Tomba de Akbar
La tomba de Akbar o mausoleu de Akbar el Gran és una important obra mestra de l'arquitectura mogol de l'Índia, construïda en 1605-1613, en un recint tancat i ajardinat que ocupa 48 ha en Sikandra —un suburbi de la ciutat d'Agra en la carretera de Mathura (NH2), a uns 8 km al NNO— en l'estat d'Uttar Pradesh. A aproximadament 1 km, es troba una atra tomba mogol, la tomba de Mariam, l'esposa de Akbar i mare de Jahangir.[1]
Història
El tercer emperador mogol, Akbar el Gran (1542-1605), que va regnar en 1556-1605, va iniciar la seua construcció entorn a 1600, segons la tradició tártara de començar la construcció de la pròpia tomba en vida. Akbar mateixa va seleccionar un lloc adequat per a això, va aprovar el proyecte i va començar les obres en 1605, encara que al poc va fallir. No és possible saber com pensava fer-la, ya que despuix de la seua mort, el seu fill Jahangir en una visita que va fer a les obres va ordenar demolir lo construït i sembla que solament va conservar el plinto. Va terminar la construcció en 1613, segons acredita una inscripció en el monument.
Akbar va ser un dels emperadors més grans en l'història de l'Índia. No obstant, durant el regnat del seu bisnieto, l'últim gran emperador Aurangzeb, els jats rebels baix el liderage de Raja Ram Jat, varen saquejar la intrincada tomba, varen furtar tot lo valiós, or, joyes, argent i estores, mentres destruïen atres coses. Inclús, en la finalitat de venjar la mort del seu pare Gokula, va profanar la pròpia tomba de Akbar, va arrastrar els seus ossos i els va cremar. Posteriorment va ser condenat a mort per Aurangzeb. El veí Taj Mahal també va ser saquejat, i dos de les portes de Agra varen ser furtades.cita requerida
La tomba va sofrir molt, fins que els britànics, al mando de lord Curzon, varen portar a terme una gran reparació.
Arquitectura
El conjunt seguix una disposició iniciada per la tomba de Humayun, el seu pare, i que després serà habitual, la disposició del mausoleu en un gran jardí del tipo chahar bagh. És un jardí cuadripartito d'uns 750 m de costat totalment tancat que està dividit en quatre per dos eixos perpendiculars que partixen dels punts mijos dels costats enfrontats, a on es disponen les entrades. En este cas la porta sur és la més gran i el punt normal d'accés al recint, realçada en un gran edifici sobre un plinto de pedra arenisca roja. De planta casi quadrada, el seu front és simètric, organisat en tres parts, en un gran iwan central, més alt que els laterals que tenen a cada costat atres dos iwanes, més menuts, disposts en dos plantes. La frontera oposta, ya en l'interior del recint, en este cas la nort, té idèntica disposició; les fronteres laterals s'organisen en dos plantes en tres buits similars en cada una d'elles i iguals als buits laterals de les fronteres principals. La part central, una miqueta més alta, està arrematada en quatre chhatris de arenisca roja en arremates de marbre blanc; i en els cantons del cos principal, alguna cosa més baixes, es disponen atres quatre alts minarets totalment de marbre blanc que estan arrematats per chicotets chhatris que són similars —i anteriors— als del Taj Mahal. Estos quatre minarets llimitant el monument són una innovació per al món mogol, inclús si es coneixien ya en el Decán en una porta que presentava eixa mateixa organisació.
Una volta en el jardí, apareix en el centre el gran edifici de la tomba, una piràmide escalonada de cinc plantes a la que s'aplega des dels quatre costats per unes àmplies vies pavimentadas en un chicotet canal central pel que refresca l'aigua. El jardí i tuma són metàfores del Paraís, que acull tota la vida, com acrediten les chicotetes gaseles que corretean per ell
El mausoleu té planta en hasht bihisht —en persa, 'huit paraisos'— una planta quadrada d'uns 104 m de costat organisada en huit espais entorn a un atre nové central. La primera planta, en pedra arenisca roja, fa les llabors de gran zócalo en el que es dispon en el centre de cada frontera un portal o iwan, davant dels que hi ha quatre chicotets estanys. S'accedix solament a través del portal sur, ya que els atres tres no s'òbrin. Esta frontera, també simètrica i tripartita/tripartida, té un pishtak central, arrematat en un únic i delicat chhatri de marbre blanc; a abdós costats s'òbrin cinc arcs apuntats, que permeten accedir a una galeria porticada que voreja tot el perímetro de l'edifici. Esta base està arrematada en els cantons per quatre chakris octogonales de arenisca roja.
L'interior de l'edifici està organisat en quatre nivells entorn a espais hipóstilos, de la mateixa manera que en el Panj Mahal de Fatehpur Sikri. L'últim nivell, també en marbre blanc, està constituït per un pati obert en finestres en celosías perforades en el marbre i coronat per quatre chhatris, en que es dispon el cenotafio, presentat a cel obert. Alguns investigadors creuen que s'hauria planejat cobrir-ho en una cúpula, pero això no és segur ya que el cenotafio de Babur també estava descobert. Este cenotafio és una falsa tomba, ya que la verdadera tomba, de la mateixa manera que en atres mausoleus, està en el sol just davall.[2]
Els edificis estan construïts principalment en pedra arenisca de color roig obscur, enriquida en elements de marbre blanc. Panels decorats en incrustaciones d'estos materials i d'una pissarra negra, una tècnica coneguda com pietra dura, adornen el mausoleu i la porta d'entrada principal. Els dissenys dels panels són geomètrics, florals i caligràfics, i prefiguran els dissenys més complexos i sotils incorporats més vesprada en el mausoleu de Itimad-Ud-Daulah.[3][4]
Vore també
Galeria de detalls arquitectònics
- Detalls
-
Frontera de l'entrada sur -
Detall d'un cantó de l'edifici principal -
Iwan oest -
Galeria perimetral que recorre la base de l'edifici principal
- Atres
-
Una tomba desconeguda de la dinastia Lodi, en el complex de la tomba de Akbar -
Kanch Mahal, construïda per Jehangir, com harem i més vesprada usat com a pabelló de caça -
Gaseles en el jardí -
Una atra de les quatre entrades al recint
-
Sostre de la tomba -
Detalls dels sostres de la tomba -
Panels en incrustaciones de la porta Sur -
Detalls de les incrustaciones -
Caligrafia sobre l'entrada a la cambra d'enterrament principal
Notes
- ↑ Remembering the Great Emperor The Hindu, 27 d'octubre de 2003.
- ↑ «[1]», The Hindu. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ Akbar's Tomb [2] archivat en Wayback Machine. Archnet.org.
- ↑ Akbar's Tomb Architecture of Mughal Índia, Part 1, Volume 4, by Catherine Ella Blanshard Asher. Cambridge University Press, 1992. ISBN 0-521-26728-5. p. 107.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tomb of Akbar the Great» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- L'artícul en anglés solament arreplega com a font:
- Orthodoxy, Innovation, and Revival: Considerations of the Past Imperial Mughal Tomb Architecture, de Michael Brand. 1993.
Bibliografia
- (1899, Sixth ed.) «Sikandra», A Handbook for Visitors to Agra and Its Neighbourhood, Thacker, Spink & Co., p. 43.
- Havell, Ernest Binfield (1904). «Sikandra», A Handbook to Agra and the Taj, Sikandra, Fatehpur-Sikri, and the Neighbourhood, Longmans, Green & Co., London.
Enllaços externs
Akbar's Tomb en Wikimedia Commons.
- Google Street View proporciona panoràmiques a nivell de carrer que permeten passejar pel recint.