Deccan

Decán

El replanell del Decán és una gran altiplà que s'estén per la major part del territori centre-sur del subcontinent indi.

Localisació

S'estén d'est a oest pels estats indis de Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Maharastra, Andhra Pradesh i Karnataka.

Context geogràfic

Vista panoràmica.

La seua altitut oscila entre els 79 i 750 m s. n. m. Ocupa una superfície d'uns 800 000 km² (similar a la de Turquia), té forma de triàngul invertit i els seus llímits els definixen els següents accidents geogràfics:

• a l'oest, la cordillera dels Ghats occidentals;
• a l'est, la cordillera dels Ghats orientals;
• al nort, el riu Narmada (que forma en el Tapti la separació entre el nort i el sur de l'Índia). Destaquen també les estribaciones montanyoses dels Satpuras i Vindhyas que conformen la base del triàngul invertit.
• Al sur, els tossals i monts de Nilgiri i Palni que són una extensió dels Ghats occidentals.

Demografia

Les principals ciutats que es troben en el replanell són les següents: Bangalore, Hyderabad, Bhopal, Pune, Nagpur. En el Decán conviuen numerosos pobles i idiomes. Els pobles bhil i gond viuen en els tossals a lo llarc dels brodes nort i noreste del replanell i parlen varis idiomes que pertanyen a les famílies d'idiomes indoario i dravídico. El marathi, un idioma indoario, és l'idioma principal idioma del noroest de Deccan en l'estat de Maharashtra. Els parlants dels idiomes dravidianos telugu i kannada, els idiomes predominants de Telangana, Andhra Pradesh i Karnataka respectivament, ocupen les porcions del replanell d'eixos estats. La ciutat d'Hyderabad és un centre important de l'idioma urdu en Deccan; les seues afores també alberguen una notable població de parlants d'urdu. El dialecte urdu que es parla en esta regió també es coneix com Dakhini o Deccani, cridat aixina per la pròpia regió. El tamil es parla en les parts més al sur de Deccan, en les àrees ocupades per l'estat de Tamil Nadu. Les parts del noreste de Deccan es troben en l'estat d'Odisha. Odia, un atre idioma indoario, es parla en esta part de Deccan. Si be esta regió ocupa la major part del territori peninsular de l'Índia, la seua densitat demogràfica és comparativament molt inferior al de les fèrtils i sobrepoblades regions del nort del país, bàsicament per posseir condicions de pluviosidad menors per al hàbitat humà. El cultiu principal és el cotó; també són comuns la canya de sucre, l'arròs i atres cultius extensius.

Toponímia

El nom Decán (Deccan en anglés) és una forma anglicanizada de la paraula dakkhin en prácrito, a la seua volta provinent de la paraula dakia en sánscrito, que vol dir Sur.

Règim pluviométrico en l'Oest.

Estructura geològica

Artícul principal → Traps del Decán.

El Decán és un replanell de roques cristalines interrompuda per horsts que s'alcen en el seu interior (monts Vindhya) o en les seues vores (Ghats occidentals i Ghats orientals). Enormes colades de roca basáltica rica en titani, magnesi i ferro. Capes de lava que alcancen extensions de 10 000 km², un volum superior als 10 000 km³ i una gruixa de 2400 m, vestigis d'una fortísima activitat volcànica a finals del Cretácico superior (68-64 millons d'anys). D'ahí es deduïx que l'edat del replanell és d'uns 70 millons d'anys.

Formació

Per erupció fisurals, s'originen a lo llarc d'una fissura o recalcada de la corfa terrestre. Les lava són fluïdes i recorren grans extensions formant amplis replanells, en un quilómetro o més de gruixa i mils de quilómetros quadrats de superfície. Els restants dels fluix, coneguts com Traps del Decán, cobrixen encara prop de 500 000 km². En Rajahmundry, a uns 1000 km del centre dels Traps del Decán, s'observen alguns sediment marins que contenen microorganismes fòssils entre el fluix de la lava d'eixos enormes traps. Este fluix va provocar una enorme lliberació de CO₂ a l'atmòsfera que va poder ser una de les causes de l'extinció dels dinosauris. (Vejau apartat corresponent més avall). La formació de les illes Seychelles es remonta a més de 200 millons d'anys quan este terreny es va desprendre de la vora occidental de l'Índia, en les proximitats del replanell, separant-se de la plataforma continental.

