conceptes àraps que poden ser traduïts respectivament com a «esperit» i «vida», és dir, els aspectes religiosos i seculars de la vida, que estan inextricablement units en la cultura musulmana. Les primeres exposicions varen ser organisades en dos parts: La paraula de Deu, en texts sagrats i objectes relacionats, i El poder del sobirà, que reflectia les corts musulmanes i els seus personages. S'han organisat exposicions més recents en el nom de La paraula de Deu i La ruta dels viagers, mostrant l'amplitut geogràfica del món islàmic.
Inauguració
[editar | editar còdic]
El Museu Aga Khan va obrir al públic el 18 de setembre de 2014.[15] Michael Brand va ser el seu primer director, a qui va succeir Henry Kim des de 2012 fins a 2020. El príncip Amyn Aga Khan va ser designat president en efectes de 18 de maig de 2016. Este càrrec va ser ostentat prèviament pel seu germà, el Aga Khan. En 2016, RGD InHouse Design va concedir un premi a l'excelència al Museu Aga Khan per l'exposició Terreny natal: art contemporàneu de la Fundació d'Art Barjeel (25 de juliol de 2015–3 de giner de 2016).[16]
El Dr. Ulrike Al-Khamis va prendre possessió del seu càrrec com a director de coleccions i programes públics l'1 de setembre de 2017. El Dr. Al-Khamis va ser nomenat director del museu en 2021.[17] En 2017, la tenda del Museu Aga Khan va llançar una plataforma per a compres online.[18] La major part dels objectes disponibles tant online com en la tenda física han segut encarregats exclusivament per al Museu Aga Khan. En molts casos, estos objectes —com a joyes, llibres, roba o obres d'art— guarden relació en les exposicions temporals del Museu Aga Khan o en la seua colecció permanent.
El Museu Aga Khan va ser reconegut com un dels millors museus de Toronto per Condé Nast Traveler en 2018.[19] Eixe mateix any, el museu va rebre un Premi Global de Belles arts en la categoria d'art antic per l'exposició El món dels fatimíes i una menció de honor en la categoria de humanitat global per l'exposició de 2017 Les patinadores de Kabul.[20] En juny de 2018, el chef Shen Ousmand, naixcut en Sri Lanka, va llançar un nou menú en el restaurant del Museu Aga Khan, Diwan.[21] El McEwan Group, dirigit pel chef Mark McEwan, ha estat al front dels servicis de restauració del museu des de 2016.
Quan s'inaugure, la llínea 5 del Metro de Toronto tindrà una estació anomenada Aga Khan Park and Museum en els voltants del museu.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Dissenyat per l'arquitecte Fumihiko Maki, guanyador del Premi Pritzker, el Museu Aga Khan compartix una parcela de 6.8 hectàrees en el Centre Ismailí de Toronto, que va ser dissenyat per l'arquitecte indi Charres Correja. El jardí que els rodeja va ser creat pel arquitecte paisajista Vladimir Djurovic i és una interpretació contemporànea del chahar bagh, un estil de jardí persa.
El museu conté galeries, espais d'exposició, aules, una biblioteca de referència, un auditori i un restaurant. Alberga una colecció permanent de més de mil objectes, incloses obres mestres d'una àmplia gama d'estils artístics i materials que comprenen més de dèu sigles de història. Encarregat pel Aga Khan, l'edifici del museu i els espais que ho rodegen varen ser dissenyats per a ser una celebració de la llum. L'edifici, rectilíneo, està girat 45° respecte als punts cardinals, per lo que tots els seus costats estan exposts al sol. La seua forma ha segut esculpida per a crear un perfil angular cóncau que també és una expressió natural de l'edifici, que té dos plantes. Revestit en granit blanc brasiler arenado, les seues superfícies es posen en moviment en una interacció constant en el sol a través de llums i ombres. L'efecte que es genera és similar al d'un rellonge de sol.[22]
En l'interior de l'edifici, hi ha un pati que pretén ser un santuari pacífic. Les seues parets de cristal tenen imprimit un patró de dos capes que crea un efecte tridimensional que recorda a les celosías jaali tradicionals islàmiques. La llum proyecta ombres en patrons en els ràfols, les parets i el sol del pati. Dalt, en la segona planta, quatre grans obertures proporcionen vistes dels espais públics a través d'una celosía de zinc en la forma d'una mashrabiya contemporànea, una finestra mirador islàmica. En les galeries, grans tragaluces en panels d'alumini perforats en chicotetes obertures hexagonals emeten una suau llum natural cap a les zones d'exposició.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «New Aga Khan Museum To Showcase Cultural Contributions of Muslim Civilisations» (en en). Artlyst. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «[1]». Consultat el 14 de novembre de 2025 (en en).
- ↑ «Aga Khan Museum will prove to be of historic significance: Siddiqui | The Star» (en en). thestar.com. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Mawlana Hazar Imam is awarded Honorary Canadian Citizenship as he is joined by Prime Minister for Foundation Ceremony in Toronto» (en en). TheIsmaili.org. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2010. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Sacred Art and Music of the Muslim World in Parma, Italy», Aga Khan Development Network. Consultat el 14 de novembre de 2025 (en en).
- ↑ «Splendori a Tall» (en en). Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ 7,0 7,1 Renzetti, Elizabeth. A stunning debut for Toronto-bound Treasures of Islam, The Globe and Mail.
- ↑ «Masterpieces of Islamic Art from the Aga Khan Museum» (en en). Louvre. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «The Path of Princes: Masterpieces from the Aga Khan Museum Collection» (en en). Museu Calouste Gulbenkian. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Catorze sigles d'art islàmic». masdearte.com. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2011. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Treasures of the Aga Khan Museum, Masterpieces of Islamic Art Exhibition» (en en). Martin-Gropius-Bau. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Treasures of the Aga Khan Museum: Arts of the Book and Calligraphy» (en en). MSakıp Sabancı Museum. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Architecture in Islamic art: treasures of the collection of Aga Khan» (en en). The Hermitage. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «[2]», Middle East Online. Consultat el 14 de novembre de 2025 (en en).
- ↑ «Aga Khan Museum to open Sept. 18» (en en). thestar.com. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Award of Distinction: Aga Khan Museum – 'Home Ground' Contemporary Art from the Barjeel Art Foundation | RGD» (en en). www.rgd.ca. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2019. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Appointment of Dr Ulrike Al-Khamis as Director and Chief Executive Officer» (en en). Aga Khan Museum. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2021. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Modern-Day Gifts from the Silk Route llaure a Clic Away» (en en). Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2020. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «10 Best Museums in Toronto» (en en). Condé Nast Traveler. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «2018 Award Winners and Honorable Mentions ‹ Global Fine Art Awards» (en en). Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2019. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «Opinion | Aga Khan Museum welcomes Sri Lankan-born chef to Diwan Restaurant» (en en). Toronto.com. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2020. Consultat el 14 de novembre de 2025.
- ↑ «The Aga Khan Museum / Maki and Associates» (en en). ArchDaily. Consultat el 14 de novembre de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Aga Khan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.