Anar al contingut

Jaali

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jaali
Jali de la mesquita Sidi Saiyyed, un símbol de la ciutat d'Ahmadabad. Les seues talles intrincadas representen arbres en branques artístiques i fulls.
Atre jali de la mesquita Sidi Saiyyed, mostrant el tradicional motiu de l'arbre indi de la vida

En arquitectura índia, un jaali o jali (Plantilla:Lang-bn; Plantilla:Lang-ur; Plantilla:Lang-hi, jālī, que significa 'ret', 'trama' o 'reixeta') és un tipo de celosía o calat en pedra perforada, generalment en un patró ornamental construït per mig de l'us de la caligrafia i la geometria. Esta forma de decoració arquitectònica va ser molt comuna en l'arquitectura indoislámica i, més en general, en l'arquitectura islàmica.[1]

El jaali ajuda a baixar la temperatura en comprimir l'aire que passa a través dels forats, accelerant la seua velocitat, lo que favorix la seua difusió profunda. S'ha observat que en les àrees humides, com en Kerala i Konkán, tenen els forats més grans, en una opacitat general menor en comparació a les regions de clima sec, com Guyarat i Rayastán.[2]

En la compacitat de les àrees residencials en l'Índia moderna, els jaalis són menys freqüents per qüestions de privacitat i seguritat.[3]

Història

Els primers treballs de jaali es varen construir tallant en pedra, generalment seguint patrons geomètrics; més vesprada, els mogoles varen usar dissenys a pur de plantes molt cuidadosadament tallades, com en el Taj Mahal. També a sovint agregaven incrustaciones de jaalis a les afores, utilisant marbre i pedres semipreciosas.[1][4]

Ilustracions

Vore també

  • Calat
  • Celosía
  • Girih, patrons geomètrics indoislámicos
  • Purdah, pràctica indoislámica de recloure dònes
  • Yarokha, balcó de l'arquitectura indoislámica

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Lerner, p. 156.
  2. ↑ «Yatin Pandya on 'jaali' as a traditional element». Daily News and Analysis. Consultat el 18 de giner de 2016.
  3. ↑ Satyaprakash Varanashi. «The multi-functional jaali». The Hindu. Consultat el 18 de giner de 2016.
  4. ↑ Thapar, Bindia (2004). Introduction to Indian architecture, Singapore: Tuttle Publishing, pp. 81. ISBN 9781462906420.

Bibliografia


Referències