Clima

Comprén dos zones climàtiques ben distintes d'exterior a interior. Per un costat, existix un clima tropical humit en la vora del replanell, el anell exterior. Açò és per l'abundància de precipitacions en les ales dels monts Ghats tant Orientals com a Occidentals. Pel contrari la zona interior del replanell és semiárida degut a que les borrascas i en definitiva totes les masses d'aire humit (majoria d'orige monsònic), descarreguen el seu contingut en les cordilleres que la delimiten. Es produïx llavors el denominat Efecte Foehn (s'observa en l'image com disminuïxen les precipitacions cap a l'interior). Les precipitacions miges se situen entorn als 500-1000 mm. Les temperatures, si be hi ha una excepció en valors més suaus en la vora exterior, són suaus en hivern i tórridas a finals de la primavera i principis d'estiu, en valors que poden superar fàcilment els 40 °C i inclús roçar els 50 °C.

Hidrologia

La creuen el riu Godavari, principal riu del sur de la Índia, i el Krishná, abdós pel nordest. Existixen atres rius menors que naixen en el propi replanell.

Flora

La vegetació del replanell del Decán és menys exuberante que la de les zones més humides del subcontinent indi, si be hi ha boscs d'espècies molt apreciades per la seua fusta, com la teca i el sàndal. Les ales baixes dels Ghats occidentals estan recobertes d'una densa jungla baix influència monsònica. Es poden trobar agrupacions més o menys denses de bambú, palmera i arbres caducifolios. En casi tot el replanell predomina una vegetació subtropical seca, de tipo sabana en presència a penes d'espècies arbòrees pero sí de molts arbusts i xares.

Fauna

Sobre espècies animals, les més representatives són el elefant asiàtic i el ya extint guepardo que era el més estés dels grans felinos per esta zona, donada la seua predilecció per les grans extensions de sabana. Atres grans mamífers són el rinoceront indi, el orso bezudo, el chacal, el dole, el gaur, el búfalo salvage, el javalí i vàries espècies de simis, antílops i cérvols. Distintes espècies de serps venenoses com la cobra, la daboia i les serps d'aigua salada o no venenoses com les pitó. Entre els reptils també cal destacar als cocodrils i gavials. Les aus més importants són el loro, el pavo real, la garza i el blauet. L'Índia es caracterisa per tindre un clima calent, açò li dona l'oportunitat a les selves, planures, tossals i montanyes de ser de ser hàbitat dels felinos ( lleoparts, tigres i panteres), i en especial els guepardos que habiten en el Decán. Prenent en conte que el tigre és una espècie que està en perill d'extensió es fa l'esforç nacional i internacionalment, per a açò existixen reserves com Ranthambore i Rājasthān, açò ha incrementat més la població per la seguritat i ampara de la salvage espècie.

Relació en l'extinció dels dinosauris

Alguns geólogos recolzen una nova hipòtesis, que la causa de la extinció dels dinosauris hauria segut una cadena d'immenses erupció volcàniques massives en el replanell de Decán. La millor evidència en favor del vulcanisme és l'existència de casi 1300 km² de lava en el replanell, depositades en finalisar el Cretácico. Coincidint en la caiguda de dos grans meteorits, un en Yucatán i un atre en la conca de l'Almirant; alguns creuen que este últim va desnugar les erupció de Decán, en fracturar la corfa terrestre. Per lo que es varen sumar els seus efectes als dels meteorits.

Uns 500 000 anys abans de l'extinció del llímit K/T, que va acabar en els dinosauris, comença el vulcanisme massiu del Decán. El CO₂ lliberat en l'atmòsfera produïx un enorme increment de l'efecte hivernàcul: la terra es calfa al voltant de 7 °C o 8 °C, i els oceans uns 4 °C. Succeïxen les primeres extincions. 300 000 anys abans del K/T, cau un enorme meteorit en el cràter de Chicxulub (Mèxic). L'impacte llibera més CO₂ en l'atmòsfera; no desencadena extincions, pero sí tensiona els ecosistemes que no poden sostindre les cadenes tróficas. Entre 150 000 i 200 000 anys abans del K/T, el clima es gela i el nivell de la mar baixa més de 60 m. Finalment, en ellímit K/T, fa 65 millons d'anys, es reactiva el vulcanisme del Decán i un segon asteroide colisiona contra el nostre planeta. Es produïx aixina l'extinció dels dinosauris.

Història

Decán va produir algunes de les dinasties més significatives de l'història de l'Índia, com el Imperi Vijayanagara, la dinastia Rashtrakuta, la dinastia Chola, la dinastia Thagadur, Adhiyamans Pallavas, la dinastia Tondaiman, dinastia Satavahana, dinastia Vakataka, dinastia Kadamba, dinastia Chalukya, dinastia Yadava, dinastia Kakatiya, Imperi Chalukya Occidental i Imperi Maratha. De l'història primerenca, els principals fets establits són el creiximent del Imperi Maurya (300 a. C.) i despuix d'això el Decán va ser governat per la dinastia Satavahana, que va protegir el Decán contra els invasores escitas, els sátrapa occidentals. Entre les dinasties més destacades d'esta época es troben la Cholas (III a XII de nostra era), el Chalukyas (sigles VI a XII), la Rashtrakutas (753-982), Yadavas (sigles IX-XIV), Hoysalas (sigles X-XIV), Kakatiya (1083-1323 d. C.) i Imperi Vijayanagara (1336-1646). Els reis Ahir varen governar en el Decán. Una inscripció rupestre en Nasik fa referència al regnat d'un príncip de la tribu Abhira cridat Ishwarsena, fill de Shivadatta. Despuix del colapse de la dinastia Satavahana, el Decán va ser governat per la dinastia Vakataka des d'el III fins a el V. d'el VI a el VIII, el Decán va ser governat per la dinastia Chalukya, que va produir grans governants com Pulakesi II, que va derrotar a l'emperador del nort de l'Índia Harsha, i Vikramaditya II, el general de la qual va derrotar als invasores àraps en el VIII. d'el VIII a el X, la dinastia Rashtrakuta va governar esta regió. Va dirigir exitoses campanyes militars en el nort de l'Índia i va ser descrita pels erudits àraps com un dels quatre grans imperis del món.

En el X es va establir el Imperi Chalukya Occidental, que va produir erudits com el reformador social Basavanna, Vijñāneśvara, el matemàtic Bhāskara II, i Someshwara III, que va escriure el text Manasollasa. Des de principis d'el XI fins a el XII, el replanell del Decán va estar dominada pel Imperi Chalukya Occidental i la dinastia Chola. Es varen lliurar vàries batalles entre l'Imperi Chalukya Occidental i la dinastia Chola en el replanell del Decán durant els regnats de Raja Raja Chola I, Rajendra Chola I, Jayasimha II, Someshvara I i Vikramaditya VI i Kulottunga I.

En 1294, Alauddin Khalji, emperador de Delhi, va invadir el Decán, va assaltar Devagiri, i va reduir als Yadava rajas de Maharashtra a la posició de príncips tributaris (vejau Daulatabad), després va procedir cap al sur per a conquistar el Orugallu, Carnatic. En 1307, es va iniciar una nova série d'incursions dirigides per Malik Kafur en resposta als tributs impagats, lo que va supondre la ruïna definitiva del clan Yadava; i en 1338 el sultà Muhammad bin Tughluq va completar la conquista del Decán. L'hegemonia imperial va ser breu, ya que pronte els regnes anteriors varen tornar als seus antics amos. Estes desercions dels estats varen ser seguides pronte per un tumult general dels governadors estrangers, lo que va donar lloc a l'establiment en 1347 de la dinastia independent Bahmani. El poder del sultanato de Delhi es va evaporar al sur del riu Narmada. El sur del Decán va quedar baix el domini del famós Imperi Vijayanagara, que va alcançar el seu apogeu durant el regnat de l'emperador Krishnadevaraya.

En les lluites de poder que varen seguir, el regne hindú de Karnataka va caure poc a poc en mans de la dinastia Bahamani, que va alvançar la seua frontera fins a Golkonda en 1373, fins a Warangal en 1421, i fins al golf de Bengala en 1472. Krishnadevaraya del Imperi Vijayanagara va derrotar a l'últim restant de poder del sultanato bahmaní, despuix de lo que este es va derrocar. Quan l'imperi bahmaní es va dissoldre en 1518, els seus dominis es varen distribuir en els cinc estats musulmans de Golkonda, Bijapur, Ahmednagar, Bidar i Berar, donant lloc als sultanatos del Decán.

Al sur d'estos, l'estat hindú de Carnatic o Vijayanagar encara sobrevivia; pero este també va ser derrotat, en la Batalla de Talikota (1565) per una lliga de les potències musulmanes. Berar ya havia segut anexionada per Ahmednagar en 1572, i Bidar va ser absorbida per la Bijapur en 1619. L'interés del Mogol pel Decán també va aumentar en esta época. Incorporada parcialment a l'Imperi en 1598, Ahmadnagar es anexionó totalment en 1636; Bijapur, en 1686, i Golkonda, en 1687. En 1645, Shivaji va assentar les bases del Imperi Maratha. Els marathas de Shivaji varen desafiar directament al sultanato de Bijapur i, en última instància, al poderós imperi mogol. Una volta que el sultanato de Bijapur va deixar de ser una amenaça per a l'imperi maratha, els marathas es varen tornar molt més agressius i varen escomençar a assaltar en freqüència el territori mogol. No obstant, estes incursions varen enfurir a l'emperador mogol Aurangzeb i en 1680 va traslladar la seua capital de Delhi a Aurangabad, en el Decán, per a conquistar els territoris controlats pels marathas. Despuix de la mort de Shivaji, el seu fill Sambhaji va defendre l'imperi maratha de l'atac mogol, pero va ser capturat pels mogoles i eixecutat. En 1698 va caure l'últim bastió maratha en Jinji i els mogoles varen passar a controlar tots els territoris maratha. En 1707, l'emperador Aurangzeb va morir a l'edat de 89 anys, lo que va permetre als marathas readquirir territoris perduts i establir la seua autoritat en gran part del Maharashtra modern. Despuix de la mort de Chhatrapati Shahu, els Peshwas es varen convertir en els líders de facto de l'Imperi de 1749 a 1761, mentres que els successors de Shivaji varen continuar com a governants nominals des de la seua base en Satara. Els marathas varen mantindre a ralla a les forces britàniques durant el XVIII. En 1760, en la derrota del Nizam en el Decán, el poder maratha havia alcançat el seu cenit. No obstant, les disensiones entre els Peshwa i els seus sardars (comandants de l'eixèrcit) varen provocar la caiguda gradual de l'imperi, que va acabar anexionándose a la Companyia Britànica de les Índies Orientals en 1818, despuix de les tres Guerres Anglo-Maratha. Uns anys més vesprada, el virrey d'Aurangzeb en Ahmednagar, Nizam-ul-Mulk, va establir la sèu d'un govern independent en el Hyderabad en 1724. Mysore va ser governada per Hyder Ali. Durant les lluites pel poder que es varen succeir des de mediats d'el XVIII entre les potències del replanell, francesos i britànics varen prendre bandos oposts. Despuix d'una breu série de victòries, els interessos de França varen decaure i els britànics varen establir un nou imperi en l'Índia. Mysore va ser una de les seues primeres conquistes en el Decán. Tanjore i el Carnatic pronte es anexionaron als seus dominis, seguits pels territoris Peshwa en 1818. En el Índia britànica, el replanell es va dividir en gran part entre les presidències de Bombay i Madrás. Els dos estats natius més grans en aquella época eren Hyderabad i Mysore; existien llavors molts estats més chicotets, com Kolhapur, i Sawantwari. Despuix de l'independència en 1947, casi tots els estats natius es varen incorporar a la República de l'Índia. L'eixèrcit indi anexionó Hyderabad en la Operació Pol de 1948 quan es va negar a unir-se. En 1956, la Llei de Reorganisació dels Estats va reorganisar els estats segons criteris llingüístics, donant lloc als estats que es troben actualment en el replanell.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Deccan.